diumenge, 27 de juny de 2010

Espessos núvols d’amor com rajos de tinta de polp

Després de que ens convidaren a un cubata i un xupito per saludar un nudista urbà que tenia un gran paregut físic amb Enric Morera, vam decidir eixir a pegar una volta i quan vam arribar al cantó del Mayhem ens vam besar, i aleshores un xic que hi havia prop, abrigat pel seu grup, ens va convidar amablement a que deixarem de besar-nos i que ens n'anàrem a un altre lloc, fora de la seua visibilitat, millor si era a la nostra pròpia casa. [Segur que ho haveu escoltat alguna vegada: "No, si jo ho respecte (fuig quan algú començe amb aquestes), que cadascú faça el que vullga, però a sa casa, no en públic…"] Vam tornar a entrar al Mayhem perquè no volíem que es complicara la cosa i que aquell mico ens fotera una revetlla de Sant Joan que, francament, estava siguent d'allò més agradable. Vam comprendre que, tot i estar a les rodalies d'una casa okupa, aquesta estava molt prop de la Malva, una platja que, com sabeu, es plena de gom a gom la nit de Sant Joan fent que, per estadística, el nombre de babuins reaccionaris s'incremente considerablement. Així que, tot i que amb la mosca darrere l’orella, vam continuar gaudint de la nit dins el Mayhem considerant allò com un fet desafortunat però aïllat.

Però la cosa no va acabar ahi. Una vegada vam decidir tornar a casa, a només un cantó del Mayhem i només per anar agafats de la mà, un altre babuí intolerant ens va saludar cordialment amb un amistós "Maricones de mierda". Leitmotiv ja no va poder més i es va veure obligat, amb la dignitat a flor de pell per l'anterior atac, a encarar-se amb ell i preguntar-li perquè tenia que haver-nos dit això sense nosaltres haver-li dit ni fet rés. La cosa es va posar molt tensa amb crits, amenaces, temptatives de violència física i una sensació de ràbia que encara ens puja des del diafragma quan ho recordem, i tot per una simple mostra d’afecte.

Em va saber molt mal barrejar – o, més be, confrontar – una cosa tan bonica com és l'amor amb altres tan lletges com ara l'odi o la violència (de qualsevol tipus). M’agradaria que tots aquestos atacs es pogueren combatre d’una forma tan fàcil com la que li va ensenyar aquell vell i savi gai anomenat Bobo a Burroughs en “Queer”: «(…) viure duent el propi jou amb orgull i a la vista de tothom, conquerint els prejudicis i la ignorància i l’odi amb coneixement i sinceritat i amor. I davant l'amenaça d'una presència hostil, emetre un espès núvol d’amor com un raig de tinta de polp» o, dit d'una altra forma, galvanitzar les consciències inanimades amb espores d'amor o, dit d'una altra forma, homòfobs nugats de mans i peus a un descampat rebent a la cara un raig de lefa a pressió mentre l’alba trenca elèctrica.

És prou encasellant comprovar que a la ciutat - prèviament idealitzada com un paradís de l’anonimat després de patir al poble censures de bodes gais i altres mostres ben properes de tole-rància -, hom no pot caminar tranquil·lament agafat de la mà d'un supra-amic fora de l’ambient o dels llocs declarats “gay-friendly”: Comprovar per un mateix que la ciutat també pot esdevindre un entorn hostil.

València, eres una puta, una puta homòfoba.

Feliç Dia de l'Orgull Gai.


JAUME SISA Follet Trapella

dijous, 17 de juny de 2010

Ja està actiu el web del Rebrot 2010, on trobaràs programades les primeres activitats. Tallers, xerrades i cultura popular ompliran Berga el 15, 16, 17 i 18 de juliol en la novena edició de l'Aplec de Joves dels Països Catalans que, per segon any serà totalment gratuïta.

Una novena edició que comptarà amb una oferta musical basada en la promoció de grups novells i la consolidació de grups amb experiència, per potenciar des del nostre Aplec el moviment musical que en els darrers anys, està multiplicant-se qualitativament i quantitativa als Països Catalans.

Una edició, finalment, que espera esdevenir un punt de trobada per al jovent crític i per als moviments i col·lectius transformadors dels Països Catalans, amb la voluntat de crear sinergies de treball cap a la construcció d'alternatives al sistema capitalista, amb la independència i la revolució com a horitzó.

Sona bé, no?


dilluns, 14 de juny de 2010

dissabte, 12 de juny de 2010

Les pupil·les gustatives distendides

Mentre assajàvem a la caseta del Gos Rabiòs la intervenció del dia 21 (Tota una imatge, recitant enfurismadament els seus poemes amb els tarongers de baix de la piscina de públic) em va explicar algunes coses del llenguatge no verbal que indiquen el grau d’estar agust amb una persona, com si fóren paràmetres de sinèrgia, i un d’ells era la dilatació de la pupil·la.

Així que per la nit, quan tenia el cap de Leitmotiv sobre les cames, em vaig fixar en el grau de dilatació de la seua pupil·la i, efectivament, s’estenia per tota la còrnia arraconant l’iris cap a les vores com si fóra un eclipsi. Per ahí hagueren cabut safanòries, creïlles, pimentons. I estic segur que a mi també m’hagueren cabut carxofes, naps, carabasses, melons d’alger.

Ja pel matí, quan em trobava sol amb mi mateix a casa, em vaig mirar a l’espill i em va costar un muntó trobar-me la pupil·la. Allò era la mínima expressió del punt, es mostrava només lo justet pa poder dir que estava ahí. Per allí no haguera passat ni un espaguetti cru.