dissabte, 23 d’octubre de 2010

El lò-fi riberenc, Vol. II: Lo-fí del món segons Fa Bemol.

El rotllo lò-fi no només es limita a les gravacions, sinó que s'estén també a les actuacions: Ahir vam fer el Debut amb (quasi) tota la banda amb un equip que sonava a mil dimonis, i la gent va anar anant-se'n fins a dixar-mos pràcticament sols.

Sols, com quan gravem sols a casa en un procés que és com una càpsula de sudoració, però no sempre: L'atre dia vaig anar a ca Fa a posar-li baix a les seues últimes composicions.

Tot i que el vaig descobrir a posteriori, Fa ja tenia un bloc amb cançons com a entrades (amb un altre nom) molt abans de que Mi penjara la primera.

D’esta nova tandà, la que més m’agrà és una visió molt personal de l’Apocalipsi.



Pots escoltar la resta de cançons al seu actual bloq.

5 comentaris:

Ment incoherent ha dit...

Osti! mola... una visio molt bonika de lo apocalipsi...
mes o menys pel minut 1:40 la lletra es prou bonika... m'esta comensant a agradar aso... jajajaja
Molt bona Marti!
SALUT!

Anònim ha dit...

¿¿¿Pero cómo se puede estar orgulloso de dar tanta pena???

Artés ha dit...

¡Sort que podem estar orgullosos d'alguna cosa!

Ment incoherent ha dit...

yo krek ke tens rao josep...pa una kosa ke ens podem sentir orgullosos...
i apart... este anonim es algu ke esta en kontra del lo-fi o algo...
falta ke komente en la de Toni de l'hostal... i ya sera un exit! jejejeje

Artés ha dit...

Estar en contra del lò-fi és lo més lò-fi que hi ha, així que tenemos que tratarlo como un hermano...