dimarts, 16 de desembre de 2008

Mi#13: KO, O





Musicació del poema homònim de Toni Vizcarro Boix inclòs al poemari "Breu simfonia per a ella" (1990)

La ràbia goteja pels membres,
ejacula - pistoles - i s'escampa;
al terrat ja no hi mira ningú,
i han oblidat per sempre les finestres
i l'angoixa trenca els demà
i una processó de formigues recorre els llits
i la televisió crida i se'n riu
i els cristalls aguts del rellotge
esquincen els cervells que ni ploren
i l'orat de la veïna s'arrenca els ulls
i la bava goteja per les bombetes
i el fill adolescent folgant amb una ampolla
"Ai, que no surt!"
i milers de llances li travessen els braços
i la mare soltera llepa els poms de les portes
i la noia avorta brutalment per les escales
i l'home llop del replà s'esmola els claus
amb una prostituta que es podria
"Què ha passat?"
"El funàmbul del sisè, que ha caigut pel celobert!"
i els pares que escupen els ulls als menuts
i el col·legial que no aguanta i s'obri les venes
i els pares que es reparteixen el cadàver a parts iguals
i els directius fan de ventre a l'ascensor
i l'avi del tercer esquerra mossega les mamelles
a la col·legiala que hi gaudeix
i es toca el nas amb la llengua
i la gitana alleta uns ossos terrossos
i la sang xopa l'uniforme
i la pudor del fracàs hi és pertot
...................................................................
...................................................................
...................................................................
Estigues a la porta esperant-me, sisplau

4 comentaris:

Jordi Moreno ha dit...

joder, es collonut! qui és, el paio que ha escrit això?

Artés ha dit...

Segons posa en la contraportada:

"Toni Vizcarro Boix va nàixer a Tarragona l'any 1970. Actualment (1990) viu a Castelló de la Plana i estudia Filologia Catalana al Col·legi Universitari de Castelló."

Sols té un llibre publicat, aquest "Breu Simfonia per a ella", que va guanyar el premi de poesia juvenil Miguel Hernández d'aquell any. Molt recomanable.

Holmes ha dit...

Ara deu tindre 40 anys i viure a Tarragona un altra volta, fent de professor de llengua en algun institut. Segur que li agradaria sentir aquesta cançó.
Si es prou narcisista com per a buscar-se en el google, trobarà aquest blog en la primera pagina de resultats.

Anònim ha dit...

¡¡Eixa acústica que bé sona!! :P

M'ho vaig passar molt bé aquella nit. En serio. Me vaig riure tant!

Ara quan m'abandone el constipat que encara porte arrastrant te tocaré i cumplirem el que parlarem :P (fes memòria) jajaja

I mentre escric sona la cançó... Estigues a la porta esperant-me, sisplau ;)

Andreu.