dissabte, 18 d’octubre de 2008

Mi#4: Els deshumanitzats





Ens podràs trobar darrere els filets de llum darrere les persianes a les cinc del matí
Ens podràs trobar a la cua del Carrefour amb un pack de sis cerveses i els ulls de no haver dormit
Fins la cosa més cínica resulta trivial als ulls de la deshumanització
Som els deshumanitzats
Ens podràs trobar al supermercat

Ens podràs trobar darrere vint gots buits
Darrere un cendrer ple de puntes de cigarret
Contant històries a una bella dona vella amb els mitjons trencats que no s’ha maquillat be
Fins la cosa més cínica resulta trivial als ulls de la deshumanització
Som els deshumanitzats
Ens podràs trobar als pitjors bars

No em contes històries del que està be o està mal
No em parles del futur no em parles de la integritat
Deixa’m arrossegar-me per la meua línia del temps
Deixa’m arribar cansat i podrit al meu final
Fins la cosa més cínica resulta trivial als ulls de la deshumanització
Som els deshumanitzats
Ens podràs trobar al cementiri local

8 comentaris:

Jordi Moreno ha dit...

m'agrada el concepte de "deshumanització". m'apunto al corrent!

Dr.hubberts ha dit...

GRACIES GERMA PER PENJAR DESUMANITZATS!!!!!!!

En directe va molar moltisim!!!!

no te preokupes ke al pas ke anem...

mos sabrem les cansons...

per al proxim concert!!!!

per cert...

si algun dia...

set pasa pel cap...

tokar en el lokal...

AVISAM!!!!!!!!!!

ke en esta casa ja tens dos fans...

(les groupies les buskes tu)

Dr.Hubberts regurgitando la mortaja

Fakhfakhina ha dit...

Bravo! El públic es va alçar en peu i va aplaudir ferventment, entre xiulits i càntics rabents?

Jo ho hagués fet.

Dieu alguna cosa per poder compartir textos i rallar-mos formalment, o algo...

Artés ha dit...

pues si, el concert va ser l'hòstia

el públic estava composat per unes 14 persones (10 persones després de la primera tandà de cançons):

La cambrera (que era molt simpàtica i em queia molt be) el cambrer (que era un catxondo mental) la meua germana (que li va encantar, tot i escoltar merche, bisbal i totes aquestes coses - amb l'influent factor de que sóc el seu germà) el meu cunyat (que va captar un munt de coses, i els meus 6 amics (nótese l'article determinant)que també els va agradar i em van aplaudir i fins i tot van pujar a fer una especie de col·laboració...

La veritat és que al principi estava molt nerviós - tot i el caràcter íntim del concert i els 2 o 3 litres de cervesa- i em vaig inventar la tonalitat i melodia de "La puta faula", però després ja em vaig anar relaxant i la cosa va fluïr.

En alguns moments em recordava al meu propi soterrament (no se... la meua germana, els meus amics, tots sentadets i calladets, mirant-me...) Molaria tocar al meu propi soterrament...

Ah, i la cosa més important de la nit: Tota la cervesa per la cara (Objectiu primordial i principal motivació de tot bon cantautor fatal post-western neo-trash-folk)

Anònim ha dit...

Som els qui decidim el futur del món... som els deshumanitzats.

anguila ha dit...

ie, volem una lletra de les teues rallaes per a Anguiles. Imagina't una hardcore amb una veu gutural parlant de les coses que només un especímen com tu pot arribar a pensar i escriure. Seria místic, acollonant, psicòtic...

Gran home-trombó, gran!!!

kelso ha dit...

menkanta este temaso!!! kal repetir el dueto de 2 deshumanitzats kom moatros, bramant entre birres i mentre la gent fa limbècil x ahi... jajajaja... la pròxima vegada ha de ser al lokal on una espiral de insessatesa i bogeria ens akulla de braços oberts.fins la kosa més cínica...

Anònim ha dit...

Estic viciat a esta cançó XDDDD Bonissima tu!!

Andriu! :P