divendres, 11 d’abril de 2008

Una persona nova

- Hola, sóc una persona nova...
- Perdone...?
- Que sóc una persona nova...
- Com...?
- Vull dir... per a vosté... senyoreta... una persona nova per a vosté... És a dir... fins ara tan sols existia per a confeccionar el teixit circumdant de la seua realitat... Un extra de la seva vida...
- Que és, d'una secta o alguna cosa així...? Mire... Ja he tingut prou esquivant els activistes d'en front de la FNAC...
- No, no, no, no... Sols vull xerrar una estona amb tu... Crec que... ens infravalorem... Baixem del tren... Ens trobem amb desenes i desenes de rostres... i els ignorem... Formem el nostre cercle tancat d'amistats... Formem una família... Se'ns educa des de ben menuts per a la desconfiança... "No parles amb estranys...", "No acceptes caramels de pederastes..."
- Home... és que hi ha molt de fill de puta solt per ahi... Hi ha que anar amb molta cura...
- Ja... però jo veig una relació entre aquesta desconfiança i el caràcter individualista del capitalisme... quan la realitat - que m'aclapara- és que som... mecanismes increïbles... "Éssers vius...!" No se n'adona...? Hi som a la cima de la evolució...!
- Ahah...
- Què pensa de mi...?
- Com...?
- Si, com pensa que sóc...? Vull que em diga... quina classe de tipus creus que sóc...
- Doncs... em pareix trist...
- Ahah...
- Decadent...
- Entenc...
- Patètic... - si em permet l'atreviment...-
- Tranquil·la... no tinc el dret d'ofendre'm... he sigut jo qui t'he demanat l'opinió..., de fet, m'alegra que siga sincera i em descriga tal i com...
- El veig com una espècie de boig il·luminat o alguna cosa així... Si... I no sé què em passa últimament... que sóc un imant de bojos...
- Ah, si...?
- Si... Últimament vénen tots a xerrar amb mi... Una vegada vaig parlar amb un tipus que es creia el seguretat del tren i duia una funda per a una pistola amb un tríptic informatiu de la renfe enrotllat dins... I l'altre dia va venir un indigent amb la cama amputada, vestit de bufó - amb la seua gorra de cascavells i tot - i amb la cara pintada i un somriure invertit. Es va quedar mitja hora contant-me les penúries...
- Bé... Jo crec que Freud diria que els desemparats veiem en vosté... una figura maternal, acollidora i hospitalària... Té una cara com... molt de mare...
- Jo em cague en Freud i en sa mare... Senyor desconegut... Totes les dones podem tenir cara de mare... no creu...?
- Si... Però vosté més...
- Bé, persona nova de la meua vida, ha sigut un plaer... Se m'ha acabat el descans... Hi ha persones que tenim coses més importants que fer que conéixer a gent i dir-li beneiteries... Que no treballa vosté...?
- Oh, no... Bé... En un principi si... Però em passe la jornada per ací... Coneixent a gent nova...
- T'expulsaran de la feina...!
- És que tinc una malaltia...
- Quina...?
- Bé... És una malaltia nova...
- Oh... La persona nova té una malaltia nova...
- Si. Sóc addicte a la primera impressió...
- Mare de Déu senyor...
- Si... em pareix fascinant... parlar amb gent que no coneix cap aspecte del meu passat... Podria perfectament haver degollat els meus fills... haver violat ma mare... o haver cremat ma casa... o formar part d'un programa de protecció de testimonis... qui sap... i vosté... no ho sembla... però... perfectament podria ser una ionqui en rehabilitació... Qui sap...? Mil coses...!
- Miri... millor ho deixem en benefici del dubte, d'acord...?
- Val... fins sempre...
- Adéu... mare de déu senyor...





- Hola... sóc una persona nova...
- Perdone...?

2 comentaris:

el xerra ha dit...

performance!

El Todopoderoso ha dit...

KOLLONUT!