dissabte, 4 d’octubre de 2008

MI#2: L'home del sac





Aquesta nit vaig a beure’m fins i tot l’aigua del mar
I hauran de posar-li rodes als vaixells
Aquesta nit seré la única finestra amb llum de tota la finca
I m’encanta
M’encanta asseguda a la vorera parlant de la metafísica
M’encanta l’acomiadament i el remordiment
M’encanta l’acomiadament i el remordiment

Aquesta nit vaig a fumar-me fins i tot l’atmosfera
I hauran de penjar les avions amb fils
Aquesta nit seré una ombra al filet de llum de baix de la porta
I m’encanta
M’encanta sols a la teua manera, a preu de fàbrica veure’t perduda
Trontollada pel vi i la fam
Buscant una ciutat deserta per a ballar a deshora sobre els teus propis abrigalls

Aquesta nit vaig a esnifar-me cada estrella fugaç
Mai més ningú tornarà a formular un desig
Aquesta nit seré una bústia de veu per a que envies els teus remors
Sense segells ni remitents
M’encanta no conèixer-te i haver de veure’t
Milions de cadires buides
Un cant a l’alegria
Si apareixes de sobte i t’apiades de la meua ment.

4 comentaris:

polar ha dit...

com un mag, l'home del sac, ple de metàfores.

genial!

dani ha dit...

m'ha encantat xiquet. encara que mai et pose res, solc llegir de vegades i he de dir que eres molt bo baix el meu punt de vista. arribe, fins i tot, a envejar-te... però de bon rotllo.

ale, seguix tirant-li

silvi orión ha dit...

te lo diré las veces que haga falta:
es increíble esto que estás haciendo

ah! y ví el guiño del otro día en el foro
en el texto aquel de cómo dejar de escribir, jeje

fa bemol ha dit...

Aquesta nit vaig a xutar-me tota la terra.
La gent haurà de flotar per l'espai
Aquesta nit seré el sorollet sord que es sent dalt de la teulada


I m'encanta