dijous, 22 de maig de 2008

Coses que no caben a un SMS

Coses que no caben a un SMS‏
De: Manel (capitamosca@hotmail.com)
Enviado: jueves, 22 de mayo de 2008 02:58:10 p.m.
Para: nuria_1989@hotmail.com

Hola.

Sé com estaràs ara. I ho senc…

Però… Recordes que vas ser tu la que em vas demanar que et presentara als meus pares? Vas ser tu la que volies entrar a ma casa, tot i que a mi em semblava una pèssima convenció que, com totes, comença a podrir els pilars d’una relació...

T’havia parlat dels meus pares abans… Són bastant conservadors i estranys. Les meves manies i depressions són fruit de la seua educació. Una educació basada en la sobreprotecció i l’aïllament combinats amb els valors tradicionals del càstig i la recompensa.

Per a ells encara sóc un nen. Un maleït pollet que encara no ha eixit de l’ou. Fotre, no et dic que no...

Tan sols he sigut una eina amb la que han intentat rectificar tots els errors que han comès al llarg de les seves vides. Clar, els ha eixit el tir per la culata, i ara senten el deure d’ajudar-me, de protegir-me del món exterior, que veuen com una amenaça.

El dinar va ser prou estrany, però tampoc va ser per a tant… Val, van començar a fer-te preguntes estranyes i rebuscades… (Jo ja començava a olorar que estaves incomoda, pel teu mig somriure trencat i les mirades que em feies de reüll), però tan sols volien saber si podien confiar en tu…

Val, reconec també que quan mon pare es va traure la seva enorme i arrugada polla i et va alçar la falda mentre els meus germans et retenien fortament sobre la taula, ja se’n van passar de la ratlla. Jo seguia al meu seient. Continuava menjant… Què volies que fera? Al cap i a la fi aquell ritual no m’incumbia per a res... Em vas posar perdut de caldo de puxero, colpejant el plat amb la mà en limitats però violents cops… i fent aquell soroll amb els coberts… Mare de Déu…!

Mon pare tan sols estava exercint lliurement el seu particular dret de cuixa. I ma mare… si, es va posar a atiar-te amb el flagell… Tu ja saps com són les sogres… Tot i això... no sé… tampoc ho veig tan exagerat… tan sols pretenia… que et guanyares seva confiança. Rés més… Jo no sabia que estaves sofrint tant. Res més lluny de la realitat, jo creia que estaves gaudint...

Quan te’n vas anar plorant i arrossegant-te per terra vaig poder advertir que no et va acabar d'agradar la meva família.

Si tastares els guisos que fa ma mare…!
Per cert, al meu pare no li vas caure mal del tot…

La família vol disculpar-se convidant-te a dinar aquest Diumenge.
Hi ha paella.
Espere que ens perdones.

T’estime…
__________________________________________________________

Express yourself instantly with MSN Messenger! MSN Messenger