dilluns, 7 de setembre de 2009

al fil de la llum

sabates penjant al fil de la llum salten al vent

toquegen les puntes dels seus propis barrejos de passos d’antany

cada cert temps el vent les fa volar

i peguen voltes i els cordons s’enrosquen

tal com la vida és cíclica i inherents les soles

algún dia cauràn

i ningú estarà allí per a veure-ho


El Sudoku queda més bonic així

encara que no siga la solució:
Benvingut al pensament que estima


Agafa't de la mà del Sant Pare i llença't en inèrcia fins al final de l'embut.

Sabies que la única forma d’atravessar aquell tobogàn era en espiral,

les emocions més fortes i mol·leculars.

No quedar-te saltant a la vorera com espúrna d’oli cremant.

(Visca Aqualàndia.)


ressona’m en la primera cita acotada

en cursiva i subratllada en times new Romàn

apropa't al contacte de les extremitats
els mims es toquen a través del teló vellutat

pseudo- i semi- advertint diversions

en telepaties quid pro quo


s'esnifa les cendres de l'au Fènix

pintades a la mà de Déu

com quan peles el meu cap

amb la màquina de pelar creïlles

i els plecs enroscats

arriben fins a l’ull de la lluna
on es clava la punta

i ella plorant formatge es disculpa

el dia que vas intentar resguardar-te amb pell de corder

del teu propi fred intern


al meu somni penjava de les almenes d’un castell

i hi havia un querubí


les seues ales a la esquena eren orelles
i jugava i jugava a la ruleta russa

amb el seu crani de nineta russa

sobre la muntanya russa


i ja està el cafè, mon amour

però espere que no li hages tirat salitre

perque aleshores m’eixiria fum de les orelles

preferisc que el meu cap siga un embut

com l’home de llanda d’Oz

que era el que li faltava a ell?

Demanar-li una instància a l’esdevenidor

Abans de esmenar qualsevol cosa sobre l’amor.


un missatge de budells a l'ampolla

per a evitar que ensopeguem en la tercera

l’obric, i fan art a la meua pitrera


electricista errant:

no hi ha cosa més surrealista que un arbre

no hi ha cosa més caòtica que l’ordre del cosmos

el teu cor s’estira com un fil per a albergar l’aparell
i et fa tres taques ahí


tu sí que saps el que es sospirar a trenc d’alba

i que el trenc d'alba t’ataque

com aquella vegada a Manhattan