divendres, 11 d’abril de 2008

2004

Santa pubertat...





1. Se’ns taxa de babaus per no ser top-models i no seguir la inanició de l’oci juvenil, mentre el feixisme resorgeix entre la joventut. En realitat sempre ha sigut així...

2. Estic a un estat de Pre-febre, en una espècie de nirvana enganyós que et fa desitjar que torne a fer-se de dia. Però estic preparat per a una malaltia i la trobe necessària. Crec que la malaltia ens fa valorar la rutina, però sols mentre estem malalts. Así en la salud como en la enfermedad, amén.

3. M’agradaria passar-me el dia meditant a la muntanya, amb el Sol pegant a l’arbre que ens cobreix d’ell, mentre es filtren per les rames xicotets rajos de llum, que peguen als nostres cossos, tirats per terra. Fumem sense por, és bonic fumar per a meditar i estimar. I junts observaríem l’infinit llindar blau del cel, mirant-nos directament als ulls. Serien més bonics els colors dels teus ulls que la infinita volta celest o els milers d'estels de la nit. Prefereixc veure-les reflectides en els teus ulls. I anar amb tu on siga: Penjats per la ciutat en busca d’un poc de cavall, tirar-nos a un pou agafats de la mà o vendre-li tota la meva família al dimoni...

4. Tranquil·la X, la natura té una solució per a això: D’ací no molt de temps programarà el meu amor cap a una altra persona fins que aconsegueixca el que vol: Garantir la continuïtat de la espècie. Que trist, veritat?

5. M’imaginava el proper concert a l’aire lliure i els dos gitats en terra parlant de les nostres coses. Hem arribat a aquesta situació involuntàriament i es desenvolupa a mesura que avança la nit sense prestar atenció a la música dels grups.

6. Ens trobàvem a un alberg, una mescla dels de l’escola, l’institut i la banda. Resulta que teníem la nostra habitació, (sols recordo a a, b, c i d), i cada vegada que ens canviaven la bombeta de la llum (que era prou a sovint) teníem que esperar-nos fora, però sense fugir. Però una vegada de tantes, jo i d vam pegar a fugir. L’home que ens canviava la bombeta va sortir de seguida i, en veure que faltàvem jo i d, va pegar a córrer darrere de nosaltres. D es va amagar a un armari i jo vaig continuar corrent. I corrent i corrent em vaig trobar amb una estació de l’AVE i em vaig apuntar a una mani anti-això que circulava prop. Però mentre cridava i sostenia una pancarta em fixava en l’atenta mirada de certa persona que conec al dintre del tren...

7. Avui el tutor ens ha repartit una fitxa amb totes les personalitats que hi podien haver a un grup. Estava el graciós, el xerraire, l’important, el llest, i, entre tots aquest, em trobava jo, sòl al fons de tot, sense dir ni piu, contemplant la situació: L’espectador, el més tímid de la classe: No diu res, ni al company, observa sense opinar (com una pedra) mai decideix i es deixa dur interferir en el transcórrer normal de la classe.

8. Fa olor a arròs de malaltia.

9. La conspiració mundial d’ahir era imaginació meua? No. Alguna cosa estranya sí ha passat.

10. Sols em queda la recurrent i saborosa heroïna del record, que ja corre per les meves venes produint-me un orgasme de felicitat indescriptible, que xoca de sobte amb el present i el futur proper, els fills de puta més fills de puta dels fills de puta més fills de puta que he conegut...

11. És com si el meu somni es complira. El somni d’aparèixer als teus somnis. De fer prou forat a la teua memòria com per a que el teu cervell reprodueixca la meua imatge al teu cap mentre fa descansar eixe preciós cos, per a que a l’endemà puga trotar i enlluernar tot l’institut d'aquella alegria que et caracteritza.

12. Resulta que La Posada de Xàtiva era un pub de peluts del roll. Solament entrar, ens esperava el camell que ens oferia tota classe de bolets al·lucinògens. I ens els engolíem amb xupitos. De sobte, una dona entra i comença a repartir bíblies a tots els presents, i, quan es van adonar del que estava fent, uns quants la van insultar i jo em vaig posar a cridar-li com un boig –ningú entre els presents cridava com jo- i, quan vaig pronunciar l’últim "Filla de Puta!" tancava la porta amb pànic eixint del pub. Uns es reien del que acabava de fer i altres em miraven com si estiguera boig.

13. Aquest matí m’he parat al davant de la finestra, com en els vells temps, com un vell que mira com plou, mirant com movies les caderes al ritme de la professora de gimnàstica, provocant la meua excitació i la de tots els xics i alguna noia de la teva classe. De sobte ha començat un espectacle increïble. Al moviment de les teves caderes s’ha elevat el tros de terra on et trobaves fins al Sol i has començat a ballar eufòricament. Tot havia canviat. Tot s’havia vestit de festa per a tú i jo em masturbava des de darrere de la finestra. Però ha aparegut una moto des del més lluny. Una moto tan gran que arribava a les altures on et trobaves. Sobre aquesta es trobava un ésser afligit al que no li arribaven les cames al xafapeus. Quan li has donat un bes de benvinguda se m’ha tallat la llet i ha anat retrocedint fins a tornar a emmagatzemar-se als testicles d’on havia eixit.

14. Vaig sortir de l’assaig, tenia pressa, ja que feia tard a l’excursió. L’excursió. Estàvem a un parc molt bonic de tres pisos. Estàvem amagats al darrera d’una caseta en el pis del mig. Ens va trucar a amb veu d’esglai, ens pregava que anéssim a per ell amb moto, vaig penjar i vaig eixir d’on estava amagat, ja que vaig sentir el meu nom. Provenia de la boca de b, que romania al segon pis. Em va dir: "No es tan fàcil Josep". Jo pensava: Merda! Ja han vist el missatge que li vaig enviar a X. "Ja us ho ha contat?" Preguntava jo rient a c. "No, hem vist el missatge" Em contestava d. Vaig baixar a la planta de baix. Allí estava X, al mig d’un enorme grup de gent. Aquesta explicava a la gent, com si d’una campanya electoral es tractara, el perquè del color de la cua dels peixos...

15. Tranquil, Josep... acabaràs trobant algú... Tan prompte has descartat l'opció de que hi haja vida intel·ligent a altres planetes...?

16. Perquè ens hem de conformar amb una vida de sèrie mentre altres viuen una vida de pel·lícula...? Demà faré alguna cosa realment increïble... Jo que sé... Drogar-me...

17. El meu gos em va seguir fins a l’estació després de treure diners del banc i vaig quedar com un assassí quan el vaig tirar a la via per a que no pujara al vagó: ¡Que es meu! Sap tornar a casa!" Les xiques em miraven com a un assassí.

18. Sí que es veritat que el somni es el salva-pantalles de la organització nocturna dels pensaments...

19. De tornada al paradís ens vam trobar amb un grup d’assassins que es burlaven de nosaltres. Els plats voladors s’acostaven a la terra i meditaven sobre la fluctuació del temps. Hi havia un forat a terra que si et queies ja no et trobaven. Al fons del camí algú movia un cartell mentre la llum augmentava més i més. Vam veure una escala dels follets, desfent-se. Tornant al camí principal vam veure un arbre en forma de Jesucrist. I vam continuar per l’escola il·luminada. Ningun camí tenia sortida i vam arribar fins a una tomaquera que ens impedia el pas cap a la ciutat dels follets. Vam tornar enrere, necessitàvem una altra via. Desfent el camí ens vam topar amb un barranc. La gent llegía diaris recolzada a les rames dels arbres. Pares i fills, i la senda tortuosa que esgarrava els pantalons ens va dur fins a una explanada verda des d’on es veia l’arbre tort i l’altar on el resaven. ¿Quin guardià ens va amollar a les bèsties que venien a menjar-nos? Exhausts, buscàvem un lloc on descansar: Que tal un mausoleu abandonat i mal il·luminat ? Samurais extraterrestres i palmeres enfadades mentre Àlex veia "alguna cosa" i Joni es muntava als crèdits de la pel·lícula. Continuem el nostre viatge, Ja hem descansat prou. Un llarg camí. Una altra vegada els OVNIs i, de sobte, brota una foguera mentre els homes del bosc la salten escoltant la seua música.

20. Avui quan t’he saludat, t’he arxivat a la secció d’amics al meu cervell (Reconec: A la secció de "ties bones que diria que sí si m’ho demanaren" també) però no a la secció d’amor. No a la secció d’amor...

21. Qui ha dubtat en algun moment del tamany dels testicles de l’au fènix?

22. Ens disposàvem a anar al concert de Mägo de Oz, quan vam arribar a València, vam preguntar per tots els carrers i bars fins arribar al lloc: Un carrer normal i corrent. L’escenari media més o menys quatre metres d’altura i des de la nostra posició no en pipàvem ni una, els que estaven dalt havien pagat abans. Total que seiem al costat d’una xica maca en una espècie de matalàs continu que hi ha baix de les grades. Aquesta agafa amistat amb mi. Xerrem sobre els estudis, sobre els gustos musicals i totes aquestes favades... Era d’un ros molt obscur i vestia un vestit negre de cotó que exaltava les seves perfeccions ("Estic lligant...?" ) Pensava jo estranyat. De sobte comença a ploure molt i els Mägo paren de tocar i la xica em diu: "Posa’m el peu a la xona." Jo, estranyat el vaig posar i ella me’l agafava i el col·locava al seu gust. Era estrany, però al cap i a la fi era una relació. De sobte es va cansar de mi i va agafar a a, jo, trist, contemplava com repetia el mateix procediment amb ell i després, amb b. Ella era inconscient, però m’havia enamorat d’aquella xica i estaven tots tocant-li entre les cames amb el peu. Quan es va acabar el concert va donar un bes a les galtes a tots els que van col·laborar amb el seu desig, però a mi me'l va donar als llavis. "Per haver sigut el primer i el que més s'ho ha treballat... T'estime, però no ens tornarem a veure en la puta vida" Jo m’allunyava d’allí mirant-la i acomiadant-me d'ella, mentre una música trista ressonava al meu cervell.

23. Josep té complexe d’inferioritat, però aquest va baixant a mesura que s’acosta l’estiu. Podries representar a una funció l'estranya relació que manté el complexe d’inferioritat amb l’arribada de l’estiu? (2 punts)

24. Demà es Divendres. Un Divendres ansiat per culpa de la corda de l’stress rutinari que ens ofega la gola i ens furta l’adolescència, que és una època molt útil per al nostre desenvolupament mental (Edulcorat per l’estat d'alienació mental nirvana que ens ofereixen els canuts i les cançons d’Albert Plá.) Aquest matí, quan m'he llevat del llit, escoltant l'Extasy of Gold m'he sentit realment en harmonia amb la natura quan m'he posat en pilotes i he obert la fenêtre de bat a bat, respirant l'aire pur del matí, que dissipava el fum-verí de tota la nit pensant...

4 comentaris:

El Todopoderoso ha dit...

Artes en kuant a Paridesexpres no se per ke aquest ordinador no em deixa ni penjar fotos ni videos ni res...
i me dona unes ganes de karregarme l'ordinador...

Firmat:

El germa del doctor hubberts

El Todopoderoso ha dit...

sen dubte artes he kompres ke si un dia vaig a la biblioteca (ke segur ke tenen una millor koneccio a internet ke jo)fare un blog "desent"

El Todopoderoso ha dit...

per ke ni kom tu m'has dit puk penjar res

Dr. Hubberts. ha dit...

Ixa foto no lavia vist mai.
ixes brutal!!!
a per cer el article anterior a akest es una pasá pero en lletres MAJUSKULES!
kontinua aixi!

agur

Dr. Hubberts.