divendres, 20 de març de 2009

MI#: La primavera biònica


Descarregar

01 - El vals del seu i la seua
02 - La primavera biònica
03 - Malalt
04 - Estàtua de sal (Música de The Knife)
05 - Abominable
06 - Cançó per a una operació a cor obert
07 - Parpelles en punt estel
08 - La nit i tú (Lletra de Toni Bizcarro Boix)
09 - I el sol de València somriu

dijous, 19 de març de 2009

Efebus i els horitzons transversals 2/2


L’esfinx cromàtica et parla fluctuant i tens la impressió de que l’has coneguda tota la vida, de que t’ha parit ella.

Escoltar la matèria mentre lluitem contra els elements

Les dimensions paral·leles i Albert Einstein, i també les cabines de teletransportació auto-telequinètica

I tindre la sensació de que podíeu salvar-me la vida en un moment donat.

Belerofonte preguntant-me pel lavabo, i Baco repartint gots de vi.

Traduïnt-li a Europa els poemes en català a cau d’orella

Aquell gest de fel·lació invisible

Els camins lascius de la percepció

El tumor de la felicitat

La baba que teixíen aquelles baboses de la paret

Les partícules de cosmos al nostre interior

Les partitures del nostre naixement

La coherent inversió de lògiques

La vaca amb rodes, com activa el ventilador sobre el seu cap

L’abisme aplastant els vianants

Els endosmòmetres siderals del paràmetre qüotidià,

estirant les cordes de la ressignació nugades a les grapes que sulfuren llibertat.

Les porcades de tàvecs i els magolaments siderals de la transreverberació

Els cristalls onírics i els gorjos de pau

I com canten les galàxies, i la marxa lenta dels cucs còsmics als nostres caps

El fetus derretint-se

La reverberació, la transmigració, la transreverberació

i la ultrasíntesis del nostre col·lectiu a una canalització de metàstasi impregnada de colèrica cordura

La pura projecció d’allò que transcorre a l’inmens rellotge de sorra astral

Els teus llavis astrals, i com m’anava desfent de l’autocontrol inherent als éssers humans,

i com anava desprenent-me de qualsevol qualitat fins que el meu esperit va respirar nu

Júpiter, Saturn

Un deja-vu infinit.

Fer-li fotos imaginàries a Europa mentre aquesta em feia poses sensuals

I com el temps començava a tornar-se sòlid, i com es podía tocar amb les mans.

I parlar-te vòmits sonors, els dos sols

Confessar-te el meu amor amb elucubracions inintel·ligibles de parafernàlia conglomerada

en un intent molt llunyà de qualsevol cosa que es puguera paréixer a una paraula.

Sí. Aquells efluvis pseudo-fonològics de balbucejos indesxifrables...

Salamanca sobre Lleida, de sobte

Pandora traguent a ballar els homes casats davant l’atònita mirada de les seues esposes,

i aquestos rient i fugint, i Pandora movent les mans i ficant cara de peix.

La música entrant per la coroneta

i eixint per la punta dels dits dels peus en fletxetes grogues de dibuix explicatiu

Aquelles conglomeracions corporals

Belerofonte es va llevar les sabates i va caminar sobre aquell bassal de fang al ritme de la música,

Seguint a les xiques amb aquell pal a les mans.

Les ones que la vibració de la música produïa als xicotets bassals de pluja que s’havien acumulat al plàstic

El meu esperit desdoblant-se intra-exterior

Aquella visera de serenitat i pau que s’acobla a la cosmovisió.

I de sobte, Pandora al meu costat amb veu reverberada:

“Esto es lo más bonito que he visto en mi vida”,

i com em va passar la mà pel front mentre sorgía el fungu-somriure.

Si.

Aquell somriure que va esdevindre trenc d’alba...



diumenge, 15 de març de 2009

Efebus i els horitzons transversals 1/2

Aquell bar: Vaig demanar un estrepà de bacon amb formatge i em van treure un de truita espanyola.
Jo m’ho vaig agafar com una senyal del destí, per descomptat.
Quan vas arribar:
Un gos li lladrava a una estàtua commemorativa i de sobte vas aparéixer pel cantó,
amb un pas ferm, però com solt.
Amb un barret que no paraves d’agafar-te, aquell nas àrab, aquella roba antiga.
L'abraçada, i aquell guiri perpendicular que ens va demanar un cigarret.
Arquejes el cos quan parles, fican-te de puntetes com un arc tens i inspirant aire entre les dents després de cada frase, donant-li encara més sensualitat a la teua prosòdia.
Aquell estanc i aquella mistera de la Gioconda.
Aquelles escales d'emergència entre aquells dos edificis que quasi es tocàven.
"Quant de temps!" "Si, des d'abans de néixer!"
Europa i la seua mirada lasciva que t'atrapa i no t'amolla.
T'envolta amb els seus tentacles i fa postures sensuals mentre em parla de glòries mortes.
Pandora, cosmopolita i sideral, amb el pèl rull, bru i curt.
Eixa mirada transversal pot travessar qualsevol infinit.
Europa mirant-me a mí, i jo miran-te a tú, i tú mirant a Europa.
Aquella conversa amb Europa, amb mirada succionadora, sobre la fusió del jo amb el personatge
Aquelles converses emocionants, enroscant bombetes invisibles, i com a vegades se m’oblidava que estàvem a Madrid i et parlava valencià
Quan ens vam descriure mútuament abans de dormir
Les ganes que tenía de que s’obrira eixa porta, i com fins i tot arribava a escoltar el pom com es movía...
El matalàs a terra, la teua roba al costat, i tota la paret plena de poesía.
El pot de sorra a la dutxa. No podía parar de mirar-te el tors.
Quan em vaig ficar la teua roba interior...! Això va a l'epitafi...!
Cantant Extremoduro baix les torres Kio
Aquell indigent que ens va intentar atracar, i com vam acabar conversant amb ell.
La Filmoteca, i com vam elegir aquella pel·lícula aleatòriament
Rafaela Carrà dient-li a la co-protagonista: “Me siento extraña”
Quan vaig mirar els teus ulls, que brillaven rebotant la projecció, i com el teu somriure va anar disminuint.
Surant al taxi, i també recorde els pulmons diafanant-se d’emoció
Aquella lisèrgica conversa amb paraules conglomerades.
el desdoblament de les llums d’aquell bar.
el gotelé d’aquella columna amb la mirada perduda.
les veus, com ressonàven llunyanes.
la pixarrà a aquell portal, mirant-nos i rient.
aquell trajecte bucle entre els dos destins del metro, dormint, tú amb el cap sobre el meu muscle
mirar-nos en un moment donat, al reflex de la finestra de’n front
I dessitjar que aquell loop mai acabara

dijous, 5 de març de 2009

Mi# en la Sessió Psicalíptica en homenatge a Bernat i Baldoví

Emmarcada dins l'exposició dedicada a Josep Bernat i Baldoví en motiu dels 200 anys del seu naixement (exposició que s'inagurarà el proper 7 de Març a les vuit de la vesprada amb alguna sorpresa), la Sessió Psicalíptica es celebrarà la nit del dissabte 14, a les 23:30 a Sueca (Els Porxets). Una vetlada inspirada en Bernat i Baldoví amb tocs teatrals i vanguardistes de la mà d'Últim Toc Teatre.