dimarts, 12 de gener de 2010

Hugo Mas

Pareix mentida, però fins ahir encara no havia escoltat sencer el disc d’Hugo Mas (Çò és, arreballar-me al sofà amb la pantalla de l’ordinador i el llum de l’habitació apagats, un seguit de gotades de calimotxo fet amb l'etern Atalaya del Marquès, uns quants cigarrets i centrar tota l’atenció en allò que estic escoltant, intentant introduïr-me del tot en el disc sense que rés m’estorbe), considerat per alguns crítics musicals de renom com ara Toni de l’Hostal com el milor disc en valencià de l’any passat. Si bé si que vaig tindre l’oportunitat de passar-me alguna vegada pel seu Myspace a escoltar algunes cançons soltes, després de l’experiència d’ahir, crec que és un disc per a escoltar-lo de carrereta – una escolta que, per una altra banda, es fa d’allò més curta-, i que va guanyant matissos i apreciacions amb les escoltes. (Si encara no el teniu, podeu descarregar-lo al seu Myspace).

No puc fer una crítica musical exhaustiva, perquè a mi realment em treus del pop i del rock i ja no sé per on pare, però, tot i no estar molt acostumat a aquest estil de música, gaudisc a cada escolta amb els recursos lírics i fonètics de la fonda i càlida veu de l’Hugo, que va intercalant xiuxiuejos i recitacions poètiques amb veritables algarabies fonètiques i moments d’una autèntica bellesa melòdica en molt diferents registres i tessitures, acompanyat d’uns músics perfectament compenetrats que, amb una molt bona interpretació i tècnica, van teixint a la marxeta atmòsferes sensuals i d’altres més frenètiques, mitjançant un ventall de tot tipus d’estils embolcats d’acurades improvisacions que em deixen pocs moments de treva per a tornar al sofà en el qual em trobe.

L’anècdota ve – i ací comence a agranar cap a casa – quan em senc explícitament al·ludit a la segona cançó: “Daltabaix d’una sextina” Gaudiu-la!



L’ascensió frega el pom
la mà festeja el llom de la barana
empit amb cames a plom pel replà
s’enceta el tram on per desplom rellisca
el cos cau com fardot a l’esglaó
i el taulaplom rodola daltabaix.

Replanteig d’un daltabaix
l’ànim capbaix reposa la mà al pom
tot panteixant pel biaix de l’esglaó
com fust d’encaix s’aferra a la barana
ressegueix el rebaix i no rellisca
amb el peu baix accedirà al replà.

En el respir d’un replà
pla contra pla captat pel daltabaix
el·lipse insà en melodrama rellisca
llueix el film sobirà com el pom
el passamà projecta la barana
pa d’or líric i negre a l’esglaó.

Un nu baixant l’esglaó
duchampiana acció al replà
trànsit d’abstracció a la barana
art reconstrucció del daltabaix
un ready-made versió mot-pom
la vertebració pel vers rellisca.

De com l’estrofa rellisca
la quisca ara s’inscriu a l’esglaó
i llisca escatològica pel pom
i visca el verb evacuar al replà
lleuger s’arrisca a afrontar el daltabaix
xiscla la veu de culs per la barana.

Do d’escala a la barana
Re so en música ufana rellisca
Mi sostingut aplana el daltabaix
Fa la nota membrana d’esglaó
Sol i La són clariana al replà
Si en clau de sardana entorn al pom.

Do torna amb pom d’escala a la barana
sona el poema pel replà on rellisca
dalt l’esglaó mots-fuga en daltabaix.

5 comentaris:

Toni de l'Hostal ha dit...

Xe, per favor, qu'açò no són hores! Tindrà barra el tio, que comença parlant d'Hugo Mas i acaba parlant d'ell!? El dia que te passe ês discs dês Mariachis Fumetas tammé te'ls escoltaràs mentres te fas la mà?

Artés ha dit...

És que estos informatius són tipo els de l'altre Hugo, el Chàves

josep alcover ha dit...

Salut. soc Josep Alcover, el del trombó de Castelló de la Ribera. He penjat la teua actuació al teatre la clau al youtube. Les estic pujant totes, les actuacions, però encara en falten unes quantes. Al meu blog pots veure totes les que de moment hi ha penjades.

www.alesiarrels.blogspot.com

au, cacau

Alietes el del Corralot ha dit...

Divendres a la nit, després de vore'ns al Mojo, li vaig dir a Rafa Beltran (un guitarrista d'Aixàtiva d'eixos de tota la vida) que tu eres Mi Sostingut, i em va dir el mateix que diuen els xiquets estos cristians i catòlics: "Això no existix!" "Pôs no t'ho perdes, que el baixista és el Fa Bemoll!" I môs vam descollonar.

kirikú ha dit...

Hugo Mas és molt bo. I tu ho has explicat de categoria:

"... gaudisc a cada escolta amb els recursos lírics i fonètics de la fonda i càlida veu de l’Hugo, que va intercalant xiuxiuejos i recitacions poètiques amb veritables algarabies fonètiques i moments d’una autèntica bellesa melòdica en molt diferents registres i tessitures, acompanyat d’uns músics perfectament compenetrats que, amb una molt bona interpretació i tècnica, van teixint a la marxeta atmòsferes sensuals i d’altres més frenètiques, mitjançant un ventall de tot tipus d’estils embolcats d’acurades improvisacions que em deixen pocs moments de treva per a tornar al sofà en el qual em trobe"