dimarts, 12 de maig de 2009

La mort de Pocoyó


Foto: Mara Frischherz


Un cos vell
i un de novell
aigua estancada, plena de borró

i àigua que flueix, pura, pel seu llit
aigua passada
i saba nova

fullaraca seca
i nacre cristal·lí
flor pansida
i rosa humida
1.0
2.0
mort i vida
ressignació i energía
vellesa i bellesa
passat i futur

en contínua cruïlla de trànsit

en contínua transhumància de pells

màscara funerària

rostre transparent

records i il·lusió

implosionar com un con

i parir-me a mí mateix
les generacions identitàries
els llinatges emocionals
dolor plaent del naixement

periòdica placemta d’amor

en contínua projecció

en continu moviment


Adéu Pocoyó


1 comentari:

Anònim ha dit...

Adéu Pocoyó...

Ixe de la foto...
em resulta un pok familiar...
no se... laure vist per algun lloc...
o l'aure eskoltat dir coses irracionals...
no ho se...

SALUT!

Ska en Kasa