divendres, 28 de novembre de 2008

Mi#10: Partitura en espiral





En la primera línia han sembrat llavors de xiquets autistes que muten en violins esfilagarsats i notes fúnebres que s’enrosquen a les rames de la massa tarda ja aquella en la que el sol s’amagava darrere els arbres intentant sostenir la teua mirada de cortar por la línea de puntos

En el primer espai està la blanca més blanca del pentagrama, eixa de ponga su foto aquí y ande hacia atrás con la cabeza torcida hasta detenerte en el escaparate

En la segona línia Jesucrist es desclava de la creu i ens mira amb cara de aquí no ha pasado nada perquè ja no té superpoders

En el segon espai broten els fetus-tubercle que serveixen de tro a les pilotetes de golf dels bigotis arrelats al monocle

En la tercera línia les noves fornades de joves embogits ballen nus baix el planeta roig al desert verd de la venus decapitada blava baix les dringants brolladures de pus còsmic del firmament

En el tercer espai, dones precioses amb vestits preciosos es peguen cabotades contra els troncs posant cara de m’estic perdent alguna cosa

En la quarta línia hi ha trampes permanents per a ments que són corxees que et converteixen en vides alienes i tombes que són gramoles de vinils que funcionen amb cent de les antigues pessetes i arbres que són cames que s’acaben en tacó d’agulla parallamps

En el quart espai hi ha rodamóns de la vella escola que columbren passar entre els dits la processó d’allò políticament erecte mentre intercanvien un lleu somriure de complicitat amb la mort

I en la quinta línia tan sols hi ha que bemols i sostenidos a tutti pleni

Partitura en espiral al final

1 comentari:

dr.Hubberts ha dit...

buah,tas lluít!!!!
la patafisica ha arribat a mi#...

pero lo ke mola es el canvi tan impakctantke dones en la kinta linea...
a vore si mos vegem esta nit...
i akabem fent la puta alambra...
jajajajajaj

salut Dr.Hubberts