Bons propòsits

Tot comença quan una iaia abraça al ionqui que li ha furtat el bolso

i llavors comença a sonar una música d’anunci d’empresa d’assegurances i els policies abracen als manifestants i es tiren pels tobogans dels parcs aquàtics de dos en dos. 

I el borratxo, sol al bar, li dona un bes a la seua cervesa i l’alça per a donar-li una tragallada. 

I els soldats juguen a la pilota amb els civils innocents que quasi han assassinat. 

I el iaio abandonat apaga la tele, ix al carrer i abraça a la jove amb minifalda que du una flor a l’orella. 

I els bombers al teu honor, fan sonar la sirena del camió, mentre passegen a càmera lenta i saluden als vianants somrient. 

I l’amputat es posa a ballar davant l'atònita mirada dels seus familiars. 

Quin fastig dona el monyó! Però dóna igual... 

I la dona que va enverinar els seus fills i el botxí fan l’amor a la cadira elèctrica. 

I l’exhibicionista fa punt de ganxo en pilotes amb les iaies, al parc d’enfront de l’escola. 

I els banquers pugen als cavallets de la fira amb els nens de les famílies que han deixat sense llar. 

I l’esquizofrènic troba per fi les vocals de la parla i balla un vals invisible amb el gerro que li ha tornat la columna vertebral. 

I l’agorafòbic puja a l’escenari i canta la seua cançó preferida. 

I el misantrop convida a sopar al rodamón que sempre demana a la porta de la finca. 

 I el Sol de València somriu. 

I el Sol del món somriu. 

I tot el món està content i ballem agafats dels muscles al voltant d’una enorme foguera enlluernadora perquè sabem que, un dia o un altre, tots anem a morir.