diumenge, 7 de setembre de 2008

Cançó del final de l'estiu



Els que vivien al meu nas tornaven a estar sans

ballant com pèndols eixerits

com cistelles de cabell de llenyater

em treien l’olor de després de la malaltia

eixa olor com a bleda-rave de la infància
fabricant fruteries amb les mans en la migdiada

delantals arrogants natalicis en la cuina
restregant-nos les tasses de xocolate per les genives

el refredat ens va privar de l’olor i el sabor

per absolutament un temps llarg
la teua presència em va privar del 80% de la visió

com una manta de làser verd Dinamarca al trasgèl

aurora boreal ascendent

i els esquimals pescant miracles a la llum de la verdura

La xica vintage

amb ulleres de Sol de cors,

movia el cap horitzontalmet i frenètica

com una deesa egípcia

mentre sostenia un lladre de connectors,

a la mà.

(I els textos cibernètics

van deixar de tindre coherència).

Joves que ja estàn morts,

aleshores feien surf

sobre l’escuma de les ones en blanc i negre

i tres xiques,

amb ulleres de Sol de cors també,

somreien mentre prenien un còctel de licor de maduixa,

fent cara de llobarro al xuclar la palleta,

a la vorera,

i saludaven a la càmera en color,

però amb la imatge saturada, encara.

I la colla d’universitaris

llençaven amunt el sociòpata amb la manta.

“Més alt!

Més alt!

Vull arribar on no ha arribat ningú!

Vull acaronar el cèl amb la punta dels dits!

Vull desenganxar un estel!”

I els amants connectaven la visió nocturna

i s’adentraven en la bassa d’oli

a sentir-se en simbiosi amb els ancestres mol·leculars,

mentre totes les anguiles

i totes les meduses,

vibraven en esgarrifança el·lèctrica

dansant al voltant del miracle de la carn.

L’Home de Vitrubi rodava i rodava,

dins una rodeta de hàmster

mentre la jove feliç,

que ara cria malves,

movia els braços com les aspes d’una formigonera brutal,

com a una prova de la NASA,

fent trontollar els mecanismes del cosmos

amb els moviments de la seua melena.

El teu somriure em ressona en l’hipotàlem



2 comentaris:

desdelamarjal ha dit...

ie perrero, menos rallaes d'estes i a vore si connectes el mòbil... que estem gravant les cançons sense trombó! NINOOOOOT!
Dóna senyals de vida, caguen cent!!! xe!!!!!!

irondile ha dit...

T'agradat la cançoneta del CD de mon pare ehhh....si es que no hi ha millor canÇo per a acabar l'estiu que aquesta.

Amon a Madriiid...baby and pray pray pray for your love...