diumenge, 27 de juny de 2010

Espessos núvols d’amor com rajos de tinta de polp

Després de que ens convidaren a un cubata i un xupito per saludar un nudista urbà que tenia un gran paregut físic amb Enric Morera, vam decidir eixir a pegar una volta i quan vam arribar al cantó del Mayhem ens vam besar, i aleshores un xic que hi havia prop, abrigat pel seu grup, ens va convidar amablement a que deixarem de besar-nos i que ens n'anàrem a un altre lloc, fora de la seua visibilitat, millor si era a la nostra pròpia casa. [Segur que ho haveu escoltat alguna vegada: "No, si jo ho respecte (fuig quan algú començe amb aquestes), que cadascú faça el que vullga, però a sa casa, no en públic…"] Vam tornar a entrar al Mayhem perquè no volíem que es complicara la cosa i que aquell mico ens fotera una revetlla de Sant Joan que, francament, estava siguent d'allò més agradable. Vam comprendre que, tot i estar a les rodalies d'una casa okupa, aquesta estava molt prop de la Malva, una platja que, com sabeu, es plena de gom a gom la nit de Sant Joan fent que, per estadística, el nombre de babuins reaccionaris s'incremente considerablement. Així que, tot i que amb la mosca darrere l’orella, vam continuar gaudint de la nit dins el Mayhem considerant allò com un fet desafortunat però aïllat.

Però la cosa no va acabar ahi. Una vegada vam decidir tornar a casa, a només un cantó del Mayhem i només per anar agafats de la mà, un altre babuí intolerant ens va saludar cordialment amb un amistós "Maricones de mierda". Leitmotiv ja no va poder més i es va veure obligat, amb la dignitat a flor de pell per l'anterior atac, a encarar-se amb ell i preguntar-li perquè tenia que haver-nos dit això sense nosaltres haver-li dit ni fet rés. La cosa es va posar molt tensa amb crits, amenaces, temptatives de violència física i una sensació de ràbia que encara ens puja des del diafragma quan ho recordem, i tot per una simple mostra d’afecte.

Em va saber molt mal barrejar – o, més be, confrontar – una cosa tan bonica com és l'amor amb altres tan lletges com ara l'odi o la violència (de qualsevol tipus). M’agradaria que tots aquestos atacs es pogueren combatre d’una forma tan fàcil com la que li va ensenyar aquell vell i savi gai anomenat Bobo a Burroughs en “Queer”: «(…) viure duent el propi jou amb orgull i a la vista de tothom, conquerint els prejudicis i la ignorància i l’odi amb coneixement i sinceritat i amor. I davant l'amenaça d'una presència hostil, emetre un espès núvol d’amor com un raig de tinta de polp» o, dit d'una altra forma, galvanitzar les consciències inanimades amb espores d'amor o, dit d'una altra forma, homòfobs nugats de mans i peus a un descampat rebent a la cara un raig de lefa a pressió mentre l’alba trenca elèctrica.

És prou encasellant comprovar que a la ciutat - prèviament idealitzada com un paradís de l’anonimat després de patir al poble censures de bodes gais i altres mostres ben properes de tole-rància -, hom no pot caminar tranquil·lament agafat de la mà d'un supra-amic fora de l’ambient o dels llocs declarats “gay-friendly”: Comprovar per un mateix que la ciutat també pot esdevindre un entorn hostil.

València, eres una puta, una puta homòfoba.

Feliç Dia de l'Orgull Gai.


JAUME SISA Follet Trapella

8 comentaris:

Brey ha dit...

Feliç dia!!

M'ha agradat el text, és estrany en el teu "estil" (en el cas que en tingues), ara hi ha un component important, alcohol, subnormals més alcohol i més monos que et recolzen igual a subnormals molt valents. Encara que parega que no en estos casos hi han dos grans solucions, anar-se'n, o deixar-lo estes a la primera paraula, quan discuteixes, i els amics se li ajunten se'ls creixen els fums i potser el agredit sigues tu, i si sense mediar paraula vas en to agressiu, i amb cara de vaig a matar-te i amb el somriure ficat, la cosa ja el preocupa, i si ja sense dir res, un cop fort a la cara, i tio estes per terra, no veuras a ningun dels amics que s'atrevisca a pegar un pas cap a tu. (l'alcohol ens fa molt sugestionables, i la por també s'apega).

Leitmotiv ha dit...

Quina cançó més oportuna.

Valldalbaidí ha dit...

M'he quedat gelat. No debades el PV és on més feixisme hi ha... malauradament!

Anònim ha dit...

Una bomba i tot apanyat.

Josep Lluís ha dit...

Gentola que sempre desitjaries no trobar-te. Millor no fer-ne ni cas.

Ment incoherent ha dit...

doncs si... es tot gentola... no entenk kom la gent pot ser aixina...

ah per cert... estik sentint el disk de batec esencia... i per cert... kuan e posat la canço de Abans de morir ( la primera... ) ma eixit a la pantalla la lletra d'una canço (eske yo tink un plugin ke te posa les lletres de els kansons... ) i la lletra era akesta...


Поглед и два и три ще се наситим ли
допири и два и три ще се измъчим ли
глътка и две и три ще се напием ли
за всеки случай се готви.\2

Хайде близо близо чакам те допри ме
и за контокти търсиш мен
хайде близо близо моля те по близо
и за контокти търся теб.\2

Тръпка и две и три ще ни разтърсят ли
болка и две и три ще ни пробождат ли
вечери и две и три ще ни побъркат ли
за всеки случай се готви.

Хайде близо близо чакам те допри ме
и за контокти търсиш мен
хайде близо близо моля те по близо
и за контокти търся теб.\4

le traduit al google... ( kom no... XD ) i ma eixit una kosa kom akesta...

Mira, dos y tres que quedarán satisfechos
táctil y dos y tres de la agonía que
sip y dos y tres se emborrachan
en cada caso se trata. \ 2

Ven cerca que casi me toca esperar
kontokti buscándome
Acércate más cercano por favor
kontokti búsqueda para usted. \ 2

Emoción y dos y tres que lo sacude
el dolor y dos y tres, le perforan
noches y dos y tres sabemos loco
en cada caso se trata.

Ven cerca que casi me toca esperar
kontokti buscándome
Acércate más cercano por favor
kontokti búsqueda para usted. \ 4

ma fet gracia el fet... pero no se... igual es una tonteria... XD
be josep! salut!!

Artés ha dit...

Wow! Textos que ocultan otros textos! M’encanta! (I més si están en rus!)

M’ha cridat l’atenció sobretot la primera estrofa:

[“Mira, dos y tres que quedarán satisfechos
táctil y dos y tres de la agonía que
sip y dos y tres se emborrachan
en cada caso se trata.”
]

Està parlant clarament d’un trio ["dos y tres que quedarán satisfechos"] que practica la Pluja Romana: Una parafília que consisteix en trobar el plaer sexual provocant-se el vòmit ["táctil y dos y tres de la agonía"] en aquest cas, després d’agafar un bon pet ["dos y tres se emborrachan"]

La resta de la traducció trobe que és bastant òbvia…

Ment incoherent ha dit...

ostia ke bo artés... home... tot esta un pok relacionat... perke la veritat es ke ixa kanso si ke es un pok marejaora... no agonitzant... pero marejaora... XD jajajajajajaj
kom esta lo del recital al kapi?
vols ke improvisem algo? XD jajajajajaj