dissabte, 26 de desembre de 2009

ANTONIO ARIAS Multiverso

Ja fa temps que molts vam flipar amb la intervenció d’Antònio Arias (Cantant de Lagartija Nick) a aquell desaparegut programa de música independent de TVE que tan sols va durar dos programes (No recorde el nom). Alguns es preocupàven pel seu grau de viatge mental, però altres somreiem i rumiavem cap als nostres endintres alguna cosa com: “Fotre! Està a punt d’arribar…!” Com ja vaig contar en el seu temps, vaig tindre el privilegi de comprovar-ho personalment a una intensa conversa que vam tindre després d’un concert dels Lagartija Nick a Granada fa uns anys, en la qual em va parlar durant quasi una hora sobre el Tríptic Elemental de Val del Omar, movent-se freneticament amb la mirada perduda i fent gala de la seua prosòdia explosiva.

“Multiverso” arriba derrapant a finals d’any, convertint-se instantàniament en el millor disc de l’any tot i haver entrat de refiló en el catàleg anual, ara que ja estan totes les llistes de "Lo més millor" fetes. A banda de perquè enguany és l’Any Internacional de l’Astronomia, Antonio Arias s’ha afanyat en publicar-lo perquè sap que si haguera publicat a principis del 2010 s’haguera convertit en el millor disc del 2010, i eixe lloc està reservat per al proper disc dels Lagartija Nick.

Com ja he dit, ha estat publicat amb motiu de l’AIA (L’any Internacional de l’Astronomia), una fita que indubtablement havia de somoure alguna cosa a les entranyes d’Antonio, un ésser sempre atret per l’espai exterior i els misteris del cosmos, connectat a veges tú a saber quina constel·lació mitjançant una interferència còsmica nugada a la seua medul·la. Aquesta atracció queda patent al llarg de la seua extensa discografia. Quan no li cantava a la matèria a “Ulterior”, deixava el disseny de la portada de “El shock de Leia” a les mans de l’astrofísic Jose A. Caballero, cantava paraules extretes de consideracions de l'astronàuta Pedro Duque sobre la gravetat zero o se n'anava a un aquari a enregistrar la parla dels dofins per al disc homònim.

El disc ha estat enregistrat a l’Observatori Espacial de Calar Alto, a Almería, quedant patent el lloc de la gravació no sols en els sorolls de les màquines funcionant i els enormes telescopis girant que impregnen tot el disc o en el videoclip de “Miríadas”, sinó també en l’ambient astromusical que ha aconseguit crear en tot el disc.

M’imagine les converses entre Antonio Arias i la discogràfica durant el procés de pre-producció:

- Ei, que m’agradaria enregistrar el disc a un observatori espacial
- Però escolta, perquè no te’n vas al estudi de sempre i ja està?
- Anem a vore, anem a vore… Tu has sentit parlar alguna vegada de la sinèrgia locativa?
- La siquè locaquè? – i el rostre del productor s’acumula al voltant del nas en una ganyota d'extranyesa (Una ganyota a la qual de segur que l’Antonio ja s’ha acostumat)

Molts han advertit sobre l’error que suposa separar la ciència de la filosofia i l’art, separar el llenguatge científic de la poesía, i per això escriptores com ara Natalia Carbajosa, José Emilio Pacheco, Carlos Francisco Chanmartín, Ángel Mendoza i Carlos Marzal o doctors en física com ara David Jou han adaptat diversos estudis astrofísics a la poesia. La metàfora deixa pas a una nua exhibició del cosmos, a una serena contemplació de la matèria. L’evidència còsmica es mostra amb una força tal, que no fan falta metàfores per a edulcorar una bellesa que ja de per sí esdevé aclaparadora. Després Antonio agafa aquestos textos i amb la seua musicació astral els du a la culminació i ens els fa arribar a nosaltres, convertint-se així en una espècie de Carl Sagan musical del Segle XXI.

Diversos artistes granadins col·laboren al disc, com ara J de Los Planetas, gent de Lori Meyers o la resta de Lagartija Nick. Antonio defensa així la seua fascinant teoria de que sota l’aigua del riu Darro hi ha allotjats uns metalls nobles que obrin la ment dels habitants de Granada, i per això l’astronomia forma part del folklore d’aquesta ciutat, cosa que de segur haureu comprovat si heu tingut l'ocasió de visitar-la.

Si eres un amant de les preguntes sense resposta aparent i normalment et veus absort pels misteris del cosmos, aquest disc suposarà una espenteta més en el teu camí cap a l’abisme insondable de l’espai exterior i, sinó, de segur que et somou alguna cosa.

Mai és tard per a mirar bocabadat el cèl i començar a fer-se preguntes.

3 comentaris:

zel ha dit...

Des de la molt llunyana terra de l'empordà passo a dir-te que:
no cal que li diguis a ma mare que fumo, ja ho sap...
que ja hem fet la campanya per la tv3 al país valencià.
que m'encanta llegir aquests musical i exquisida llengua.
apalà, fins aviat!

Joako ha dit...

Ei, em sap greu, però no m'he pogut estar de furtar-te la fotografia del Genovés que publicares fa uns dies i posar-la al meu bloc, em va impactar massa, hehe.

Ja fa uns quants concerts teus que vull passar-me i per a o per b no puc, no potser eh...

que vaja bé!

Anònim ha dit...

Genial actuació a l'Alcúdia, de veres. Un tancament exquisit; m'enteraré dels teus concertassos i aniré de grupi anònima.
Un bes!