dilluns, 23 d’agost de 2010

RAUL UBEROS: Llull Cobain 2010

"Josep... despres de temps de treball (pok o molt... ya valoraras tu... ) i d'espera per a tindre un microfon millor al final kuan yo ho vaig konseguir tot... vaig decidir fer aço... JOSEP! Aci tens... lo ke per a mi es un homenatge al Mi# lo ke ve siguent un Llull Cobain remasteritzat... lo ke ve siguent la versio de Ramon Llull ke et deia... (ke konste ke manrolle kom les persianes perke estik esperant ke es puje al megaupload... le posat tambe al grooveshark... pero me lia molt...) M'ha kostat prou de fer... algun ke atre lio... mes de dos kares de horror al sentirme... XD pero lo important es ke ya e akabat... i kom se ke li pega els sonidets raros... e klavat un pok de Wah-Wah per aci... un pok de Reverb per alla... i kom a resultat he obtingut aço..."



“Són creat e ésser m'és dat
a servir Déu que fos honrat,
e són caüt en mant pecat
e en ira de Déu fui pausat.”


Ramon Llull volia veure a Déu
I es va exiliar a la muntanya
Amb 14 cartons de vi
I 3 sacs de la millor marihuana
Ramon LLull va veure a Déu
quan anava molt cec

“Jesús me venc crucificat,
volc que Déus fos per mi amat.
Matí ané querre perdó
a Déu, e pris confessió”


Ramon LLull per fi va veure a Déu
I es va disposar a viatjar
Quan va arribar a Babilònia
en estat de catatonia
es va columpiar als jardins penjants
Ramon Llull va veure a Déu
I li va guinyar un ull.

“De caritat, oració,
esperança, devoció,
Déus me fé conservació.

Lo monestir de Miramar
fiu a frares Menors donar
per sarraïns a preïcar.
Enfre la vinya e el fenollar
amor me pres, fé'm Déus amar,
enfre sospirs e plors estar.
Déus Paire, Fill, Déus Espirat,
de qui és Santa Trinitat
tracté com fossen demonstrat.
Déus Fill, del cel és davallat,
de una Verge está nat,
Déu e home, Crist apellat.
Lo món era en damnació;
morí per dar salvació
Jesús, per qui el món creat fo.
Jesús pujà al cel sobre el tro,
venrà a jutjar li mal e el bo:
no valran plors, querre perdó.
Novell saber plors hai atrobat,
pot-n'hom conèixer veritat
e destruir la falsetat

4 comentaris:

Artés ha dit...

Raúl, m’agrada molt la versió.

“Després de MOLT de temps de treball”, valoraria jo, eh! xD És molt fidel a la original: Fins i tot un sospir que se m’escapava per ahí: Aaaah! xD Molt lograt. També m’agrada el tò del poema recitat i el nivell de grunge que alcancen alguns bramits, sí senyor! La guitarra rítmica, nivelasso! i el wah wah i els efectes que li has posat per ahi li queden que ni pintats. Està perfecta de cap a peus. Quan Llull Cobain va escriure aquesta cançó, estava pensant en algo aixina! ENHORABONA! :)

Ment incoherent ha dit...

la veritat eske aixo de ke es molt fidel a la original... si... la veritat eske volia klavar prou detalls... fins el sospir! ke pensava ke el feres aposta... jeje pero ma agradat molt ferla... els efectets an anat okurrintseme sobre la marxa... jejeje
M'alegra que a Llull Cobain li haja agradat! ;-)

SALUT!

Jose Bosch ha dit...

que fenomen.. magrada ;)

Ment incoherent ha dit...

Gracies! jeje