dimarts, 16 de desembre de 2008

Mi#13: KO, O





Musicació del poema homònim de Toni Vizcarro Boix inclòs al poemari "Breu simfonia per a ella" (1990)

La ràbia goteja pels membres,
ejacula - pistoles - i s'escampa;
al terrat ja no hi mira ningú,
i han oblidat per sempre les finestres
i l'angoixa trenca els demà
i una processó de formigues recorre els llits
i la televisió crida i se'n riu
i els cristalls aguts del rellotge
esquincen els cervells que ni ploren
i l'orat de la veïna s'arrenca els ulls
i la bava goteja per les bombetes
i el fill adolescent folgant amb una ampolla
"Ai, que no surt!"
i milers de llances li travessen els braços
i la mare soltera llepa els poms de les portes
i la noia avorta brutalment per les escales
i l'home llop del replà s'esmola els claus
amb una prostituta que es podria
"Què ha passat?"
"El funàmbul del sisè, que ha caigut pel celobert!"
i els pares que escupen els ulls als menuts
i el col·legial que no aguanta i s'obri les venes
i els pares que es reparteixen el cadàver a parts iguals
i els directius fan de ventre a l'ascensor
i l'avi del tercer esquerra mossega les mamelles
a la col·legiala que hi gaudeix
i es toca el nas amb la llengua
i la gitana alleta uns ossos terrossos
i la sang xopa l'uniforme
i la pudor del fracàs hi és pertot
...................................................................
...................................................................
...................................................................
Estigues a la porta esperant-me, sisplau

dimecres, 10 de desembre de 2008

Mi#12: Els amants autistes





Sempre intentem evitar el contacte ocular
M'és impossible figurar el teu model mental
Em pareix tan estrany...
Ens quedem meravellats, perplexos, al analitzar
una i una altra vegada els mecanismes naturals
que ens porten a estimar

Els amants autistes tornaràn, en tic abdominal,
els amants autistes tornaràn a mirar-se les mans

Em detinc a observar els porus del teu muscle esquerre
Amb una intensitat, amb una profunditat,
molt poc habituals

Ja no fa falta parlar, sols tenir-te al meu costat
Romandre indiferent a tot, focalitzar tota l'atenció
en el teu rostre inexpressiu

dijous, 4 de desembre de 2008

Mi#11: Llull Cobain





Fragments de poema: Ramon LLull (Cant de Ramon)

“Són creat e ésser m'és dat
a servir Déu que fos honrat,
e són caüt en mant pecat
e en ira de Déu fui pausat.”


Ramon Llull volia veure a Déu
I es va exiliar a la muntanya
Amb 14 cartons de vi
I 3 sacs de la millor marihuana
Ramon LLull va veure a Déu
quan anava molt cec

“Jesús me venc crucificat,
volc que Déus fos per mi amat.
Matí ané querre perdó
a Déu, e pris confessió”


Ramon LLull per fi va veure a Déu
I es va disposar a viatjar
Quan va arribar a Babilònia
en estat de catatonia
es va columpiar als jardins penjants
Ramon Llull va veure a Déu
I li va guinyar un ull.

“De caritat, oració,
esperança, devoció,
Déus me fé conservació.

Lo monestir de Miramar
fiu a frares Menors donar
per sarraïns a preïcar.
Enfre la vinya e el fenollar
amor me pres, fé'm Déus amar,
enfre sospirs e plors estar.
Déus Paire, Fill, Déus Espirat,
de qui és Santa Trinitat
tracté com fossen demonstrat.
Déus Fill, del cel és davallat,
de una Verge está nat,
Déu e home, Crist apellat.
Lo món era en damnació;
morí per dar salvació
Jesús, per qui el món creat fo.
Jesús pujà al cel sobre el tro,
venrà a jutjar li mal e el bo:
no valran plors, querre perdó.
Novell saber plors hai atrobat,
pot-n'hom conèixer veritat
e destruir la falsetat:
serraïns seran batejat,
tartres, jueus e mant orat,
per lo saber que Déus m'ha dat.
Pres hai la crots, tramet amors,
a la Dona de pecadors
que d'ella m'aport gran socors.
Mon cor està casa d'amors
e mos ulls fontanes de plors.
Entre gauig estaig e dolors.
Són home vell, paubre, meyspreat,
no hai ajuda d'home nat
e hai trop gran fait emparat..."