dimarts, 5 de febrer de 2008

La Universitat... (el millor lloc per a descansar)





"Y a partir de hoy, y durante los próximos cinco años, les enseñaremos una serie de mentiras, muy bien trabadas unas con otras en las que ustedes creerán ciegamente por el resto de sus vidas... ¿Alguna pregunta...?"

"Si... ¿Esto entra en el examen?"

Miguel Brieva, "Dinero".















Recorde la ingenuïtat amb la que em vaig presentar el primer dia a la Universitat. Em vaig fumar un cigar de la victòria mirant la façana de magisteri: Estava mig derruïda, però a mi em semblaven les portes del paradís. La meva persona es desplegava en tot el seu potencial de sagacitat, gust i precisió; abastant la més alta quota de grandesa. (Això que magisteri és la carrera més fàcil...) Caminava pels passadissos engalanant la meua consciència com un polit pseudo-acadèmic extasiat per la llibertat intel·lectual que m'havia imaginat. Tenia grans expectatives de la vida universitària: Professors amb el pèl llarg, barbuts i descalços, fumant porros damunt la taula i exaltant la nostra militància anti-sistema, boniques xiques vintage amb la franja de Cleopatra que saludaven des del laboratori amb una proveta a la mà, profundes tertúlies filosòfiques i absurdes a la gespa amb una colla de tarats... Poc a poc em vaig anar desenganyant, caient en un profund abisme de desencant i enuig: Professors grassos i senils que ens miren amb les ulleres caigudes; teories educatives que ens parlen d'educació liberal en un preàmbul de lleis que ningú no es pot engolir; professores velles i amb el coll llarg que ens parlen de disciplina i estabilitat emocional...

La Universitat ha resultat ser un scalèstric de maniquins fastigosament racionals i denigrants, tots amb el seu codi de barres a la nuca. Una fàbrica d'esperpèntics aspirants a pseudo-intel·lectuals de classe mitjana vinguts a menys. Un burocràtic escorxador de consciències.

Et falta aquest document per a tal... ja s'ha acabat el període de tal... Cafeteria... Post-grau... Beca, matrícula, convocatòria, crèdits... tipus test o a desenvolupar?? Jo no dicte!! Jo explique els apunts!! Reprografia, bonobús, targeta d'estudiants, aula virtual, innovació, rector, facultat... Vade mecum Satanàs!!

Ara, quan em fume un cigarret mirant la decadent façana quasi en ruïnes de l'escola de magisteri Ausiàs March, sòls puc imaginar-me un peu de Godzilla esclafant-la, i un munt de tràmits burocràtics i apunts que ix volant com una manada d'aus aquàtiques emigrant cap a la Patagònia Argentina.

5 comentaris:

kelso ha dit...

oh la universitat! sobretot si és públika, és lo més barat ke man tirat a la kara. m'enkanta la puta innovació de merda ke només es fa a blavència xke ací som tots un tall de mèks!! aprendre? pa ke, kuan més burros més fàcil de kontrolar som. i això destar sempre fente birres a la fakultat, o parlar am els matats de turno gitats sobre la gespa? impossible, ací no nia gent kom en "noviembre" ni kom ixos liberlas prestadors-de-novies del vidre, ke més voldriem moatros. espere ke les aules es buiden destúpids i apareguen derrepent un kabàs de humanos ke somien amb canviar el món...o amb destruir-lo. en fi, sempre ens kedaran les fonts.

No tinc ganes de ficar àlies ha dit...

La universitat es una puta merda! XD I la prova està en que vull tornar a l'institut! jaja

Per Cert, M'encanta el blog! està molt currat! Vaig a promocionar-lo :P

Bò! jajaja

Anònim ha dit...

Quanta raò que tens Ometró, del que és la pueril sensació que es sent al sofrir la desilisió del mite universitari.
Jo recorde el meu primer dia, després de vore que la meua Escola no era més que un femer de blocs de cement prefabricat, em vaig dirigir tot sol, a afrontar el meu primer dia d'esmorzar a la cafeteria. Davant meua es va sentar un alumne que jo suposaba que seria d'últim curs i em va dir: Primer dia?, Si, li vaig contestar. I la seua resposta va ser: Pos no ten queden!!! Rés més lluny de la realitat. Trobant-me cursant els últims cursos de la carrera, em veig amb un pupurri d'assignatures de cursos anteriors veig com les meues ilusions de juergues i bacanals rollo les pelis americanes eren tot mentida i es veien substituides per suor freda davant els tribunals d'examen, i l'espera davant llistes de notes que sempre estan entre el 3 i el 4'8. Xiquets, tot es mentida!!! L'univesitat es una farsa montada per treurens els diners! No existeixen les ties bones, ni les festes els dijous, ni les partides al truc a la cafeteria, això es una puta mentida!! Això es l'infern en terra, plé de dimonis que l'únic q saben fer es donar pel cul al personal! Tota una experiència filantropòtica recomanable a tota persona vivent. Com dia el conegut Edward McArro: El saber mata neurones, però una animalà!

ma mare ha dit...

xe... a quina mala hora vaig deixar de treballar!! ara m'arrepentixc!!

xiquets!! treballeu!!

treballeu ara que esteu a temps que després s'arrepentireu!!

Ja estudiareu més avant, tranquils.

Treballeu i no sigueu burros com jo, cregueumeeeee...!

Anònim ha dit...

no es keixeu ke els estudiants nomes fan ke anarsen de birres i de cubateo tots els dijousos i els ke no son dijousos i fumar porros asentats en la gespa