dimarts, 28 d’abril de 2009

Nit de la cançó a Manuel



Eva Dénia té una veu que acarona quan s'escolta, redona i encisadora. Excelent interpret de jazz i també d'altres estils musicals, com es reflexa als treballs discogràfics que ha publicat. En Adéu tristesa adapta al valencià els estandarts de jazz més populars. Junt a Manuel Hamerlink publica Tribut a Jobim, onze versions de temes del pare de la bossa nova, exquisides les onze, tant pel que fa als arranjaments musicals, com per l'acurada adaptació al valencià de les lletres, i pel qual va rebre el Premi '07 al disc amb millors arranjaments del COM. També ha publicat dos discos interpretant el cançoner de Georges Brassens, repertori que treballa en l'actualitat. Darrerament explora el terreny de la música valenciana tradicional i ha col·laborat en Tan alta com va la lluna de Carles Dénia i la Nova Rimaire. Serà tot un honor tindre divendres a aquesta gran cantant entre nosaltres.

Les cançons de Clara Andrés són senzilles i delicades, petites miniatures d'instants qüotidians enfocats des de molt prop. Es va donar a conéixer amb Inici, maqueta finalista al Sona9 i des d'aleshores el seu treball ha sigut reconegut amb diversos premis i molt bones crítiques. El tema "Hui fa vent" va formar part de la banda sonora de Dies d'Agost, la darrera pel·lícula de Marc Recha. I amb la incorporació d'algunes cançons més, va gravar Dies i dies, un disc que va rebre els premis del COM '08 a la millor cançó i als millors arranjaments. També els vídeoclips d'algunes de les seues cançons han rebut diverses distincions. Darrerament el tema "Persontages" ha sigut considerat com la millor adaptació musical d'un poema en català i ha rebut el premi "Miquel Martí i Pol", instituït fa poc per Lluís Llach. Va actuar al programa "De prop" de TV3 amb un concert en directe, i també l'han entrevistat en diverses oscasions en Enderrok i en altres mitjans. Un plaer poder-la escoltar el divendres a Manuel.

divendres, 17 d’abril de 2009

Makarenko boys & girls

En setembre de 1920 li van proposar a Makarenko dirigir un centre per a delinqüents juvenils, i ell va accedir. El començament de la seua tasca al centre va ser molt difícil: Cinc edificis enrajolats el van rebre amb un buit total. A les habitacions no hi havia absolutament rés: finestres, portes i estufes havien sigut arrencades. Al cap de dos mesos, quan un dels edificis va ser rehabilitat, van arribar a la colònia els primers sis xavals, xics de 16 a 17 anys que, encara que no ofenien els seus pedagogs, simplement, no ajudaven ni tan sols amb la seua presència. Un d’aquestos primers joves no va tardar a realitzar un atracament on va assassinar un home, i va ser detingut al propi centre.

Sense saber com abordar els residents del centre, Makarenko i els seus pocs auxiliars van recórrer als llibres de pedagogia, en els quals no trobava respostes clares als seus problemes.

Va veure aleshores que no necessitava fórmules llibresques. Que, de totes formes, no podria adaptar-se a aquella situació, sinó que necessitava una anàlisis pròpia i concreta.

Un dels xavals, Zadoróv, li va donar el motiu per a que Makarenko emprenguera la seua última temptativa desesperada de fer-se amb la situació.

En resposta a la invitació del director de que anara a tallar llenya, el jove va contestar amb despreocupació:

- Talla-la tu!

A propòsit d’açò, Makarenko escriu al seu llibre Poema pedagògic:

“Enfurismat i ofès, dut a la desesperació i el frenesí per tots els mesos precedents, em vaig llençar sobre Zadoróv. El vaig bufetejar. El vaig bufetejar amb tanta força, que va vacil·lar i va caure contra l’estufa. El vaig colpejar per segona vegada i agafant-lo pel coll i alçant-lo , li vaig pegar una vegada més.”

diumenge, 5 d’abril de 2009

Mi#: Orogènesi





Ja torna el dessig intraexterior
És com el lladrit d'un gos
S'activa el cicle de les piropercepcions
Som tan sols tú i jo
És com un bramit de l'infern
És com el lladrit d'un gos
S'activa el cicle de les piropercepcions
Som tan sols tú i jo cremant i volant
Orogènesi en la nit

Ja torna la erupció volvànica
El magma arribarà al fons
S'asctiva el cicle de les piropercepcions
Som tan sols tú i jo
És com un bramit de l'infern
És com el lladrit d'un gos
S'activa el cicle de les piropercepcions
Som tan sols tú i jo cremant i volant
Orogènesi en la nit