dijous, 8 d’abril de 2010

L'oroneta que filant-me els budells em desvetlla a trenc d'alba

Quan trenca l’alba de vegades xorra bilis de la clara i els budells es queden molt molls, tots tous
després d'hores donant voltes al llit com un pollastre rostit
així que me’ls espargisc sobre el tors, desordenats com un Mikado™ mentre
Trina™ que trina™ una oroneta primerenca que m’evoca aquella cançó d’Al Tall :
“Tir de colom”, crec que es dia
Però quan entra i sobre mi s’aposenta ja no em molesta, perquè fila que em fila els budells amb el bec
i ells van transmetent-me cent i més sentiments, d’aquells que tenen els penjats
si una oroneta els fila els budells que pengen, fila que fila al cap i a la fi:
Si el meu cor és un gripau que a cada batec infla la papada li donaré un cigarret
Fila que els fila i ara em diuen que ja és l’hora de començar a creure en el Nestea™
que ni la casualitat ni la causalitat ni la causualitat podrien explicar
perquè collons de nadons ens van separar amb la guillotina de l’impremta
Fila que els trina amb el cigar penjant, i amb la cendra viscerant i els ous abatuts
i els ulls aclucats puc albirar que a través de la matèria negra de les seues pupiles
podria arribar als mobles en flama, brandades de cable
Trina que fila que a poc a poc comence a comprendre allò que sospitava
de lluny i de reüll i a la pata coixa:
Que tot es redueix a que algú t’escolte, que no sols et senta, sinó que t’escolte
i et senta
Trina™ que trina™ la puta oroneta mentre fila que em fila les entranyes,
i a poc a poc vaig preguntant-li si no serà la personificació dels meus anhels
que no pot ser real, que no pot existir i ella, airosa, em descobreix
les nostres òrbites, tan allunyades de la Terra, tan a la seua bola,
però tan prop la una de l’altra, emanant un tipus concret d’espores per a acabar
trobant-se com dues línies paral·leles de guitarra carretera
Quan acaba de filar-me’ls obri el bec i em canta
que primer arriba la sèpia, després la gàbia i, ja per últim, l’ànima
Finalment agafa el vol i se’n torna a eixir per la finestra,
així que em faig un cafè i m’adorc tranquil·lament.

1 comentari:

Artés ha dit...

Com haurà pogut comprovar l'àvid lector, hi ha bastant publicitat (no tan) subliminal en aquest escrit.

Que es pensava, que aquest bloc es financiava sol? La gent decent paguem impostos per la recollida del fem...