divendres, 28 de novembre de 2008

Mi#10: Partitura en espiral





En la primera línia han sembrat llavors de xiquets autistes que muten en violins esfilagarsats i notes fúnebres que s’enrosquen a les rames de la massa tarda ja aquella en la que el sol s’amagava darrere els arbres intentant sostenir la teua mirada de cortar por la línea de puntos

En el primer espai està la blanca més blanca del pentagrama, eixa de ponga su foto aquí y ande hacia atrás con la cabeza torcida hasta detenerte en el escaparate

En la segona línia Jesucrist es desclava de la creu i ens mira amb cara de aquí no ha pasado nada perquè ja no té superpoders

En el segon espai broten els fetus-tubercle que serveixen de tro a les pilotetes de golf dels bigotis arrelats al monocle

En la tercera línia les noves fornades de joves embogits ballen nus baix el planeta roig al desert verd de la venus decapitada blava baix les dringants brolladures de pus còsmic del firmament

En el tercer espai, dones precioses amb vestits preciosos es peguen cabotades contra els troncs posant cara de m’estic perdent alguna cosa

En la quarta línia hi ha trampes permanents per a ments que són corxees que et converteixen en vides alienes i tombes que són gramoles de vinils que funcionen amb cent de les antigues pessetes i arbres que són cames que s’acaben en tacó d’agulla parallamps

En el quart espai hi ha rodamóns de la vella escola que columbren passar entre els dits la processó d’allò políticament erecte mentre intercanvien un lleu somriure de complicitat amb la mort

I en la quinta línia tan sols hi ha que bemols i sostenidos a tutti pleni

Partitura en espiral al final

dijous, 20 de novembre de 2008

Mi#9: Himne a la matèria



Aquesta cançò és una adaptació lliure de la cançò homònima dels Lagartija Nick, que a la seua vegada és una adaptació del poema homònim de Teilhard de Chardin.



Universal matèria
duració sense límits
éter sense voreres
triple abisme dels estels

Àtoms i generacions
tu que desbordes i dissols
les nostres mesures
i ens revetlles la dimensió

Beneïda sigues
matèria mortal
dissociant-te un dia en nosaltres
ens introduiràs

Sense tu matèria
sense els teus atacs
sense les teues arrancades
viuríem estancats

Tu que resisteixes
i tu que cedeixes
tu que transformes
i tu que dissols

Evolució irresistible
realitat sempre naixent
fas estallar els nostres esquemes
potència d’apropament

Universal matèria
inesgotable capacitat d’ésser
i de transfiguració
allà on hi és

divendres, 14 de novembre de 2008

Mi#8: Xica de camisa blava





Xica de camisa blava mostra'm com és el món
Xica de camisa blava dis-me que no és dolent del tot

Xica de camisa blava lliura'm de la gent
i del llenguatge

Xica de camisa blava i mirada projectada
en horitzons inexistents plens de núvols transparents
agafa'm de la mà
i mostra'm les dents a un nou somriure
Fragment d'esquelet (No vull ni imaginar la resta)
Ensenyame'l (Xica de camisa blava)

divendres, 7 de novembre de 2008

Mi#7: Aula magna del jardín de infancia





Lletra: Miguel Brieva (Revista“Dinero” nº5)

Desde que sois pequeñitos
Es algo que ya sabéis
Que en el mundo hay una cosa
Que todos desearéis
Esa cosa es muy hermosa
Aún cuando habréis de luchar
Para lograr poseerla
Pisaréis a los demás
Niños, niños, niños, niños
Dinero habréis de ganar
Para poder superar
El salario de papá

El dinero es de colores
Hay monedas y hay papel
Cuanto más hayáis gastado
Más querréis i más querréis
Cuatro euros, mil millones
Todas las cifras son buenas
Jugad con vuestras monedas
Y veréis lo bien que suenan
Niños, niños, niños, niños
Dinero habréis de ganar
Para poder superar
El salario de papá

Y por último yo os digo
No os avergoncéis jamás
Qua superior al dinero
No hay dios ni hay nada más
Dinero, dinero, dinero, dinero
Dinero, dinero, dinero, dinero

dijous, 6 de novembre de 2008

EDUCACIÓ A LA BOLONYESA


Nº de persones en taula: Milions i milions d’actuals i futurs estudiants universitaris.

Classificació: Mercantilista

Temps de cocció (aprox.):

- El nou sistema de crèdits proposa mesurar, ja no els resultats acadèmics, sino el temps dedicat a la formació. El sistema fins ara vigent equipara un crèdit a 10 hores lectives; els ECTS (European Credit Transfer System) es traduiran en 25 hores, la majoria dels quals seran de treball individual (temps que pagarem en la matrícula), junt a seminaris i pràctiques d’obligada assistència. A més, cabrà la possibilitat d’avaluar l’assistència en les hores lectives. Per últim, s’estima que la jornada mitja de l’estudiant serà de 40 hores setmanals, perjudicant a tot aquell que necessite simultaniejar la carrera amb el treball.

Preu (aprox.):

- Fins a la data, tots els canvis que s’han realitzat amb l’objectiu d’incorporar-nos paulatinament a l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior s’han fet a cost zero. La qual cosa planteja seriosos dubtes sobre el bon funcionament dels nous plans d’estudi.

Beques préstec: La nova modalitat de préstec suposa un canvi radical en el concepte de beca. Aquest model, finançat en part per empreses privades, imposa la devolució del import prestat (a un màxim de 15 anys per als nous estudiants). Açò fa sospitar que amb el temps cap la possibilitat de que aquest model s’impose com prioritari en detriment de les beques tradicionals.

- Els post-graus seran dividits en Segon Grau (o Màster, que suposarà 60 o 120 Credits de Sistema de Transferència Europea, 1 o 2 anys) i Tercer Grau (Doctorat, similar al actual, però que requerirà haver superat el Màster). El preu dels Màster depenen de cada titulació, però es preveu que s’incrementaran de forma substancial.

- El CAP (Curs d’Aptitud Pedagògica), requisit necessari per a accedir a la professió d’ensenyança secundària, i el cost del qual era d’uns 150 a 200€, serà substituït pel nou Màster de Formació del Professorat d’Educació Secundària, el preu del qual oscil•larà entre 1500 i 2000€

Ingredients:

• ERT
• Declaració de Bolonya
• EEES
• ECTS
• ANECA

Recepta:

Reuneix un lobby que agrupa executius de multinacionals com ara Nestlé, British Telecom, Total, Renault o Siemens, entre altres a la European Round Table of Industrialists (ERT) l’objectiu de la qual és simplement presentar la visió dels empresaris respecte a com ells creuen que els processos d’educació i aprenentatge en el seu conjunt poden adaptar-se per a respondre d’una manera més efectiva als reptes econòmics i socials del moment "esperant que afegint la visió pràctica de l’empresa a les ben documentades opinions dels especialistes en aquest camp, es puga ajudar a provocar els urgents canvis que, a juí nostre, requereixen en l’actualitat els sistemes educatius europeus.”

Aproximadament 3 anys després, fes que 29 ministres europeus d’educació signen la Declaració de Bolonya, en el qual es basen els fonaments de l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES), concebut sospitosament com a productora d’individus vàlids per a introduïr-se en el mercat laboral europeu sense mostrar cap vincle aparent amb la ERT.

Oculta la substitució del desenvolupament i transmissió del coneixement per la formació de treballadors, tenint que ser impulsada qualsevol aplicació social del coneixement per interessos privats (que no pas públics)

Camufla la transformació de l’educació Universitaria en una cantera per a les grans empreses privades, enaltint presumptes aspectes positius que desenvolupen un espai comú d’educació a Europa.

Inventa’t un organisme (Agencia Nacional de Evaluación de la Calidad y Acreditación) per a regular les titulacions en funció de criteris d’utilitat funcional i econòmiques, subordinant els continguts a l’exigència prèvia d’atendre a demandes empresarials, eliminant així qualsevol autonomia universitària

Es barreja tot, es deixa un anyet al forn... et voilà...!

dissabte, 1 de novembre de 2008

"Jo sóc el xino que va desencadenar la crisi"

“Simplement vaig alçar una cella” – afirma el xinés.

名字 (a la foto) es va alçar un Diumenge qualsevol, i amb un lleu moviment de la cella esquerra va desencadenar el procés de descomposició econòmica que va dur a la ruïna la majoria de borses occidentals. “Efectivament, tan sols vaig alçar una cella” – afirma 名字. Sembla que aquest moviment – no es sap si intencionat o no – va desencadenar un efecte-papallona-amb-ales-de-bitllet-i-antenes-de-moneda que ha fet trontollar l’economia mundial. “La veritat és que estic ben orgullós d’aquell moviment” – declara 名字 – “Se’ns estava anant de les mans açò del capitalisme i la corporació brutal, fins al punt de començar a negociar amb el cel... T’imagines...? Empreses comprant trossos de cel per a contaminar legalment com si d’una bula es tractés... S’estaven fent moltes aberracions... es va arribar fins i tot a patentar éssers vius creats o modificats en laboratoris i al final estavem vivint la publicitat com una forma de vida retroalimentadora. Ja no sabies si la publicitat era per a oferir productes que ajudaren a viure millor, o si la vida era un simple escenari en el qual intercanviar productes per a fer cada vegada millor i més sofisticada publicitat. La gent estava oblidant-se de les coses realment importants de la vida i aferrant-se a conceptes abstractes i difusos com el benefici, els diners, la rentabilitat, conceptes que teniem ja quasi – i tan perillosament – assimilats. Gaudisc. Gaudisc mirant com s’enfonsen els grans edificis del capital, m’encanta veure com li ix una ganyota al infinit somriure del pare de família de classe mitja americana o europea, que ve a ser el mateix. M’agrada com ara els rics posen cara de rata espantada i, no vull semblar un cunyat impertinent, però tampoc puc evitar aquesta cara i actitud de “Veus com tenia raó?”. Em reconforta pensar que el capitalisme ha sigut un malson, que no era –com creien molts – el final de la història. (Quina mania tenen els humans de creure que sempre estan en el millor no-se-qué: Sempre creient que viu en la millor època, en el millor hemisferi, en el millor país, quanta grandiloqüència hi ha a eixe difús concepte d’ésser humà. Els cristians creien que el planeta terra era el centre de el univers, i ara els capitalistes creient que s’havia acabat la història, desafiant d’aquesta manera tan descarada al futur incert). Aquest capitalisme dia molt sobre la condició humana, i aquesta crisi és una molt bona senyal, una molt bona notícia que deuriem de celebrar. Si t'has quedat en l'atur, tranquil, poc a poc aniràs veient com tots entrem en l'atur fins el punt de no existir el concepte d'atur com a tal perquè tampoc existirà el de treball. I, perquè no? Podriem desfer-nos-en també, ja de paso, d'eixa cotxina mania del llenguatge... Esteu a l'aguaït, un dia o un altre em pegarà per alçar l’altra cella.”

El subjecte s’encén una cigarreta i desapareix solemnement entre els aparadors de melons deixant un rastre de fum.

Mi#6: Ha nascut en mi el gospel

A Àlex

"You do not deserve this"






Vagava i no vagava en la meua soledat
un desert que matava qui no podia plasmar
la seua existència en un esperit vital
apareix una llum és un arcàngel que s'ha anunciat
ha vingut a transmetre la nit no pot acabar
sense mirar-nos als ulls
somriure ja l'ha cagat

ha nascut en mi l'amor
Jesucrist tenia raó
deixa'm somriure un poquet
torne a ser un xiquet xicotet

sé que açò acabarà
si és que arriba a començar
si és que abaixa la droga
i torne a la realitat
aleshores serà més fàcil
assassinar els reis d'occident
per a que no diguen més mentides
per a que no els estime la gent
que ara estic en el Nirvana
surant en un nuvolet
sobre una muntanya alta
mirant com balles ballet

Ha nascut en mi l'amor
Charles Manson tenia raó
deixa'm somriure un poquet
torne a ser un xiquet
que ha nascut en mi el rencor
els grans fills de puta tenien raó
deixa'm somriure un poquet
torne a ser un xiquet xicotet