divendres, 3 de setembre de 2010

Oli i aigua

Aquest dia havia d'arribar, però no esperava que fóra hui.


L’últim text que vaig escriure (Cacografia) estava a punt de suspendre la prova dels tres dies (període després del qual puc llegir els meus propis textos amb una versió embrionària de l’anomenat efecte diari, això és, llegir-ho com si ho haguera escrit un altre, traslladant el criteri a la tercera persona en la mesura de lo posible i que sol desembocar en l'eliminació del text) quan de sobte m’he posat a pensar en quin sentit tenia continuar penjant textos, si aquest bloq ja fa temps que va esdevindre un bloq musical (menos mal que aquesta vegada no he arribat a quin sentit té penjar rés…).


Sé que a alguns els feia gràcia la multidisciplinarietat (?) que tan bé representava aquesta bipolaritat que ratlla lo clínic (una putada que és de puta mare, tu) però en un acte d’infinita empatia devers el visitant, a partir d’ara deixaré de molestar el lector amb cançonetes i a l’oient amb parrafades, separant la vessant pseudo-musical de la pseudo-lierària. (Al remat no va ser tan bona idea casar el gat amb el gos, Margarita.)


A mi també em sembla una injustícia que, tot i haver sigut les cançonetes les que se n’han anat de mare, siguen els escrits els que hagen d'anar-se’n d'A Ta Mare, i tot i córrer el risc de que se m’acuse d’anar espargint bloqs per la xarxa com a espores (en la meua defensa només puc dir que el Capità Taràntula Zen no és un altre dels meus desdoblaments…) he obert un nou bloq de títol enginyòs, en el qual anar vomitant a partir d’ara totes les cabòries plasmables, siguen publicables o no. A priori em dóna una sensació de llibertat (escriure com i sobre lo que em dóne la gana (com ara, sobre música (ouch!))), a tall a tall, tal i com estic fent en aquest post), i de frescor (olor a nou, que tan de verd tortà acaba saturant les retines…) però veges tú a saber en què pot degenerar la cosa (encara que partint amb eixe relat dubte que la cosa puga degenerar més encara).


I així és com torna a guanyar la rúbrica i tot queda ben classificat, tot cunyat i arxivat en les seues respectives carpetes, tot en la seua puta certa mesura.

1 comentari:

Capità Taràntula Zen ha dit...

Et pots quedar el meu blog, per una suma considerable... tot és posar-se a negociar.
wah-yeahh