dimecres, 23 d’abril de 2008

"Si vull veure guerres de polles m'aficionaré a la lluita greco-romana" Entrevista a blogINSTANT








Hi ha idees que poden originar tota una mitologia, d'altres poden donar lloc a un blog monotematic, mentre que n'hi ha que poden generar un post elaborat. Per tota la resta, blogINSTANT.


Així resa l’autodescripció d’aquest enginyós bloc, objecte de la meua més sincera admiració i devoció. Un blog indescriptible, que a sovint juga amb el poder del logo i l’slògan a un ritme desbordant, combinats amb el surrealisme, el dadaisme, la patafísica, la lliure relació de pensaments i qualsevol altre adjectiu bizarre…

Avui tenim el privilegi de comptar entre les nostres línies amb l’autor del bloc, eternament amagat darrere la màscara de Santo, l'Enmascarado de Plata.


A TA MARE VA QUE FUMES: Senyor, blogINSTANT, l’espanta el fet de ser entrevistat? És a dir, l'angoixa la repercussió mediàtica que puga arribar a tenir el seu blog…?

BLOGINSTANT: Vaig renunciar a la repercussió mediàtica el dia que em vaig fotografiar la polla, la vaig penjar al blog... i ningú em va fotre puto cas. Et recomano que no ho provis, a no ser que vulguis destruir-te completament l'autoestima a diversos nivells (la majoria d'ells mentals). Sigui com sigui, una vegada oblidat aquell episodi
(tornant a llegir la pregunta)
No gens. Els objectius primordials del meu blog són:
1. Fama
2. Diners
no necessàriament en aquest ordre.

ATMVQF: Quin origen mitològic s’atribueix a l’aparició de blogINSTANT…?

BI: L'aparició de blogINSTANT té un origen decepcionantment mundà, que és la necessitat personal d'abocar en algun lloc ben visible el munt de merda que acumulo dins. Quan el meu blog va esdevenir massa conegut entre els qui m'envolten vaig deixar de poder-lo utilitzar com a mitjà d'evasió. Després d'uns quants intents fallits un dia la plantilla de blogINSTANT va venir a mi, i no vaig poder fer més que crear el blog. I ha sortit prou bé. O hauria sortit bé si no fos pel petit detall que sembla que estic cometent el mateix error altra vegada.


ATMVQF: Parle’ns un poc de la creació de les entrades en si… Quines substàncies neuro-químiques es combinen per a que brolle el fetus d’entre els plecs del seny…? Cap ritual macabre o secret de creació…? Cap influència artística per molt remota que siga…?


BI: M'agrada dir que no creo entrades, sinó que són les idees les que venen a mi, jo em limito a deixar-les fluir. Això és així la majoria de les vegades.

Podem posar un exemple il·lustratiu. La primera postal de l'apocalipsi. Estava mirant una foto del Papa sense saber què fer-ne, volent fer alguna cosa. Mig jugant, vaig vectoritzar la imatge, i llavors vaig veure clarament que aquell bon home estava fent una invocació. Afegir-hi en King Ghidorah era simplement el pas natural. Un títol i apa, ja tenim una nova sèrie.

Un altre exemple, el primer instant docent. No sé. Mai t'havies preguntat per què els pets fan pudor? Ara digue'm qui millor per explicar-ho que Santo, l'Enmascarado de Plata. Pots veure que no creo entrades, només les allibero.

Sí, suposo que podria fumar uns quants porros abans de posar-m'hi, però segurament només aconseguiria adormir-me a mig fer. Però ara que hi penso, i tenint en compte que el meu millor aliat creatiu és la son i l'estat aquell d'estar-se adormint i no voler-ho fer... Estudiaré la possibilitat d'introduir les drogues, sí.

Pel què fa als rituals, podria revelar coses sorprenents, com ara que acostumo a fer posts tot cagant, o que sempre escric des de la platja o des del servei d'urgències de la Vall d'Hebron. O que sóc jueu i escolto veus. Però sóc així d'avorrit. No sóc guai.

I les influències... una cosa ben difícil d'avaluar. Tothom té influències, fins i tot els que ho neguen i/o no ho saben. Per naixement, porto el surrealisme de sèrie, però curiosament si hagués d'anomenar un surrealista diria Magritte. Com artista, diria que és l'únic a qui he fet referència explícita, he plagiat, he copiat i he homenatjat, conscientment i inconscient. Un altre ídol seria Sir Isaac Newton. O Darwin. Però la meva font principal d'inspiració és Déu. La Bíblia és diversió, pi és 3 i aquestes coses.


ATMVQF: És alenant que hi haguen blocs com el seu a la blogosfera en català, i més alenant encara si cap el fet de què hi hagin lectors d’aquest tipus de bloc… Com veu vosté el perfil del lector mitjà de blogINSTANT…?


BI: blogINSTANT no deixa de ser simplement el blog que a mi m'agradaria llegir, de manera que seria d'esperar que els lectors més assidus siguin força semblants a mi,

(tornant a llegir la pregunta)

(tornant a llegir la resposta)

, tinc por.

No sé per què, però això m'ha creat angoixa.


ATMVQF: I el perfil de creador de bloc en general…?


BI: Hi ha tantes persones com blogs, no es pot fer un perfil general perquè tots tenim les nostres peculiaritats i blah, blah, blah... El blogaire tipus és home, jove, onanista compulsiu i amb una necessitat malaltissa d'anar posant la polla a la boca de la gent a la mínima ocasió. Davant la impossibilitat relativa d'anar-ho fent pel carrer sense ser deportat, o simplement jutjat, es van inventar els blogs. Qui ho va fer ho nega. Els que tenen un blog generalment, també.

Hi ha excepcions, blogs i gent que s'escapen d'aquesta generalització, és clar. Així per exemple, també hi ha dones. Moltes. Algunes amb polles enormes, tot i que en la majoria la tendència a treure-la és menor. Per contra, com més edat té el blogaire més necessita que l'hi mengin. Deu ser una metàfora vital.

ATMVQF: Abans parlàvem de la vanitat als blocs... (És una de les coses què més fàcil es pot recriminar al creador d’un bloc... Pot oferir-ne als multitudinaris lectors la seua visió…?

BI: Sense ego no hi ha blog. Cal una bona dosi de vanitat per creure que el que escrius, copies o fas mereix ser fet públic. I fins aquí no és una cosa dolenta. Els problemes arriben quan el blog passa a ser un simple instrument perquè tothom vegi com n'ets de guapo i com la fas de grossa. Si vull veure guerres de polles em faré aficionat a la lluita grecoromana.

Sense entrar a valorar que la vanitat blogaire no té sentit. Tothom sap que el millor blog del món és el meu.

ATMVQF: Quines són les sis illes que formen l’arxipèlag de Cinco Islas situat a l’oest de Puerto España al Golfo de Paria…?

BI: Una de les coses de què puc presumir és de no haver donat mai informació fictícia. Crec. Diria. En tot cas, diré que les vuit illes de l'arxipèlag Four Mountains (52.876° N 169.795° W) són, d'oest a est, Amukta, Chagulak, Yunaska, Herbert, Carlisle, Chuginadak, Uliaga i Kagamil. Sí, Kagamil.

ATMVQF: I ja, per a acabar… si vol dir alguna cosa…

BI: Crec que no tinc massa res a afegir. En tot cas, i si m'ho permets, dibuixaria una polla.



Així, com aquesta.

BLOGINSTANT

2 comentaris:

albir ha dit...

gran entrevista...

les postals les trobo molt originals i no se l'estona que es trig aa fer-les pero per la quantitat que hi ha sembla que l'autor es deu passar el dia a la platja o a la trona.

i recomano a l'autor que no es desesperi si la inspiracio no li be al desaforat ritme que esta acostumat,

Salut


:D

Vier ha dit...

Una entrevista necessària per entendre la blocosfera.

Bravo!