dissabte, 26 de juliol de 2008

la folie à deux

3 de febrer

no sé si ha sigut un somni o ha sigut real. alguna vegada recordeu si la nit anterior vos heu alçat a pixar? ha sigut alguna cosa així. la recorde difuminada, borrosa. m’he alçat en mitat de la nit, espantada i suant. de sobte m’he posat a pensar, i m’he adonat que pensava sense vocals, com si el que pensara estigués escrit en llenguatge de mòbil. m’he espantat i m’he disposat a dir alguna cosa. m’he quedat esbalaïda al comprovar que parlava sense vocals. parlava com deletrejant un missatge de mòbil. el més inquietant és que no em suposava el més mínim esforç. després m’he tornat a adormir. no sé si ha sigut un somni o ha sigut real.

16 de febrer

a vegades em senc molt estranya quan estic amb ma mare. per exemple, avui, dinant. l’he mirada de reüll i estava mirant fixament el meu cap. pot ser que vullga interceptar els meus pensaments. i, si els ha interceptat… potser que sospite que sospite alguna cosa d’ella.

30 de febrer

aquesta nit m’ha tornat a passar, allò de les vocals, i he descobert que el que em va passar l’altra nit si que va ser real. m’han despertat uns sorolls i he vist un xicotet ésser rondant per l’habitació amb alguna cosa fluorescent entre les mans. no he pogut veure la forma de l’ésser, perquè quan he encés el llum no ha tardat ni un segon en fugir pel badall de la porta entreoberta, però tenia forma d’alguna cosa així com un donyet. l’he seguit a través del passadís i m’ha dut fins al menjador. he encés el llum i ja no estava, però alguna cosa es movia al jarró del cantó. m’he apropat i allí estaven les meues vocals: eren com imants per a la nevera. les he volcades totes a terra i he comprovat que no en faltava cap. tornant a l’habitació, al passadís, he vist que brillaven a l’obscuritat. les he deixades a la tauleta de nit i quan m’he despertat ja no estaven, però ja podia parlar perfectament. aquesta nit dormiré amb la porta tancada.

7 de març

sempre que arribe del col•legi veig a la mare tocant el piano. està molt prima i du vestits molt antics. odia el pare, diu que no la vol, que és un mal home, que prompte el deixarà. el piano està plé de pòsits del café i cremades de tabac. quan jo arribe ella seu al sofà i engega el transistor, en el canal òpera. a mi també m’encanta l’òpera. ens passem la vesprada així. ella em passa el braç per damunt del muscle, i de l’orella em trau una cinta com de carret de càmera de fotos, on estàn registrats tots els pensaments que he tingut durant el dia. així sap que jo si que la vull.

13 de març

hui al col•legi ha vingut a visitar-me el donyet, però aquesta vegada m’ha promés que no em furtaría les vocals, que anàvem a passar-ho d’allò més be junts. aleshores ha començat a saltar rient per damunt els caps dels meus companys, i els imbècils no se n’adonaven. després ha pujat pel cos de la mestra fins arribar a la seua cara i ha començat a tocar-li el nas. no he pogut aguantar-me la risa, i la mestra m’ha cridat l’atenció. al final de la classe, quan estaven tots eixint, la mestra m’ha agafat del braç i m’ha demanat una explicació per la rialla que he soltat en mitat de la lliçò. he mirat al meu voltant i, al veure que el donyet ja no estava he passat molta por. quan he tornat a mirar-la estava somrient. les seues dents eren molt més grans i rellüentes que abans. la seua boca ha començat a fer-se més i més gran fins que m’he vist dins una habitació feta de dents gegants i rellüentes. a l’arribar a casa, ma mare ha comprovat el succés a la cinta del carret del meu cap, i m’ha dit que no em preocupe, que no fa falta que torne al col•legi, que ella em protegirà. m’ha abraçat amb els seus fins braços i m’ha donat un bes al front. feia molta pudor.

5 d’abril

la mare s’ha enfadat molt amb el pare. el pare vol que vaja al col•legi, perquè no m’entén. la mare s’ha enfadat tant, que ara per les nits vé a dormir amb mi. anit la vaig escoltar rumiar una cosa molt estranya: “aquesta xiqueta és una guarra, ella tampoc em vol. aquesta puta no és la meua filla, i he de matar-la…” m’he fet la dormida i m’he fixat be en la seua veu per a comprovar que, en realitat, la veu que eixia de la seua boca era la de mon pare, que havia col•locat un altaveu a la seua gola per a fer-me creure que la mare m’odia i així separar-nos. no vaig a caure en la trampa, jo sé que la mare em vol.

14 d’abril

el pare ja no sap que fer per a que la mare i jo ens separem. ara vol divorciar-se i dur-me amb ell. diu que durà un especialista per a que diga que la mare està boja i així justificar el meu rapte. no ho anem a permetre.

15 d’abril

l’hem matat quan venia del treball. quan ha sonat el timbre, m’he asomat per la finestra i li he indicat a la mare que era ell. li ha obert i li ha pegat amb una rajola envoltada en uns mitjons. li ha fet un bon forat. hem entrat el cadàver i l’hem arrossegat fins a les golfes. ara estem al sofà del menjador. la mare em llig la cinta dels meus pensaments mentre escoltem òpera. espere que la policía tarde molt en arribar.

1 comentari:

Anònim ha dit...

M'ha agradat aquest post ;)