dimecres, 7 de maig de 2008

William Tell 2.0


Foto: Àlex Fernandez (irondile)

boomp3.com




És hora de jugar a Guillermo Tell, Margarita.

Com cada dia, em col·loque amb cura el rotllo de paper higiènic al cap,
m’encenc un cigarret
i tu carregues el revòlver.
Li dones una glopada al Jack Daniels,
tanques un ull
i dispares tremolosa.
Però avui la bala impacta al bell mig del front.
Em quede trontollant una estona en l’aire,
mentre un filet de sang rellisca des del forat
i et mire amb cara d’algun dia tenia que passar.
Caic mort, i el rotllo es desenrotlla fins als teus peus.
Eufòrica, talles un tros ben llarg,
el lligues pels extrems i te’l poses de banda
per a ballar al voltant del meu cadàver
mentre em ruixes amb Jacky.

T’arromangues la falda
i em pixes la cara.

3 comentaris:

irondile ha dit...

Al final has triat la del fons roig...

El millor no es el resultat, ha sigut el proces, la roba penjada fa 1000 anys dins l'armari, la corretja del batin, el cigarret, uns moments d'insomni cara el pc i ¡¡¡VOILA!!!

Homenatge a Burroughs 2.0 (disparam al cap pero aasegurat de llevar el seguro)(i d'apuntar al rottlo de paper higienic)

Artés ha dit...

si tio, es que el roig li dona un toc sanguinolent.

sas lo millor de tot? A Burroughs també li dien Guillermo...!

Gràcies, crack de la fotografia.

hubberts ha dit...

artés eres tu el de la foto?...
eske es un pok...
com diria...

a si...

foto!!!