diumenge, 14 de març de 2010

El comissari de les clavegueres

Per a alguns William S. Burroughs (sí, definitivament estic un poc obsessionat amb aquest home) va ser un autèntic geni subversiu, per a altres un drogata mig esquizofrènic i per a altres les dues coses a la vegada, però el que ningú pot negar és l'enorme influència que va exercir i continúa exercint sobre tot tipus de cultures i subcultures.

Al trobar per fi, després d’una llarga recerca, l’únic document audiovisual sobre l’autor (a banda de la magnífica película de David Cronenberg “Naked Lunch”) subtitulat (d'aquella manera) al castellà que hi ha per la xarxa, he pogut veure i escoltar a aquest home per primera vegada a la pantalla del meu ordinador. Són fragments d’entrevistes i lectures públiques que resulten tan enriquidores i impactants com mamprendre un dels seus llibres. He recopilat les que m'han semblat les millors perles (Si vols veure-ho sencer pots descarrega-ho ací, encara que la forma de descàrrega és un tant incòmoda…)

Amb tots vostès, William S. Burroughs, el comissari de les clavegueres.



4 comentaris:

Felip ha dit...

L'altre dia estava buscant vídeos de Nirvana al YouTube i va i em trobe que Kurt Cobain i ell havien gravat un tema. Cobain toca la guitarra i Burroughs llig un relat seu, 'The "Priest" they called him'. Quina mescla, el resultat és brutal! I quina passada de veu. Em baixaré el documental eixe que has posat a vore què diu.

TdlH ha dit...

Ja està el Burroughs en l'herba!

Artés ha dit...

Cert, Felip! Jo també vaig escoltar això, buscant precisament algun video subtitulat del Burroughs. Pel goear també hi ha un munt de relats recitats i col·laboracions amb molts músics. Llàstima que no sàpiga rés d'anglés. Potser n'aprenga a posta per a entendre'ls, i per a apreciar al Burroughs en la seua llengua materna, amb el Naked Lunch en versió original que em va deixar TdlH!

Ala, que passeu unes bones festes!!

Les Pleies ha dit...

si eske el joni tenia tota la raó del món: medusa-home al poder!!!
este home cada dia que passa és més gran, igual que la seua bogeria.