dijous, 26 de juny de 2008

LCD



Toni i Raquel romanen a la sala d’espera de la consulta del Dr. Roman Moriarty. Una veu els anomena per l’interfon i s’obre la porta de la consulta automàticament. La parella passa i seuen a dues cadires blanques de disseny. Sobre la taula, un monitor de plasma transmet en directe la imatge del Dr. Moriarty des de la central del ganivet de psicologia.

- Benvinguts… A veure… - diu mentre mira uns papers i es toca la barbeta – qué li passa al vostre fill…?

- Vorà – comença a parlar Raquel – és que últimament… no ix de l’habitació… És com si l’ordinador haguera absorvit la seua vida… Primer va acabar amb els seus estudis… després amb el seu treball… no té amics… i ha perdut totalment la comunicació amb els seus pares… La única cosa que rebem d’ell és una mirada molesta quan li portem el menjar a l’habitació… Perquè si fóra per ell… es moriría d’inanició allí…

- Entenc… Vida social nula…? Fa tota la vida social per Internet…? – pregunta el doctor.

- És que… - parla ara Toni – ni tan sols els amics que té per internet són reals… És… eixe nou programa que analitza els trets de la teua personalitat i et fabrica un grup d’amics, perfectament adaptats a tu… després et comuniques amb ells com si fóren reals…

- Si, m’han parlat d’ell… - diu el doctor- un emulador social molt ben elaborat que fabrica afinitats en un grup inexistent d’amics virtuals…

- Si… I fins i tot una núvia virtual... – continúa Toni- i clar… jo quan era jove… podies utilitzar Internet per a comunicar-te amb persones reals… i fins i tot podies lligar per ahí… però eren persones reals…! Tenies que eixir de casa per a conéixer-les…! Ara… les CPU tenen gènere sexual… les CPU femelles duen incorporades una espècie de…

- Si, si… la meua CPU també és femella… - afirma el doctor – la veritat és que en els últims anys s’ha incrementat bastant considerablement el nombre de casos de total i absolut aïllament social entre els joves…

- A quina mala hora li vam comprar el maleït trasto eixe – diu Toni mirant a Raquel.

- Toni, li l’exigíen per a cursar els estudis superiors!

- En fi… - interromp el Dr. Moriarty – ara les meues ajudantes us faràn una rutinària ressonància, per anar descartant possibles causes genètiques... Quedem per al mes que ve i porteu amb vosaltres al xic, val…?

“Genètiques…?” Es qüestiona Toni per a sí mateix.

La pantalla s’apaga i entren dues joves assistentes que, amb una maquina d’esquilar inhalàmbrica, esquilen un quadrat dels cabells de Toni i Raquel, respectivament, i després unten una crema i passen una espècie d’scanner portàtil, per la part que s’ha quedat pelada.

Durant el trajecte en autobús, Toni observa el continu bombardeig de notícies inquietants a la pantalla del passadís, mentre Raquel manté una tele-conferència amb la seua amiga Francesca, al PDA.

Quan arriven a casa, es disposen a veure al seu fill. (A veure’l, literalment, perquè saben massa bé que no els va a dedicar ni una mirada, ni un somriure, ni una paraula, ni res de res.) Quan obrin la porta, es queden estranyats al veure que el llum de l’habitació esta encés (Normalment la cara de Manel tan sols estava il·luminat per la llum de la pantalla de l’ordinador). I comproven espantats que el seu fill no està. La pantalla parpadeja epil·lèpticament. Toni veu que la vagina externa de la CPU encara està latent i es fixa en un filet de sang que xorra des de baix la tapa de l’Scanner. Alça la tapa i veu les ulleres de manel esclafades, rodejades de trossets de cervell. Toni camina cara arrere fins al centre de l’habitació, i nota com comença a fer-li mal el braç esquerre. Durant l’infart de Toni, Raquel, plorant, escolta com la impresora comença a imprimir.

Atemorida, i contenint el plor, s’acosta a la impresora i agafa tremolosa el paper que ha expulsat. Al bell mig del full, en lletra Times New Roman de tamany 72 es pot llegir la paraula “Fi."

dimecres, 18 de juny de 2008

La meua vida és un pas-doble anomenat Bucle

Introducció potent.

Tutti fortíssimo amb platillades orelludes, tubes coixes, clarinets encatarrats i trombons desgarradors. L’atronador soroll d’un potent despertador em fa saltar del llit i agafar-me als llençols buscant una amenaça inexistent amb els ulls desorbitats. Qui m’ha tret de les meues exquisites floritures oníriques amenitzades per les seqüeles de l’alcohol i m’ha dut a aquest merder d’habitació? Ah, tu, maleït dispositiu infernal… L’apague i torne a endinsar-me al món de Morfeu.

Tema

La banda es suavitza un poc i deixa parlar als melòdics clarinets i els elegants saxos. Reprenc els meus viatges matinals per les planúries surrealistes del somni. Pels matins els somnis són més enèrgics, incoherents i bonics que durant les hores establertes de son, sobretot si eres conscient, durant el somni, del subtil fil musical que ho impregna tot: És la impagable sensació de que en eixe moment no deuries estar dormint, el reconfortant i dolç remordiment de què el món està rodant i el teu cos està descansant sota el llençol. I amb un poc de sort pots fins i tot tenir un viatge astral, o almenys un intent.

Re-exposició de la introducció

Bombo amb cara de mala hòstia, saxofons unflats, trompetes estridents i flautí afilat forada-timpans. És la transició que et du del somni a la realitat, aquesta vegada si, definitiva. L’organisme va a tot hòstia i el cervell encara està dormint, per això a vegades acabes pixant a la paperera de la cuina, o clavant el mando de la tele al frigorífic mentre reboliques els cereals amb el raspall de dents.

Trio

Primera repetició. El flautí es prepara per a fer un solo suau sobre el dolç acompanyament. Són les hores posteriors al dinar, que consisteixen en estar arreballat al sofà mirant la tele i espantant-me una mosca que s’empenya en instal•lar-se al meu nas. De volta en quant sona un suau trino de clarinet... És el timbre quan sona i jo que faig com si no l’hagués escoltat. (En realitat el timbre sona llunyà i dufuminat, per la modorra)

Segona repetició. Són vora les set de la vesprada. Sona un subtil i tristó contracant de saxo tenor amb les celles alçades. Pense: “Deuría fer alguna cosa amb la meua vida.” Apague la tele i pense en qué podria fer. “Qué podria fer…?” – diu el subtil i tristó saxo tenor.

Pont apoteòsic.

M’he cansat de pensar i em dispose a eixir de festa amb els col•legues. Tutti fortíssimo que és el moment de l’anticipació, saltant i cantant sol per la casa pensant en què avuí podría passar alguna cosa realment interessant.

Tema final.

És com el trio però més carregat de bombo. La banda va borratxa. L’alcohol corre per les venes. Els instruments estàn desafinats. Al clarinet principal se li trenca la canya. El trombó, tot emocionat, espenta la vara tan fort que se n’ix volant i li pega a una iaia a l’ull. El tuba s’adorm caminant i continúa recte mentre tota la banda gira el cantó. Al platillero se li cau un plat. Al saxo se li mullen les sabatilles. El director trenca la batuta. Caic desplomat de nou sobre el matalap. Tot pega voltes, i es sent una veu que diu: Da capo!!



Toni i Paco (9)

dissabte, 14 de juny de 2008

L'horòscop de l'Apocalipsi

Ací baix hi han vertaderes descripcions dels signes del zodiac, basats en un llibre escrit en els anals de la història per un grapat de trastologistes. Saps de què va açò de la trastología, no? Una espècie de "prejudicis místics", ambigus i generalitzats, aplicables a qualsevol persona, amb els quals et sents identificat, tot inspirat per la sabiduria dels astres, clar…

AQUARI
(Gener 20 - Febrer 18)
L’aguafiestes per antoniomàsia


Els AQUARI es fan els durs, però en el fons són un trosset de pa. Ara, no el contradigues que ja l’has cagat. SEMPRE han de tenir la raó, encara que per a això t’hagen de plenar la taula de servilletes amb algoritmes, hipòtesis i teoremes dibuixats amb boli bic, hagen de fer un rodeig de taxista d’aeroport i buscar-li tercers peus als gats.

Volen ser els primers en tot. (En aquesta entrada ho han aconseguit.)

Són molt intel·ligents i moltes vegades necessiten estar sols i anar-se’n a la muntanya amb deu litres de vi i tres bosses de la millor marihuana a vore si veuen a Déu. Són molt romàntics, però patixen massa ànsia per la parella. Són els típics que es tatuen en cútex el nom de la parella al braç quan estàn a l’institut. I molt celosos. Si s’enteren que la parella els està enganyant, la decapiten i escriuen A L’ATRA TORNES en la paret amb la seua sang i a l’endemà un veí diu a la tele: “Però si pareixien la parella més normal del món…!”

Això si, saben escoltar.

PEIXOS
(Febrer 19 - Març 20)
El Da Vinci


En els primers anys d’institut ja s’esforcen per estar sempre entre la JET SET de la popularitat super pop. Creuen que són descenents d’un llinatge perdut dels Tzars i tallen la ceba en un tròs de la sagrada creu en la que va ser crucifixat el mateix Jesucrist in person. Alcen el dit per a veure d’on ve l’aire i així orientar-se (Per a ells un mapa és física quàntica.) El carnet del cotxe l’aproven a la tercera.

Tenen gran capacitat creativa i innovadora. Els artistes PEIXOS els que acaben fent exposicions amb cadàvers mutilats, o menjant merda a un escenari. Creuen en el karma i telefonen als concursos nocturns d’endevinar la lletra que falta.

ARIES
(Març 21 - Abril 19)
Cul inquiet

Són els que fan la paella, els que compren el botelló i el que organitzen les excursions. Aneu amb cura amb les excursions que organitzen els Aries. Quan esteu penjant d’un pont de tablons de fusta carcomada que s’ha trencat quan atravessaveu un barranc de cinquanta metres d’altura a Tegucigalpa, te’n recordaràs d’aquesta entrada.

Encara que a vegades parega un Hitler, en el fons és un tròs de pa… però eixa mania de deixar sempre les coses a mitges li juga moltes males passades (Eh, Margarita…?) Més cabut que un burro en cèl, quan se li clava alguna cosa al cap no para fins veure el seu somni acomplert. ( Els programes rotllo El diario de patricia i les cues dels càstings d’Operación Triunfo i de l’INEM estàn plens d’ARIES)

Sempre acaben tirant-li una culleradeta més de sucre al Cola-Cao, després d’haver-ho estat rumiant una estona.

TAURE
(Abril 20 - Maig 20)
El violent

Els agrada barallar-se per lios de faldes o pantalons. (Quan veges a dos tíes agarraes del monyo, que sàpies que una de les dos és TAURE. A vegades pareix que estiguen fent-se trenetes mútuament, les dos ageponades, però no, estàn barallant-se). En qüestions de manar no són els líders, però sí el ojito derecho del líder, fent que quasi tot el que mana aquest siga en realitat idea d’un TAURE. Tendeixen a co-fundar sectes basades en l’incest i la consumició de substàncies psicotròpiques.

En qüestions de parella fan honor al seu símbol zodiacal, i no paren de contar una i una altra vegada el xiste que ja ens sabem tots.

BESSONS
(Maig 21 - Juny 20)
Niños de papá

Són rubios amb els ulls blaus, ja que van ser germinats en els mesos més apoteòsics de l’estiu. (Són fills de suecos/ques).

Solen parlar sols. Infantils i risueños, els géminis són molt divertits i no pararàs de riure’t amb (o d’) ells. Això si, la seua vena psicòpata els fa emprar els seus encants per a utilitzar a les persones com a objectes. Generalment han estat malcriats (Eren els típics nanos que muntaven l’esceneta al Prica si mamà no els comprava l’últim model de Maxo Man USA o Lady Maquillaje Sumisión) i es veuen perduts i desorientats en el món dels adults. Mai troben la seció de dolços dels supermercats, parlen pels colzes i es preocupen pel seu regadiu intel·lectual. (La gran majoria d’usuaris del Brain Training són BESSONS)

Quan tropessen, es giren per comprovar que no els ha vist ningú.

CRANC
(Juny 21 - Juliol 22)
El telettubie


Fills del butanero, la majoria.

Tenen el cap plé de pardalets. Quan eren xicotets es quedaven asoles en casa pensant en els seus animalets i somiant que es convertíen en actors/actius famosos/es o cantants d’un grup de rock, fent com si tocaren la guitarra davant l’espill.

Agranen d’esquerre a dreta.

Les facultats de Belles Arts i Filosofía estàn plenes de CRANCS (posteriorment, la part inferior dels ponts). Són els típics que se’n recorden de tot. (Quan algú conta alguna anècdota, ells diuen: “Ah, si, era el dia ixe que a la neboda de Margarita li va caure una dent de llet… Les 5:36 p.m. eren, no?”)
A vegades se’n recorden fins i tot de les pataes que li pegaen a sa mare en la panxa.

S’enfaden una animalà si t’astaques en algú de la seua família i es queden a escoltar la música dels títols de crèdit mentre pensen en les escenes que més els ha agradat de la pel·lícula.

LLEÓ
(Juliol 23 - Agost 22)
La furia

Són rubios/es, tenen somriure happydent i un descapotable roig. Van per ahí fent mirades lascives a gent de la tercera edat. Si estàs parlant amb ell d’algú que hi ha aprop, sempre el senyalen (Això és de mala educació). Mai fallen en res. Tenen parella i ofici estable. Viuen el somni capitalista en la màxima esplendor. Si estudien tenen menció honorífica o Honoris Causa i es compareixen del teu premi de consolació. Fan olor a camomila, es dutxen en llet de vaca i són maniàtics amb la col•locació exacta de toalles i cortines. Caminen amb l’esquena erguida, el cap ben alt i les cames per davant en plan “Lle, ací estic jo.”

Quan perden alguna cosa es fan un nuc a la camisa i diuen:
“San Cucufato san Cucufato
los cojones yo te ato
hasta que no encuentre lo que busque
no te los desato”

VERGE
(Agost 23 - Septembre 22)
L’autista

Formen part de la tandà de cap d’any. (Van ser engendrats per culpa d’un “deslis” el dia cap d’any.) Si hagueren nascut a una tribu aborige de les amèriques hagueren sigut anomenats Goma Rota. Aquest atrotinat orige els fa qüestionar-se inconscientment la seua existència i la relitat que els envolta. Introvertits i desconfiats, els VERGES són els misteriosos éssers altruistes que es compren els metxeros, provocant eixe cicle d’intercanvi no-comercial a escala mundial. Sense ells, aquesta roda pararía. També són els que posen les antxoes dins de cada oliva rellena i els que comencen les absurdes cadenes per mail.


BALANÇA
(Septembre 23 - Octubre 22)
L’alegria de la huerta

Hmm… estos es fan els tontos però son més llestos que la fam. Mentre es fan la mosquita muerta tirant floretes pel carrer i somrient al forner i al policía com si fóra un anunci d’assegurances, estàn planejant la possessió de tot el petroli de la comarca per a quan estalle la tercera guerra mundial ser els liders regionals d’una espècie de feudalisme caciquista post-nuclear.

Són una especie molt “chaquetera”: Sempre són de l’equip que guanya, amics del que paga i, en les vagues, els esquirols. També són molt marujones: No els contes cap secret que, quan no es sap de què parlar, l’únic recurs que hi ha és treure la merda dels demés. Tenen molta imaginació: Tot el procés del “telefono loco” rural es confecciona al seu cap. Tu li contes que la tia pepica s’ha doblat el peu i ell ja te trau la versión extendida edición coleccionista d’una tragèdia psico-drama social gore.

Quan acaben de cagar es renten el cul al bidet…

ESCORPI
(Octubre 23 - Novembre 21)
L’hedonista

Es passen el 90% de les 24 hores del dia pensant en sexe. (El 10% ocorre durant les ores de son). Si ets del sexe predilecte, quan parlen amb tu, fingeixen estar prestant atenció m’entre s’imaginen quina postura empraríen o en quin estrafalari lloc proper, i obert al públic podrien fer-t’ho. Si ets del sexe no-predilecte, quan parlen amb tu, fingeixen estar prestant atenció mentre s’imaginen de quina forma, cadascuna més estrafalaria que l’anterior, podrien assassinar-te. Són més agarrats que (posar ací comparació tradicional de cada zona). Tenen apuntades al mòvil les canyes que han convidat. Ah, i ni te s’ocurrisca demanar-los res prestat.

Quan un ESCORPI estiga apuntan-te amb una 9mm entre les celles i et diga “Te’n recordes d’aquell videojoc per a la Spectrum que et vaig deixar quan teníem set anys…?” te’n recordaràs d’aquesta entrada.

Tallen el paper higiènic per la línia de punts i s’aguarden els sobrets de sucre que tenen frases que els han marcat o els han fet obrir els ulls.

SAGITARI
(Novembre 22 - Desembre 21)
El gafapasta

Porten ulleres de pasta i els agrada el cine d’autor i l’art contemporani. Parlen en paraules difícils i es droguen prou. Són més beatos que Santo Tomàs de Aquino, i quan veuen un gat negre, corren a buscar madera pa tocar.

Quan es casen, pasen de la dona i se’n van al bar a bufar-se, i el fill i pregunta: Papi, porque no pasas mas tiempo conmigo? I ell contesta: Hijo, Papa está muy ocupado en el trabajo…

En el cas de les dones, també passen dels marits, i acaben fent-se cubates en bars de mala mort, mal maquillades i amb els mitjons esgarrats.

Abans d’anar-sen a dormir, miren baix del llit per si hi ha algun monstruito.

CAPRICORN
(Desembre 22 - Gener 19)
El Hitler


Més fantasmes que Casper. És el típic de

-Com va tot?
-Be, l’atre dia me’n vaig follar a un/a i tal…
- Ahm...
- T'he dit ja que me'n vaig follar a una...?
- Si, m'ho acabes de dir.

- Vinga, fins l'altra...

Sol ser simpàtic. Això si, que no et toque de jefe o de pare, perquè és un autèntic dèspota feixista. Això en el cas de que triunfe. Si fracassa, és un autèntic meló dramàtic, fent poemes de suicidi i tallant-se les venes amb un ganivet d’untar Nocilla.

És un poquet celòs i desconfiat, però és el signe més normalet i equilibrat i, per tant, el més avorrit.

dimarts, 10 de juny de 2008

El perquè de dinar nu (Mirada projectada en forqueta difuminada)



Relaxa’t
respira profundament
sent els primers cops d’un ritme amalgamat
escolta la guitarra en background com vomita dolços espasmes psicodèl·lics
estàs a la taula
cara al menjar
estàs ací
però la teva ment està pensant en milers de coses al mateix temps
tens la mirada perduda allà en el fons del plat
no tens gana
tan sols tens ganes d’ésser
alces la mà i et toques els dits
perquè l’aire s’ha tornat sòlid
a poc a poc els intestins van elevant-se
ixen del ventre
i ara estàs penjat del sostre dels teus propis intestins
però és una situació positiva
et transmet calma
pau
estàs surant
fa olor a natura
una natura especial
feia molt de temps que no notaves aquesta olor
en realitat no saps si l’has notat alguna vegada
gaudeix-lo
els set savis de Grècia, clar
estàs en trance
els glòbuls oculars s’eleven o giren desorbitadament
les parpelles tremolen
passeja per la teua ment
si et trobes algun fantasma balla romanços lents amb ell
si et trobes a tu mateix dóna't una abraçada
i conta’t alguna cosa
estima't
les meues flors són grogues i les teues són de mil colors
sent l’embruix aràbic i transcendental
escolta com ballen les fonts de l’alhambra
contempla els sostres-rostre místics i deixat dur per les línies orientals d’abstracció
alça els braços i dibuixa freqüències fluorescents a l’aire
tu tens els ulls negres i negres les respiracions
han aparegut els seus ulls
era d’esperar
pensa amb ells
nota el tsunami que puja per la panxa
contempla-la
està ballant la dansa del ventre per a tu
el seu ventre corb com l’Univers fixa les coordinades del record
en una estampa preciosa governada per un punt concèntric que és el tatuatge de l'origen
et mira amb eixes pupil·les afilades i eixa cara de mala hòstia que tant t’agrada
mira com mou els malucs gal·làcticament sincronitzades
mira com es deixa dur per la música i com es parteix l’espinada a cada temps.
Si tio,
estem vivint.
Aquesta música et transporta.
Va més enllà de l’oït.
De l’altaveu ixen braços invisibles que et filen els intestins.
Aquesta música et fa vibrar,
transportar-te,
projectar-te,
des-doblar-te,
tele-dirigir-te.
Meta-música.
Música tàctil que et fa caure de la cadira i elevar-te de nou.

diumenge, 8 de juny de 2008

Joan Brossa, el culte a la metaforma (2/2)



REPETICIÓ

Ideals
Ideals.


POEMA EN COLOR

Dilluns
dimarts
dimecres
dijous
divendres
sabata
diumenge.





MÀSCARA FONÈTICA D’UN ESTRI QUE TÉ
FORMA DE PETITA PALA I QUE SERVEIX
PER A PRENDRE UNA PORCIÓ DEL
CONTINGUT D’UN RECIPIENT
I PORTAR-LA A LA BOCA

Cullera




REPETICIÓ

No hay más localidades
No hay más localidades
No hay más localidades
No hay más localidades
No hay más localidades
No hay más localidades
No hay más localidades



DESAPARICIÓ DE FRÈGOLI








QUALSEVOL

Qualsevol
pot dir
qualsevol
cosa de
qualsevol.



SONET

Composició poètica formada
per dos quartets amb dues
soles rimes i dos tercets

a
b
a
b
a
b
a
b
c
d
c
d
c
d



SONET AL SOL

Sol
sol
sol
sol
sol
sol
sol






POEMA

UUNNNNAAAAEELLLLVOTTTDSR

Així disperses les lletres,
¿qui diria que poden ser agrupades
perquè es llegeixi la frase
Un anell al voltant d’un astre?




DADES

Vós mateix

Adreça

Ciutat




CAPITALISTA


Cap
Llomillo
Rellomillo
Espatlla
Cansalada
Cuixa
Cap de costella



SABATA

Perdoni, ocell, l’havia pres per un home




NO ÉS PROSA

Trobareu el got al lloc de sempre




PIGA

·


POEMA


Començo. I quan em sembla
que està bé, l’esborro. No sé.
Torno a començar. Ara va bé.
I ja està. El poema fet.



QUATRE MOTS


Ceset
Popus
Xacox
Iaiut.



POEMA

/ / /

3

tres




PER ON PODRIEU COMENÇAR LA
LECTURA D’AQUEST LLIBRE

Hiroshima
Discos. Models. Enquestes. Reportatges.
Concursos. Cinema. Televisió. Esport.
Nagasaki.




CAP AL TARD

Si un pagés llegira seria més
universal. Encara que estiguis sol,
la cultura permet de tenir la constant
companyia dels que pensen com tu.




GUIA DE CONVERSA

M’agrada

No m’agrada

Perdoni

Tant és

Moltes gràcies

No s’ho val




POEMA


Entrada
A B C D E F G H I
J K L M N O P Q R
S T U V W X Y Z
Eixida



E

POMA

El ganivet té el manec de fusta




POEMA


És cert
que no tinc diners
i és patent que la major part de
monedes són de xocolata;
però si agafeu aquest full,
el doblegueu pel llarg
en dos rectangles,
després en quatre,
feu llavors un plec
oblic amb els quatre
papers i el separeu
en dos gruixos,
obtindreu
un ocell que mourà
les ales.

(Poemes dels llibres “El cige i l’oc” (1964), “Poema sobre Frègoli i el seu teatre” (1965), “Petit festival” (1965), “Sonets del vaitot” (1965-1966) i “Cent per tant” (1967))

dimecres, 4 de juny de 2008

Joan Brossa, el culte a la metaforma (1/2)



Mireu-lo. Un geni.
Poesia com a espurna de figuració elevada a la màxima expressió, fins arribar al punt en el que no cal emprar les paraules: Objectes. Metaforma: Poemes-objecte.

Ací els seus millors poemes-objecte.

I si s'han d'emprar paraules, poques.
Els seus poemes escrits no deixen de ser poemes-objecte, plasmats en lletres (poques).
Encara que, també tenia els seus sonets l'home...
(Tots els genis tenen el seu punt d'inflexió)










"UN HOME ESTERNUDA"

Un home esternuda.
Passa un cotxe.
Un botiguer tira la porta de ferro avall.
Passa una dona amb una garrafa plena d'aigua.
Me'n vaig a dormir.
Això és tot.





FOC

És perillós, en nits així,
de voltar per aquests indrets.
Agafeu aquest poema i cremeu-lo.


FINESTRA TEMPORAL

I, quan s’apaga el projector, no resta
sinó una tela blanca.


FORAT DEL PANY

Deixo ben delineat
el buit que el lector
haurà d’omplir.


HISTORIETA DE CLOWNS

Com més oblidem
menys sabem.
Com menys sabem
menys oblidem.
I com menys oblidem
més sabem.


SUBURBI

S’aguanta un esternut

Porta un carretó d’una roda

Trenco la bombeta d’un cop
de pedra.


POEMA

Barcelona
València
Segre

Noms per a ser escrits
damunt un mapa.


POEMA

Un dit
un anell
Un cigar
una anella


POEMA

Obro un sobre i em trobo
amb un altre sobre tancat;
després d’aquest, un altre
de la mateixa manera
i així successivament fins
a una dotzena.

Dintre l’últim apareix
un paper que diu:

POEMA

Un seient al jardí


POEMA

És ben cert que ensenyar és aprendre dos cops

ca que co
ça ce ço
qua qüe quo

Bah! La facilitat és enemiga de les coses bones.


ARA

Ara voldria recitar
la meitat d’un sonet
i que passés alguna cosa.


POEMA

Ha estat molt poc amable;
però hem de saber que va passar
tres anys en aquesta habitació
sense gaire esperança de deixar-la.
Està completament imbuït pels
records.


BANDA

Els instruments porten una pinça
que serveix per a aguantar la solfa
quan els músics toquen pel carrer.


SERVEI D’INFORMACIÓ

Ha preguntat l’hora per telèfon.
Li han dit que les onze i vint-i-tres.


POEMA PER A ESCOMBRAR

Confetti.

Serradures.


"HISTÒRIA"

Aquí és un home
Aquí és un cadàver
Aquí és una estàtua.


TABAC I IMAGINACIÓ

Ideals
Ideals.

(Poemes del llibre “El cigne i l’oc” (1964))

Toni i Paco (8)

diumenge, 1 de juny de 2008

Currículum Vitae



DADES PERSONALS

Nom i cognoms: Charles Milles Manson
Lloc i data de naixement: Cincinati, Ohio. 11 de Novembre de 1934
Pres nº: CII 966 856
Càrrecs: Assassinat i conspiració
Condemna: Pena de mort, reduïda a cadena perpètua.

FORMACIÓ

Ma mare em va tenir quan tenia disset anys. Mai he conegut a mon pare. Durant la meva infància hi havia un cabró a ma casa que dia ser-ho, però mai el vaig creure.

Ma mare era una vertadera puta… Una vegada em va vendre a una cambrera a canvi d’una gerra de cervesa.

Quan jo tenia tres anys, la van tancar per participar a un atracament i vaig estar vivint fins als vuit anys amb ma tia, una autèntica fanàtica del catolicisme. Quan va eixir de la presó, amb els diners que li aportava la prostitució no tenia prou per a mantenir-me a mi i al seu alcoholisme, així que als catorze anys vaig intentar emancipar-me i subsistir furtant, però la policia em va enxampar.

La meua adolescència va ser molt divertida: Entrant i eixint de la presó. Escapant-me… Furtant… Agredint els guàrdies… Violant els meus companys de cel·la…

Als dinou anys em vaig casar amb una infermera. El primer dia que vam fer l'amor li ho vaig dir: fins aquell dia tan sols havia mantingut relacions homosexuals. (I quasi sempre sense el consentiment de l’altre.) Vam tenir un fill i ens vam divorciar. Se’n va anar amb un camioner. Després em vaig casar amb una puta per a que no declarés contra mi a un juí. Li deien Candy. Jo li dia Lleona. Vam tenir un fill i em van tornar a tancar.

A la presó vaig començar a llegir llibres místics, budistes, esotèrics… i vaig decidir fer-me de l’Església de la Cienciología. Un atracador de bancs em va ensenyar a tocar la guitarra. M’apassionava la música. El meu somni era ser cantant.

Vaig eixir de la presó i me’n vaig anar a San Francisco, on vaig fundar La Família. Jo era el líder i tots els joves m’adoraven i m'obeïen sense preguntar, ja que sóc la reencarnació de Satanás, Jesucrist i Déu, tots en un. Com una obscura Santíssima Trinitat psicòpata i hippie.

Jo i la meua Família havíem de dominar la Terra. Jesucrist havia de tornar a governar amb els quatre genets de l’Apocalipsi (John Lennon, Ringo Starr, George Harrison i Paul McCartney.)

EXPERIÈNCIA PROFESSIONAL

Vam anar a casa d’un mestre de música que no volia fer un grup amb mi. El vam torturar durant dos dies. Li vam arrancar una orella. El vam apunyalar i vam escriure PORC POLÍTIC a la paret. El vuit d’agost de 1969 vaig ordenar a quatre dels meus seguidors l’execució de totes les persones que hi havien al 10050 de Sky Drive a Los Ángeles. Era la casa de Roman Polanski on vivia Sharon Tate, la seva dona, prenyada de vuit mesos. Van apunyalar tots els assistents i van repartir els seus budells per tota la casa. Susan, la meva millor fidel, li va tallar els pits a Sharon Tate i li va donar divuit punyalades a la panxa dient-li: “Puta, no vaig a tenir pietat.” Després em va contar que va ser la millor experiència sexual que havia tingut en la vida. Vam col·locar caputxes negres als cadàvers i vam escriure PORCS amb la seva sang per les parets. Em van tancar per a tota la vida per això.

He vist la llum, i ara vos vigile des de la meua finestra, fills de la gran puta.