Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris gent estranya. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris gent estranya. Mostrar tots els missatges

dilluns, 17 de maig del 2010

Decàleg del bon Daniel Johnston


1 – Jo no he canviat. Tinc exactament la mateixa imaginació que quan era xicotet. Els que heu canviat heu sigut vosaltres, que aleshores la lloaveu i ara me la recrimineu.
2 – L’artista boig tan sols ha de parlar d’ell mateix. No estic compromès ni amb la meua època ni amb el meu entorn, tan sols amb el meu cap: les parets internes són opaques i reflectants.
3 – Quan estic trist em qüestione el trellat de la meua pròpia obra...  
4 – …però al final m’adone que l’artista boig ha de caminar sol.
5 – En canvi, quan estic content mire el costat positiu de les coses: Una crisi maníaca, per exemple, és una bona oportunitat per a enregistrar un grapat de bones cançons al soterrani…
6 – …un manicomi sempre és un bon lloc per a enregistrar un disc en directe... 
7 – ...i un autorretrat amb la guitarra, la millor portada per a aquest directe. 
8 – He posat en perill la meua vida i la dels meus éssers dolguts, però m’han perdonat perquè s’han adonat que, al remat, l’amor és el meu vertader rerefons i leitmotiv. 
9 - Sí, en falten dos.