dissabte, 12 de juny de 2010

Les pupil·les gustatives distendides

Mentre assajàvem a la caseta del Gos Rabiòs la intervenció del dia 21 (Tota una imatge, recitant enfurismadament els seus poemes amb els tarongers de baix de la piscina de públic) em va explicar algunes coses del llenguatge no verbal que indiquen el grau d’estar agust amb una persona, com si fóren paràmetres de sinèrgia, i un d’ells era la dilatació de la pupil·la.

Així que per la nit, quan tenia el cap de Leitmotiv sobre les cames, em vaig fixar en el grau de dilatació de la seua pupil·la i, efectivament, s’estenia per tota la còrnia arraconant l’iris cap a les vores com si fóra un eclipsi. Per ahí hagueren cabut safanòries, creïlles, pimentons. I estic segur que a mi també m’hagueren cabut carxofes, naps, carabasses, melons d’alger.

Ja pel matí, quan em trobava sol amb mi mateix a casa, em vaig mirar a l’espill i em va costar un muntó trobar-me la pupil·la. Allò era la mínima expressió del punt, es mostrava només lo justet pa poder dir que estava ahí. Per allí no haguera passat ni un espaguetti cru.

3 comentaris:

Leit ha dit...

Sinèrgia? Això eren les lentilles!

Artés ha dit...

Lentilles? Ja dia jo que em faltava algun aliment a la enumeració...

Encara que alomillor el sapo que vam llepar també va influir...

Anònim ha dit...

mmmm sexe ocular, ma que eres guarro.