divendres, 12 de març de 2010

El xiquet de la llima

Tots els textos són de William S. Burroughs - Traducció lliure de "El niño del limón" (El exterminador)
_______________________________

- Aleshores el saxofonista veu al xic aquell en la primera fila xuclant una llima i… ARRGURGLUUBERRK, (imitació de nota àgria al saxo).
- ¿Vols dir? – va terciar Audrey.
- Clar. Amb veure a algú xuclant una llima ja sobra…

(…) Està en una sala de festa de Saint Louis Est. L’orquestra toca “Ain’t She Sweet” amb vocalista femenina i resulta terrible. Audrey es tapa les oïdes.



De sobte el Xiquet de la Llima apareix plantat davant de l’orquestra. La seua cara és del color de la palla esguitada de pigues ataronjades els seus cabells rojos enlluernants.

“Ain’t She Sweet
See her coming down the street…”


Escolta i els seus llavis es van separant de les seues dents. (…) Es fica mitja llima en la boca i la xucla donant-li voltes i gloc-glojant a través de la llima des del fons de la gola.

“AIN’T SHE SWEET…”

Un crescendo de notes cridaneres de saxos i trompetes. La vocalista està allí de peu amb saliva penjant-li del mentó com una vaca amb aftosa. Acudeixen cambrers i guardaespatlles. (…) El Xiquet de la Llima continua demolint marxes, himnes nacionals, tenors irlandesos, trèmuls vaquers i atrocitats individuals com ara “Trees” ó “Danny Deever”.



En un mitin de Wallace va treure la llima en ple himne nacional. Allí està just davant de l’orquestra amb un abric de ós rentador fins als turmells amb una pancarta de LA JOVENTUT AMB WALLACE.

“OH, DIEU, NO…”

Es clava una mortífera llima en la boca i la xupleja…

“VEIEEEEEEEU”

L’orquestra es desintegra en àcides dissonàncies i xauxinejos patètics del metall. Aleshores es gira cap al públic que canta i farceix de la seua llima les boques que berregen. Escopina la llima es lleva l’abric d’ós rentador i es queda allí nu amb la cosa erecta.

(…) Quan el Xiquet t’adjudica la seua llima la teua carrera en la música s’ha acabat. L’hora del retir. T’escopina en el terra mitja llima mentre et somriu amb totes les seues dents i s’esmuny en un cèl llunyà.



Vine i meneja-te-la... en 1929
el xiquet d'aleshores ho va fer bé
olor a borumballa, obscuritat florida
un gos negre baixa els esgraons
l'exèrcit canadenc
el vent xuclant-se l'arc de Sant Martí
la mort de totes les closques
culs i aigüerades... les lliteres estaven buides
als boscos de les alzines... què fred és el cèl de la nit
a l'avió em vaig adonar de tot el què havia passat
una calavera amb el teu nom

dient alguna cosa amb els llavis enclavillats
de peu davant la gran finestra aquesta...
una habitació embruixada pel cafè gelat.. la gent en estiu
va a ciutats xicotetes d'aquestes una postal fantasma la cara d'un xic jove

un insecte vestit de groc abatut sobre el port
olor a pixum sobre el rovell
ja està ací Johnny el nevat amb la cara desfigurada
segur que necessita neu
aquella neu secreta i callada

Vine i meneja-te-la... en 1929
olor a estiu podrit en la distància rància
el xiquet d'aleshores, la veritat és que va fer molt poquet
llavis enclavillats es xuclen l'orina
pastís de caramel
habitació empaperada amb escenes navals
i clòtxines al vapor en una habitació buida
se t'apareix el xiquet de la llima
amb un pijama decorat amb escenes navals
en una habitació buida se t'apareix el xiquet de la llima.