divendres, 4 de març de 2011

L'autofelació cosmogònica d'Atum

Ara que les piràmides comencen a estar un poc més transitades, crec que ja puc contar-vos el mite cosmogònic d’Atum, principal déu de la teologia heliopolitana (quan vaig escoltar aquesta paraula per primera vegada, “cosmogonia”, em va remetre a l’agonia de les estrelles, però en realitat volia dir l’origen mitològic del món).

Segons aquesta teologia, en el principi hi havia el turó primordial sobre les aigües primordials (no pregunteu qui va crear tot això, van quedar en que sempre havia estat allà).

Llavors un bon dia Atum es va crear a sí mateix. Un borboll de secrecions corporals que va sorgir del no-res i va anar fent-se més i més grans fins a convertir-se en tot ell. I una vegada s’havia creat, que havia de fer el pobre home, ajocat sobre el turó primordial per tota l’eternitat? Doncs va provar d’autofelar-se, i va arribar. Després va escopinyar l’esperma i d’ací va sorgir tota la creació.

Crec que des d’aleshores ningú no ha tornat a fer una metàfora més encertada ja no de la creació en concret, sinó de l'acte creatiu en si (així en general).

1 comentari:

Kamal el Roig ha dit...

No coneixia este mite, molt interesant! vaig fer fa un temps un treball sobre cosmogonia i ciència, tenia un apèndix amb una relació de mites cosmogònics d'arreu del món, donat a la uni que vaig vaig obviar els de contingut sexual (pobrets d'ells...), et sorprendia quants mites d'arreu del món parlen del principi de la vida com aquest, ejaculant sobre la mar...alguna cosa de veritat i haurà!