divendres, 11 d’abril de 2008

Toni i Paco (3)


1 comentari:

artés ha dit...

Fragment de "Operació re-escriure" de William S. Burroughs. El tiquet que explotó, 1962

L'Altra Meitat és la paraula. L'Altra Meitat és un organisme. La paraula és un organisme. Ja pot demostrar-se experimentalment la presència de l'Altra Meitat organisme independent adosat a un sistema nerviós en una línia aèria de paraules. Una de les "al·lucinacions" més comunes dels subjectes durant la retracció del sentit és la sensació de que un altre cos s'expandeix lateralment pel cos del subjecte... si menut angle és l'Altra Meitat treballada no poc anys sobre premeses simbiòtiques. De la simbiosi al parasitisme no hi ha més que un pas. Ara la paraula és un virus. El virus de la grip. Pot ser en un temps el virus de la grip haja sigut una cèl·lula pulmonar sana. Ara és un organisme parasitari que invadeix i fa malbé els pulmons. L'home modern ha perdut l'opció al silenci. Intente detindre la seua parla sub-vocal. Intente alcançar tan sols deu segons de silenci interior. Es trobarà amb un organisme resistent que l'obliga a parlar. Eixe organisme és la paraula. En el principi hi va ser el verb. En el principi de exactament què? Els primers artefactes es remonten a fa deu mil anys més o menys i la història "registrada" - (o prerregistrada) a uns set-mil anys. Es diu que fa 500.000 anys que la raça humana està en escena. La qual cosa deixa 490.000 anys sense explicació. L'home modern va avançar de la destral de pedra a les armes atòmiques en deu mil anys. Açò bé pot haver passat abans. El senyor Brion Gysin sugereix que va ser un desastre atòmic en el que avui és el desert de Gobi el que va esborrar tota empremta d'una civilització que va fer possible aquest desastre. Tal vegada les armes atòmiques d'aleshores no obraven segons els principis de les que tenim ara. Tal vegada no tingueren contacte amb l'organisme verbal. Tal vegada la paraula mateixa siga recent de no més de deu mil anys. El que anomenem història és la història de la paraula. El verb va ser en el principi d'eixa història.

Al començament la consciència de que alguna cosa tan familiar per a vosté com el moviment dels seus intestins el soroll de la respiració el batec del seu cor també és alié i hostil sens dubte el fa sentir un poc insegur. Recorde que pot vosté separar-se de l'Altra Meitat de la paraula. La paraula està empalmada al soroll dels intestins i l'alé al batec del cor. El primer pas és gravar els sorolls corporals i començar a empalmar-los dins de vosté mateix. Empalme els seus sorolls corporals amb els sorolls corporals del seu millor amic i veja què familiar se li tornen. Empalme els seus sorolls corporals amb martells pneumàtics. Extremisca a l'Altra Meitat faça-la vibrar acomiada-la al carrer en un esclat. Empalme els seus sorolls corporals amb qui siga i amb el que siga. Òbriga un club de tènies i intercanvie sorolls i cintes. Palpe directament el ventre del seu veí i ajúde-lo a digerir el seu aliment.

Per a poder detindre la comunicació primer hi ha que tornar-la total i conscient.