dissabte, 4 de setembre de 2010

Estellés punk


Em sume a l'homenatge que se li està rendint a Estellès (Un poeta de les altures, però amb els peus ben ferms a terra, amb qui casualment compartisc el natalici) per la blocosfera, amb la cautela i el respecte amb les quals es tracten les coses sagrades. Els versos que sempre m'han agradat més d'ell són els dedicats a Suetoni arreu de les Horacianes - un paral·lelisme clàssic per a ocultar la figura de José Ombuema, director de Las Provincias durant la transició, que es coneix que va criticar a base de bé la seua poesia. Segurament els versos més directes que va escriure.

X

suetoni, que és un fill de puta,
cosa que no té cap mèrit, car tot ho féu la seua mare
amb el consentiment i el consell del marit,
a més d’ésser ell, suetoni, de pròpia collita, un bon cabró
parla de mi en termes més que maliciosos
allò que més em fot és que ho fa sense gràcia

XI

m’estime, més que allò que en diuen
beure amb una diversa companyia,
beure en solitari
en un racó del menjador

(no és aquesta la versió que en dóna
el fill de puta de suetoni exactament;
així hom escriu la història).

XXVI

tens la llengua molt bruta,
suetoni,
jo no sé en quin forat potser l’has ficada.

o potser la tens aspra
d’haver-hi esmolat coses que no és discret anomenar.

LIV

Per tot això, Estellés no pot perdonar a Suetoni:

recorda-te’n, suetoni,
aquesta no te la perdone.

LIX

ah fill de la gran puta,
suetoni,
què més podia fer que deixar els meus tàlems a les joves parelles.

LX

suetoni, cabró.
tu sabies ben bé què fou el meu pare,
un pescater humil pels carrers de venusa[...]

suetoni és un bord.

LXI

suetoni,
mesquí,
¿i tu has gosat escriure la història dels cèsars?

tens els ulls de l’eunuc o la mestressa desdentada
que entra la safa a l’habitació.


LXII

el meu pare fou llibert, i és de veres.
va exercir de pescater, i és de veres, són dades ben sabudes.

i qui fou el teu pare?

pots tu orientar-m’hi?

ni la teua mare sabria dir-t’ho, enfeinada sempre a la màrfega.

LXIII

molt raonablement,
amb la sintaxi culta pulcra que acostuma,
amb aquella fredor impersonal que estimes,
has gosat descriure la meva casa.

LXV

t’has demorat moltíssim referint
que el meu pare fou pescater.

escolta, fill de puta,
si em pensaves fer dany, anaves ben errat.

LXXIX

els cònsols, els pro-cònsols,
quina mesquina raça oficiosa de fills de puta,

cautíssima,
de manera que mai no es note massa.

bastards,
parlen sempre en veu baixa

i tenen molt propícia una brillant sintaxi de marbres i d’espases.

7 comentaris:

Pànic Orfila ha dit...

Estellés va ser redactor en cap de Las Provincias fins que el van fer fora de mala manera al 78, quan el periòdic va passar a ser un pamflet infecte de la dreta i l'anticatalanisme més rabiós (que encara perdura). No m'estranya que estiguera enfadat l'home.

Per una altra banda, he trobat al YouTube una interpretació d'este poema que has penjat que, tot i introduir-hi algunes variacions, és fidel a l'estil i en conserva l'esperit. En aquesta versió el pseudònim Suetoni és substituït per "el Christian": http://www.youtube.com/watch?v=xJjYd3K4Nuc

Poesia en estat pur.(Açò no va al bloc nou?)

Artés ha dit...

Aborronant interpretació. Ha sabut traslladar la poesia al seu terreny tot conservant l'essència. Chapeau.

Anònim ha dit...

Fas anys?' Pos feliciats!

Dixa't barrbaq

Artés ha dit...

Gracietes, anònim.

La barrbaquiu està en procès.

dissonancies ha dit...

hahaha, l'estellés com sempre igual de bo. Fou un puto crack. M'encanta eixe llenguatge tan planer que el caracteritza.

Josep Lluís ha dit...

Hòstia puta! Sense pèls a la llengua

Anònim ha dit...

Ai, quina satisfacció més gran degué de sentir en escriure açò! Ai, i quina satisfacció poder-ho dir/escriure eixes coses almenys encara. I més.