Mai heu tingut por a què vos passe com a Federico Jiménez Losantos i companyia? (En el cas de que no sigueu com ells ja, clar) Una cançó de terror psicològic...

Encara que intentes ofegar-lo amb una ampolla de mescal
Encara que intentes decorar-lo amb consignes crítiques amb el capital
Ell estarà ahí, esperant el moment oportú per a despertar
Perquè ell és el xicotet feixista que habita en tu
Vol eixir a la llum i començar a creixer i fer-se major
Ell és el xicotet feixista que habita en tu
Vol eixir a la llum i donar-se a conéixer, no pot esperar
Encara que intentes ennuvolar-lo amb el fum del haixix
I encara que intentes tapar la seua veu amb cançons de caire combatiu
Ell estarà ahí, esperant-se despert a que arribes les concert
Perquè ell és el xicotet feixista que habita en tu
Vol eixir a la llum i començar a creixer i fer-se major
Ell és el xicotet feixista que habita en tu
Vol eixir a la llum i donar-se a conéixer, no pot esperar
Si l’escoltes plorar és que estan eixint-li les dents, ja voràs
Com quan et puga mossegar podrem veure per fi qui ets en realitat
“El meu xiquet és l’amo del carrer i del corral”
Perquè ell és el xicotet feixista que habita en tu
Vol eixir a la llum i començar a creixer i fer-se major
Ell és el xicotet feixista que habita en tu
Vol eixir a la llum i donar-se a conéixer, no pot esperar
Vol eixir a la llum i començar a créixer:
Fer-se més gran que tu…
3 comentaris:
Ieee, un altra pâ la col·lecció... Molt bona!
Aûsaes que han donat joc eixos versos, sí :P
Salut!
pot ser es la meua lluita diaria no deixarlo eixir... espere tindre forçes per controlar-lo fins que adeprenga el molt cabró!
un plaer trobarte!
Publica un comentari