tag:blogger.com,1999:blog-2741735660226032401.post1359248203907853154..comments2023-09-23T04:18:50.746-07:00Comments on A TA MARE VA QUE FUMES: 100 i la mareArtéshttp://www.blogger.com/profile/09040553908598983576noreply@blogger.comBlogger3125tag:blogger.com,1999:blog-2741735660226032401.post-50632903954980988732008-08-04T16:21:00.000-07:002008-08-04T16:21:00.000-07:00Quan em vaig acostumar a posar-me les ulleres per ...Quan em vaig acostumar a posar-me les ulleres per sortir al carrer ja era massa tard. Ara només em saluden les iaies quan estic treballant, perquè al carter el saluda tot cristu. I això només durant les etapes en què treballo..https://www.blogger.com/profile/11639348503011763224noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2741735660226032401.post-84675275883579622402008-08-01T01:35:00.000-07:002008-08-01T01:35:00.000-07:00Celebro haver trobat una mica de -falta una paraul...Celebro haver trobat una mica de -falta una paraula, segurament encara per descobrir- enmig d'un món d'al·lucinacions en verd pastel i negre. Celebro les 100 entrades.Polarhttps://www.blogger.com/profile/13287508593971091244noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2741735660226032401.post-16545686916372181932008-07-30T18:57:00.000-07:002008-07-30T18:57:00.000-07:00MIGUEL BRIEVA PerfeccióUn humorista escassament do...<B>MIGUEL BRIEVA Perfecció</B><BR/><BR/>Un humorista escassament dotat per a tot allò còmic desgrana tot el seu repertori de gràcia coixa front a un auditori compost per un sol i únic espectador al qual, debut a un concepte un poc més refinat de l’humor, les grotesques pretensions de comicitat del suposat comediant el transporten a extrems d’hilaritat desternillant, i riu en fragor. Per equívocs propis de l’excitació del moment i d’una errada interpretació dels signes externs aliens, açò fa creure a l’humorista que la seua interpretació està siguent exitosa, i l’esperona a continuar encara amb més entusiasme, si cap, la qual cosa repercuteix a la vegada en un increment de les rialles de l’espectador, que veu sumir-se en un ridícul cada vegada més i més profund l’home en escena, el qual continúa malinterpretant el seu públic i es creix i es creix al seu propi patetisme a la vegada que provoca la catàrsi de la mofa en l’individu que l’observa, i així successivament, a un crescendo d’interaccions contradictòries encara que absolutament paral•leles i realimentadores les unes de les altres. I be, qui podria afirmar, sense possibilitats d’equivocar-se, que aquest particular duet, en aquest precís moment, mantés així indefinidament, no és en essència alguna cosa molt pareguda a <I>la parella perfecta?</I>Artéshttps://www.blogger.com/profile/09040553908598983576noreply@blogger.com