divendres, 26 de setembre de 2008

MI#1: Alzheimer



La ventaja de tenir transtorn múltiple de la personalitat és que mai pots ser un cantautor.

Així com puc reconéixer que jo he compost les cançons, he d’admetre que un transvestit anomenat Regina les ha cantades, Charles Manson ha tocat la guitarra, una entitat astral ha fet cors a les tornades, una trapezista en blanc i negre ha tocat el trombó amb sordina i el rei Lluís XVI ho ha enregistrat tot i ha produït el disc amb els diners de les arques del tresor nacional.

Ara sóc un desvergonyit, un bufó còsmic, un cantamañanas... Cantamañanas...! Quin substantiu més bonic...! M’agrada cantar de matí a casa: És com parlar sol, però sense eixa inquietant sensació de creure que t’estàs tornant boig.

La meua guitarra, oh, és la meua núvia de sis cordes. És la meua companya i confessora, una eixida d’emergència, un lloc on recolzar-me. A ella li conte les meues misèries, les meues penúries, les meues impressions, els meus anhels, els meus secrets, els meus instints, les meues figuracions.

I ella m’ho torna amb música: La vertadera constant universal, molt més eterna i potent que el temps. (La teoría de les cordes es diu així perquè l’Univers és una gran guitarra infinita.)

I ara que no tinc vergonya puc contar-vos-ho a vosaltres (Per a desfer-me de la vergonya és necessari passar-vos-la a vosaltres en forma de vergonya aliena)

Considerem el MI, a banda de la nota musical, com el reflex de la pròpia identitat, sobretot en aquest món infestat d’autosuperació i competitivitat, remarcant la connotació possessiva del seu significat en castellà.

El # és una alteració musical que eleva la nota mig to, i representa els aires de grandesa, els sentiments de grandiloqüència que necessàriament han de tindre els artistes per a artejar en general com a pretensió pulsativa i els cantants per a cantar en particular, i fins i tot la gent per a viure. (Es sentim Fa, siguent realment Mi#) El # és la imprescindible deformació del JO, una falsa i arrogant auto-concepció, o potser que innocent i encantadora, però en tot cas necessària per a la supervivència, artística o no.

Boomp3.com

4 comentaris:

Dr. Hubberts ha dit...

germa?...

akest ke kanta ets tu?...

es ke si es aixi...

esta molt be...

a l'atra es pot fer alguna com...

eskizofrenia...

(es com heroina pero...)

eskizofrenia tururtu...

bancaes descontrolaes...

deixa fluir el sentiment...

Artés ha dit...

germà, quines ganes tinc de veure't!

si, el que canta sóc jo, o be l'espectre que sura damunt meu i que cada vegada s'acobla més a mi, pero jo

Tranquil, que ja tinc cançons gravades sobre la esquizofrènia... com no!

una abraçada telettubiense

Irondile ha dit...

Merda, anava a dirte algo pero se ma oblidat...jajajajaj

Weno si vols grabar algo i et fa falta un baixista ja sas:

ENVIA BAJO AL 5527

A vorem kuan penges la del vix vaporux la droga del futur...Dew!!

Artés ha dit...

és que els drets d'eixa cançó són de Xerra&Mangel productions