Poema per a recitar-li a una bombeta.

Aquest poema cal recitar-lo amb una bombeta a la mà. Rollo Hamlet. Amb veu pausada i reposada. Calmadament i tranquil·la. Mirant a la bombeta fixament als ulls. Aquesta presentació també s’ha de recitar amb veu pausada i reposada. Calmadament i tranquil·la. Aquesta frase també. Recitar amb una bombeta a la mà pot tenir un contingut semàntic (Els poemes necessiten un focus de projecció. Focus-llum-inspiració. Ja sabeu com és això de l’art. (¿)) Però sobretot és per qüestió estètica.

La bombeta ha de ser més o menys així:

I el poema diu així:

Vull ser l’home que naix vell i mor en el ventre de sa mare,
oh, cresol incandescent.
Vull ser l’home que naix borratxo i mor bevent del teu pit,
oh, dispositiu que produeix llum mitjançant l'escalfament per efecte Joule d'un filament metàl·lic, fins a posar-lo al roig blanc mitjançant el pas de corrent elèctrica.
Vull ser l’home que naix mort
i viu amb l’astronauta que neda al teu interior.
oh, tu que transformes el 90% de la electricitat en calor.
Vull ser l’home que parla sòl.
Emissor, receptor, missatge i canal.
Tot,
tot dins.
L’home fàrmac.
Amitriptilina.
Amoxapina.
L’home psicoestímul.
Protriptilina.
Trimipramina.
Vull ser l’home del Segle XXI.

Necessite que algú em diga que sóc capaç d’esperar al Segle XXI.
No cal que sigues tu,
perquè tu també necessites algú que et diga que eres capaç d’esperar al Segle XXI.
I no cal que siga jo.

El següent fragment s’ha de recitar cantant lleument, entre sinistrament i absurda, separant les síl·labes i minvant el ritme progressivament:

Vull- ser- l’ho- me- que_et -vi- gi- la- des- de- la- can- ti- na- amb- la- se- ua- ga- var- di- na- i- el- seu- ba- rret- de- la- pa- ta- gò- nia- ar- gen- ti- na.

Vull ser l’avorriment i el silenci.
Vull ser la maneta del rellotge.
Però sobretot,
sobre totes les coses
i sempre.

Vull

ser

dos.

Finalment, has de besar la bombeta i/o trencar-la amb un martell. Si optes per trencar-la amb un martell t’aconsello cobrir-la abans amb un paper de periòdic.