dimarts, 10 de juny de 2008

El perquè de dinar nu (Mirada projectada en forqueta difuminada)



Relaxa’t
respira profundament
sent els primers cops d’un ritme amalgamat
escolta la guitarra en background com vomita dolços espasmes psicodèl·lics
estàs a la taula
cara al menjar
estàs ací
però la teva ment està pensant en milers de coses al mateix temps
tens la mirada perduda allà en el fons del plat
no tens gana
tan sols tens ganes d’ésser
alces la mà i et toques els dits
perquè l’aire s’ha tornat sòlid
a poc a poc els intestins van elevant-se
ixen del ventre
i ara estàs penjat del sostre dels teus propis intestins
però és una situació positiva
et transmet calma
pau
estàs surant
fa olor a natura
una natura especial
feia molt de temps que no notaves aquesta olor
en realitat no saps si l’has notat alguna vegada
gaudeix-lo
els set savis de Grècia, clar
estàs en trance
els glòbuls oculars s’eleven o giren desorbitadament
les parpelles tremolen
passeja per la teua ment
si et trobes algun fantasma balla romanços lents amb ell
si et trobes a tu mateix dóna't una abraçada
i conta’t alguna cosa
estima't
les meues flors són grogues i les teues són de mil colors
sent l’embruix aràbic i transcendental
escolta com ballen les fonts de l’alhambra
contempla els sostres-rostre místics i deixat dur per les línies orientals d’abstracció
alça els braços i dibuixa freqüències fluorescents a l’aire
tu tens els ulls negres i negres les respiracions
han aparegut els seus ulls
era d’esperar
pensa amb ells
nota el tsunami que puja per la panxa
contempla-la
està ballant la dansa del ventre per a tu
el seu ventre corb com l’Univers fixa les coordinades del record
en una estampa preciosa governada per un punt concèntric que és el tatuatge de l'origen
et mira amb eixes pupil·les afilades i eixa cara de mala hòstia que tant t’agrada
mira com mou els malucs gal·làcticament sincronitzades
mira com es deixa dur per la música i com es parteix l’espinada a cada temps.
Si tio,
estem vivint.
Aquesta música et transporta.
Va més enllà de l’oït.
De l’altaveu ixen braços invisibles que et filen els intestins.
Aquesta música et fa vibrar,
transportar-te,
projectar-te,
des-doblar-te,
tele-dirigir-te.
Meta-música.
Música tàctil que et fa caure de la cadira i elevar-te de nou.

1 comentari:

Joako ha dit...

Hui he tornat a mercadona, només per a tornar a alegrar-me davant els estants buits, però tot ha tornat a la normalitat, a València les coses mai no acaben de quallar, a València mai no ocorreix res, el cicle de la vida segueix, treballar i morir.

Sempre ens quedarà la música, d'efectes psicotròpics des de la noche de los tiempos. Sempre ens quedaran les nostres bombolles d'aroma a canyella.

Salut i Berthe Sylva. Un brindis amb una d'eixes cerveses barates 0'5 l.