dijous, 27 de desembre de 2007

Bibendum



Un tròs de sostre
ha impactat a la tauleta de nit

i ha florejat un extraterrestre

amb una pesseta pegada al front

m’ha dit (rient-se al revés):

“Llençols blancs, racons obscurs,

taca d’oli i parxís”.

Ho he escoltat en tres dimensions

com les transfiguracions

dels teleñecos

a altes hores de la matinada.

“Crida, imbècil,

que el programa ja està gravat”

I somreien llampegant guitarres

llampegant vides arrencades
llampegant triomfs fotovoltaics.

Tinc bombetes a quasi tots els meus porus
i estan a punt d'esclatar.
Les bombetes també.
Un vestit de llums i colors.
Un color de llums i trajes.

Hi ha una perxa rotatòria
que rota i rota
i guanya el concurs
i mai deixa de dir llepolies.

Hi ha un tros de corretja que se n’ix
i, arrupida com les serps
amaga tots els espills de la casa
baix els matalassos
que s’alimenten d’una estranya substància
relacionada amb la relació.


Sóc un rinoceront-esponja
que s’arronsa per por a volar
per por al passaport
por a la densitat.


Sóc un Dràcula ye-ye
darrere una short-hair
que corre en doubly surround
per a acabar xocant
contra el calamar més petit
de la història de…

No mires el pèndol.

Inventa-te’l.

2 comentaris:

tysso ha dit...

bona nit el temps crida en silenci absolut soc el teu enemic i vas a sobreviure a morir i escrutant les sombres del desti trobe el remei facil com jesucrist en el vi

ma mare ha dit...

lle poetitxo!!

m'agradaria que em passares poemes per a penjar-los al blog.

Sobretot el poema visionari dels polisies blanets.

Au, gos!