dilluns, 18 de maig de 2009

LAGARTIJA NICK Cuerpo y mente

Lagartija Nick: “Reptiliano mamífero electrónico que luchará bajo su piel bioelectrónica hasta que consiga abandonar la carne.”

“Tot adquireix sentit quan ha passat un cert temps. Tot es col·loca al seu lloc. Però mentre estàs en moviment la percepció canvia i pareix que tot està parat. Igual que quan estàs al metro i realment no saps quan comença el teu moviment. Aquest moviment pot ocasionar efectes dels quals tú en realitat no te n’adones.”

“Sempre ens hem sentit endinsats en la ciència-ficció. És un estil un poc abstracte i ambigu on la tecnología i la pseudo-filosofía van de la mà. Ideal per a reflexar la confusió que ens envolta.”

“El canvi és la única cosa que realment romàn, això ens ho va ensenyar Val del Omar, i estic completament convençut. La manera en què ens enfrontem a ell és allò que ens va formant. Aferrar-se al passat és intentar evitar allò inevitable.”

“Quan veiem alguna cosa que funciona, dessitgem incorporar-la immediatament al nostre codi genètic, per a que mai ens deixe. El problema és que eixe concepte canvia i ens obliga a canviar a nosaltres. Durant eixe procés de modernització es creen víctimes, fantasmes a l’armari. I eixe espai sempre està baix els nostres peus.”

“A vegades em senc com un d’eixos tipus de l’oest que anaven de poble en poble magnificant les propietats del seu xarop. Però va molt més enllà. És un retrobament i una celebració. Tocar és la única cosa que m’eleva de veritat. El temps es passa volant i estàs en eixe altre món que es crea amb la música. El pessic. El duende. És una sensació que traspassa els estils i que ocorre moltes vegades que eixim a tocar. Anem eternament a la recerca d’eixa sensació.”

“Sabem quin és el nostre lloc al panorama musical espanyol: L’aire. Quan surem sense peus ni terra, la nostra capacitat d’abstracció es multiplica i som abduïts per esperits com ara Val del Omar, Lorca o Wells. O siga, puguem fixar-nos en allò que realment ens impressiona. Hem sobreviscut amb un concepte molt poc convencional i vanguardista. Se’ns ha anomenat cabalístic-esotèrics des d’un principi. Hem experimentat amb tot i encara no hem acaronat la superfície de les nostres inquietuds. Encara no sabem si hi ha vida a Mart. Però, sorprenentment, no sóm els únics. En tot aquest temps hem contactat amb la flor i la nata del manicomi nacional, i sabem que estàn ben repartits entre tots els grups d’aquest país.”

“Vaig conéixer un home que es passava tot el temps dormint. Quan parlava de la seua bogería dia que quan estava dormint sabía que existía un món real que estava funcionant i que en certa mesura el protegía. Però quan despertava ja no podía distingir la realitat del somni. Potser agafem més perspectiva quan ens allunyem a uns 20km de la realitat, però quan ens tornem a submergir en ella tot comença a confondre’s. Allunyar-se, prendre distància, i elegir un mètode per a aconseguir-ho.”



www.myspace.com/lagartijanick2010