Bocabulari

1. Llavis centrípets

mig punt, perfecte

de cor de maduixa

que espera el bes

i espera el bes

i arriba el bes

i rellisca la suor.

2. Boca entreoberta

que deixa veure les dents.

Es admiració.

Es desorientació.

Es veuen les amígdales.

Es veu l’interior.

3. Somriure de rigor-mortis.

Mandíbula traslladada,

com el final de frase

de màquina d’escriure Olivetti.

Dents entrellaçades

que exposen les seves arrels

Joel-Peter Withkin a la seva geniva

o vida desdibuixada en SIDA

o la mandíbula de Kurt Cobain

vestit de sa mare.

4. Somriure sense quatre dents,

de somriure vell, però jove

de cables d’Alta Tensió.

De la llum de la matriu.

Incomprensió, incomprensió, incomprensió.

Matriu.

Matriu.

Matriu.

Matriu.

5. Les dents del fetus embarassat

que han abandonat a la porta de ta casa.

No l’has escoltat plorar

i du ja dues hores mort.

El meu xiquet és l’amo

del carrer i del corral

de la perera sucrera

i la flor del taronger.