dimarts, 22 de desembre de 2009

A ta mare va que fumes (en espais públics)

Vaig a fer un article d’opinió, que ja fa temps que no en faig i aquest bloc comença a semblar ja el bloc d’un senyor sense opinió.

Parlaré sobre un tema d’actualitat per a que els visitants comproven que encara no he perdut del tot la noció de la realitat i que estic completament compromès amb el meu context socio-polític.

El tema és l'aplicació definitiva de la llei anti-tabac: Estimats fumadors empedreïts, els talibans anti-tabac ens han guanyat. Una cosa bona que ens ofereix el sistema - a banda de l'alcohol que, per una altra banda, tot vindrà... - i va i la prohibeixen als llocs públics. La gent sana de-ment i cos, europea i demòcrata, políticament correcta, moralment íntegra i èticament impecable ha aconseguit fer realitat els seus malèvols fins. Primer van començar prohibint-ho a les sales d’espera dels hospitals… A veure qui és el valent que aguanta 13 hores a una sala d’espera mentre els quiropràctics intenten solucionar la negligència mèdica de torn. (No contents amb això, ara ho han prohibit també a les rodalies dels hospitals, per si algun malaltús es deixa la finestra oberta.) Després van seguir recurtant-nos l’espai vital: A vegades eren unes ridícules mampares simbòliques (com ara als restaurants), però altres vegades es muntaven autèntiques gàbies de vidre per a la quarentena (com als aeroports), on els fumadors vagarejavem errants cigarret en mà com ànimes en pena o, pitjor, com animalons de Zoo, encetant converses d’inevitable camaraderia amb el fumador del costat, al qual també havien abandonat, apagant les burilles en aquells llejos i depriments cendrerets d'al·lumini, i quan tornavem amb la gent “normal”, amb la gent “sana”, haviem de suportar el sermó de torn sobre la integritat física del nostre aparell respiratori i les nostres butxaques, per si no haviem tingut prou amb aquesta discriminació separatista. Ara ni això, ara haurem d’esperar-nos amb el gos que han deixat nugat a la porta del restaurant. Almenys aquest no ens jutjarà...

Que perquè fume? Reconec que actualment la meua adicció no té ningun sentit i és exclussivament això: Una adicció. El mono li fa creure al meu aparell respiratori que aquest fum em dona plaer i fins i tot a vegades fa que li trobe bon gust, però és una simple percepció distorsionada dels sentits: No vull ni imaginar-me el gust i l’efecte real que faría cada calada aïllada d’aquesta alteració perceptiva. Tot i això, en els seus orígens, i en la major part de la seua aplicació actual sí que conserva el sentit: Amb setze-disset anys em vaig adonar que em passava la major part del dia sense fer rés. Açò és: Arreballat al sofà de la meua habitació amb la música ficada (Què poc han canviat les coses) i deixant la ment divagar. Aquestes eren les úniques coses que la meua ment necessitava: Ser, estar i escoltar, rés més. Però, oh, vet ací que hi ha una cosa que es diu "cos" que necessita activitat física… així que vaig trobar en el tabac la panacea que va calmar per fi aquesta ociosa mania del cos de fer coses. I així estan les coses encara, i així seguiran fins que tinga la gola com una anou podrida i els pulmons plens de xarquim. (L'alé de cotó-en-pèl socarrimat ja el tinc). Clar, aquest vici es va estrapolar a la vida pública, però si aleshores ja eixia poc de casa, ara si que no em voreu el pèl...

- Pausa per a fumar -

És ara que els talibans antitabac han vist com s’han fet realitat els seus més humits deliris de purga i extermini, ara que per fi han consumat la seua neteja ètnica particular, ara que fumar s’ha convertit en un delicte, en una militància, en una cosmovisió, quan nosaltres els -cof, cof! - fumadors, els que revitalitzem l’economia amb el nostre altruïsta ingrés perpetu d’impostos desorbitats, amb els quals paguem els sous a la mateixa gent que ens veta, és ara quan ens hem d'unir i rebel·lar-nos! O ara o mai!

Quan esteu en un espai públic i teniu a un integrista antitabac en front, parlant-vos de la última màquina de gimnàstica que s’ha comprat i refregant-se les seues mans impregnades de crema de bava de caragol, enxufeu-se un cigarret i llenceu-li el fum a la cara de la forma més arrogant que pugueu en una densa brafada envoltant! Pinteu-li un cigarret a la Gioconda! Repartiu paquets de tabac a les portes del col·legis i fiqueu anuncis il·legals per tot arreu, quan més subliminals millor! Planteu tabac a la serra el dia de l’arbre! Irrompeu a les sales d'espera dels hospitals amb un botafumeiro plè de fulles de tabac cantant el “Fumando Espero”! Munteu manifestacions multitudinàries amb aspersors gegants de fum i joves disfressats del vaquer de Marlboro per a demanar amnistia als presos polítics!

Avant, fumadors! – Cof, cof! – Avant!!

7 comentaris:

Toni de l'Hostal ha dit...

Fuma, fuma!

Anònim ha dit...

Opinió, com cul, en tinguem tots.
Criteri, només uns pocs...

fabemoll ha dit...

Al ser un dels beneficiats per la nova llei em resulta molt dificil estar encontra a pesar que sempre he cregut que les prohibicions no son bones, a mes a mes recordant alguns moments en diverses discotesques pubs i altres llocs on el fum ens feia fora al irritarnos els ulls, la gola inclus aconseguint que no puguerem respirar be, no puc mes que alegrarme per la llei, sense deixar de dir que hi han barbaritats i injusticies com les de no poder fumar a un parc o al voltant d'escoles o hospitals. De totes maneres trobe que poc a poc la gent s'acostumara i inclus tu acabaras reconeguent lo be que es pot estar en un bar ple de gent i sense fum que entervolisca l'aire. Fora de la llei, espere que algun dia deixes de fumar i que aixi pugam continuar disfrutant de les teues cançons durant molt de temps.

P.D. tinguem que quedar per assajar?

Toni de l'Hostal ha dit...

N'home, no! La música en valencià nêssita un màrtir i Artés és el candidat ideal: jove, guapo i gran compositor. Suïcida't lentament! Dit això, un 10 pâ la llei destabaquil.

P.S: jo, per mi, quan vullgau...

Artés ha dit...

Però si tinc que morir-me que siga de 40 cubates seguits, com el bateria de Led Zepellin! (Amb el tabac lo pitjor que em pot passar és quedar-me com el Sabina... Què no sé qu'és pitjor! jejejej

PD: Jo no puc quedar hasta'l dia 20 (Exàmens...! I el 28 és el concert al Brujote, no?)

Ment incoherent ha dit...

Home, a mi aço tambe em beneficia, com jo tampoc fume...
ara es un poc barbaritat allo dels hospitals i tal...

PD: Jo si que puc... i per cert... el concert no es el 28, es el 29... jajajajaja

Artés ha dit...

Tu com només fumes porros... (Que t'havies d'amagar igual... XD)