dimecres, 30 d’abril de 2008

diumenge, 27 d’abril de 2008

Efebus, o El perquè dels horitzons transversals



Torna a vincular el mirall,
aquesta vegada rendint culte a la metaforma:
Les flors, a la corona,
realitzen la foto-antítesi
mentre el depressiu,
resentit de l’humor,
es pregunta perquè gaudeix en els soterraments.
(T’acompanye en el remordiment)

Rutina és una puta de luxe.
I és molt amiga de Mort.
M’agradaria no tenir resposta
a la pregunta:
“Perquè els cecs duen ulleres de Sol?”

Temps és un metge cínic
que sent cèls de Record
per haver aconseguit enamorar a Soledat.
Art és un cineasta frustrat
que doblega els genolls
i alça les celles
fent un quadre amb la mà.
Ansietat és tenir dos cors:
Un a cada pulmó.
Redobla la sang en estéreo.

El futur ha canviat.
(Abans era il·lusió,
i ara és curiositat)

Present és onanista.
A T E passat C I Ó
Versos com a residu viscós
d’idees que es creuen DVD
per a la submissa videosincràcia de després.
(Poemes-punta de cigarret en paper cibernetico-cendrer)
En la mesura en que la idea és la primera calada.

Resignació s’ha acostumat
als roncs de Casualitat.

Recordar el futur
i intuir el passat.
(El present cap per avall)

Quan les oques van al camp
la primera va davant,
i a la cassola
se n’aniran les tres de cap.
(Estrofa patrocinada per Avecrem)

No ens enganyem:
Les lletres són escuts de palla,
per a l’orgullosa resignació de després.
No ens enganyem:
La vida és mala per a la salut,
els aliments no deixen de ser drogues
i la personalitat
ja és una malaltia psicològica…

Sent-lo,
quan estigues adormin-te
tot el món que es desplega als teus peus.
Després hauràs de despertar,
i finalment,
viure.

Conceptes a l'aire















dissabte, 26 d’abril de 2008

Projecció tàctil binaural

Gat gangós i egocentrista.
Funcionari prim, andrògin i salvatge.
Tollina wi-fi.
Ansiar convertir-se en l'aura d'un mon d'aspart de l'inrevés.
El gran representant de l'amor.
Locomotores conduïdes per rodamons que han conegut el llinatge sencer dels Tzars
volant amb la fada dels pagesos
que espurneja les nits insomnes.
Tocar la cítara onejant la bandera de l'horitzó.
L'exaltador de l'aura còsmica.
El típic borratxo a la barra,
parlant de coses que poc tenen a veure amb el succeïr.
Certesa irracional.
Fils invisibles.
Mans santes.
Bojos còsmics.
Filla de puta.
És una cosa que no té rés a veure amb nosaltres,
ni amb l'instant,
ni amb l'amor.
Quan em mires, alguna cosa es derreteix a Dinamarca.
Energía esquizo-mística que entra per la coroneta
i ix per la punta dels peus,
fluïnt amb fletxes grogues de dibuix explicatiu.
El miracle de la carn i els fluïts.
El dibuixos de la placa que aquesta espècie ingènua va enviar a l'espai exterior,
sense rumb,
en busca de comunicació amb civilitzacions extraterrestres,
fins ara desonegudes,
o a penes albirades.
Amb persones com tú pel món és impossible no estar boig.
Amb mirades com la teua pel món és impossible ser ateu.
No te n'adones.
No me n'adone.
Serà interessant el dia que ens adonem tots de sobte, i alhora.
Aleshores implosionarà el Univers.
Passa-li la pilota al que vinga darrere...
Deixa prenyat al dia.
Sal sobre picadura de bitxo eixerit.
Nits de prohibit els escacs.
Wonderbrá.
Una sabata amb ulleres.
Ernest, el de les pistoles tristes.
Música de fotocopiadores assincopades.
Gats surant al supermercat amb el pèl erisat.
Gossos jugant al dòmino al bosque de los perros amb les meues dents arrencades,
(Tinc somriure nou, com quan de xicotet em quedava mellat)




EL COLUMPIO ASESINO: Yo soy tu hombre

boomp3.com

dimecres, 23 d’abril de 2008

"Si vull veure guerres de polles m'aficionaré a la lluita greco-romana" Entrevista a blogINSTANT








Hi ha idees que poden originar tota una mitologia, d'altres poden donar lloc a un blog monotematic, mentre que n'hi ha que poden generar un post elaborat. Per tota la resta, blogINSTANT.


Així resa l’autodescripció d’aquest enginyós bloc, objecte de la meua més sincera admiració i devoció. Un blog indescriptible, que a sovint juga amb el poder del logo i l’slògan a un ritme desbordant, combinats amb el surrealisme, el dadaisme, la patafísica, la lliure relació de pensaments i qualsevol altre adjectiu bizarre…

Avui tenim el privilegi de comptar entre les nostres línies amb l’autor del bloc, eternament amagat darrere la màscara de Santo, l'Enmascarado de Plata.


A TA MARE VA QUE FUMES: Senyor, blogINSTANT, l’espanta el fet de ser entrevistat? És a dir, l'angoixa la repercussió mediàtica que puga arribar a tenir el seu blog…?

BLOGINSTANT: Vaig renunciar a la repercussió mediàtica el dia que em vaig fotografiar la polla, la vaig penjar al blog... i ningú em va fotre puto cas. Et recomano que no ho provis, a no ser que vulguis destruir-te completament l'autoestima a diversos nivells (la majoria d'ells mentals). Sigui com sigui, una vegada oblidat aquell episodi
(tornant a llegir la pregunta)
No gens. Els objectius primordials del meu blog són:
1. Fama
2. Diners
no necessàriament en aquest ordre.

ATMVQF: Quin origen mitològic s’atribueix a l’aparició de blogINSTANT…?

BI: L'aparició de blogINSTANT té un origen decepcionantment mundà, que és la necessitat personal d'abocar en algun lloc ben visible el munt de merda que acumulo dins. Quan el meu blog va esdevenir massa conegut entre els qui m'envolten vaig deixar de poder-lo utilitzar com a mitjà d'evasió. Després d'uns quants intents fallits un dia la plantilla de blogINSTANT va venir a mi, i no vaig poder fer més que crear el blog. I ha sortit prou bé. O hauria sortit bé si no fos pel petit detall que sembla que estic cometent el mateix error altra vegada.


ATMVQF: Parle’ns un poc de la creació de les entrades en si… Quines substàncies neuro-químiques es combinen per a que brolle el fetus d’entre els plecs del seny…? Cap ritual macabre o secret de creació…? Cap influència artística per molt remota que siga…?


BI: M'agrada dir que no creo entrades, sinó que són les idees les que venen a mi, jo em limito a deixar-les fluir. Això és així la majoria de les vegades.

Podem posar un exemple il·lustratiu. La primera postal de l'apocalipsi. Estava mirant una foto del Papa sense saber què fer-ne, volent fer alguna cosa. Mig jugant, vaig vectoritzar la imatge, i llavors vaig veure clarament que aquell bon home estava fent una invocació. Afegir-hi en King Ghidorah era simplement el pas natural. Un títol i apa, ja tenim una nova sèrie.

Un altre exemple, el primer instant docent. No sé. Mai t'havies preguntat per què els pets fan pudor? Ara digue'm qui millor per explicar-ho que Santo, l'Enmascarado de Plata. Pots veure que no creo entrades, només les allibero.

Sí, suposo que podria fumar uns quants porros abans de posar-m'hi, però segurament només aconseguiria adormir-me a mig fer. Però ara que hi penso, i tenint en compte que el meu millor aliat creatiu és la son i l'estat aquell d'estar-se adormint i no voler-ho fer... Estudiaré la possibilitat d'introduir les drogues, sí.

Pel què fa als rituals, podria revelar coses sorprenents, com ara que acostumo a fer posts tot cagant, o que sempre escric des de la platja o des del servei d'urgències de la Vall d'Hebron. O que sóc jueu i escolto veus. Però sóc així d'avorrit. No sóc guai.

I les influències... una cosa ben difícil d'avaluar. Tothom té influències, fins i tot els que ho neguen i/o no ho saben. Per naixement, porto el surrealisme de sèrie, però curiosament si hagués d'anomenar un surrealista diria Magritte. Com artista, diria que és l'únic a qui he fet referència explícita, he plagiat, he copiat i he homenatjat, conscientment i inconscient. Un altre ídol seria Sir Isaac Newton. O Darwin. Però la meva font principal d'inspiració és Déu. La Bíblia és diversió, pi és 3 i aquestes coses.


ATMVQF: És alenant que hi haguen blocs com el seu a la blogosfera en català, i més alenant encara si cap el fet de què hi hagin lectors d’aquest tipus de bloc… Com veu vosté el perfil del lector mitjà de blogINSTANT…?


BI: blogINSTANT no deixa de ser simplement el blog que a mi m'agradaria llegir, de manera que seria d'esperar que els lectors més assidus siguin força semblants a mi,

(tornant a llegir la pregunta)

(tornant a llegir la resposta)

, tinc por.

No sé per què, però això m'ha creat angoixa.


ATMVQF: I el perfil de creador de bloc en general…?


BI: Hi ha tantes persones com blogs, no es pot fer un perfil general perquè tots tenim les nostres peculiaritats i blah, blah, blah... El blogaire tipus és home, jove, onanista compulsiu i amb una necessitat malaltissa d'anar posant la polla a la boca de la gent a la mínima ocasió. Davant la impossibilitat relativa d'anar-ho fent pel carrer sense ser deportat, o simplement jutjat, es van inventar els blogs. Qui ho va fer ho nega. Els que tenen un blog generalment, també.

Hi ha excepcions, blogs i gent que s'escapen d'aquesta generalització, és clar. Així per exemple, també hi ha dones. Moltes. Algunes amb polles enormes, tot i que en la majoria la tendència a treure-la és menor. Per contra, com més edat té el blogaire més necessita que l'hi mengin. Deu ser una metàfora vital.

ATMVQF: Abans parlàvem de la vanitat als blocs... (És una de les coses què més fàcil es pot recriminar al creador d’un bloc... Pot oferir-ne als multitudinaris lectors la seua visió…?

BI: Sense ego no hi ha blog. Cal una bona dosi de vanitat per creure que el que escrius, copies o fas mereix ser fet públic. I fins aquí no és una cosa dolenta. Els problemes arriben quan el blog passa a ser un simple instrument perquè tothom vegi com n'ets de guapo i com la fas de grossa. Si vull veure guerres de polles em faré aficionat a la lluita grecoromana.

Sense entrar a valorar que la vanitat blogaire no té sentit. Tothom sap que el millor blog del món és el meu.

ATMVQF: Quines són les sis illes que formen l’arxipèlag de Cinco Islas situat a l’oest de Puerto España al Golfo de Paria…?

BI: Una de les coses de què puc presumir és de no haver donat mai informació fictícia. Crec. Diria. En tot cas, diré que les vuit illes de l'arxipèlag Four Mountains (52.876° N 169.795° W) són, d'oest a est, Amukta, Chagulak, Yunaska, Herbert, Carlisle, Chuginadak, Uliaga i Kagamil. Sí, Kagamil.

ATMVQF: I ja, per a acabar… si vol dir alguna cosa…

BI: Crec que no tinc massa res a afegir. En tot cas, i si m'ho permets, dibuixaria una polla.



Així, com aquesta.

BLOGINSTANT

dimarts, 22 d’abril de 2008

Rubber Johnny

Rubber Johnny és un curt experimental i video musical de sis minuts, realitzat per Chris Cunningham en 2005, emprant música composada per Aphex Twin. El nom de Rubber Johnny és la variació d’una expressió anglesa per a denominar al preservatiu.

Johnny (interpretat per Cunningham) és un adolescent amb hidrocefàlia, postrat en una cadira de rodes, menyspreat pels seus pares i tancat en un obscur soterrani amb el seu xihuahua. En aquesta situació, es passa la vida ballant música electrònica imaginària, figurant-se la seva pròpia descomposició i fent acrobàtiques coreografies amb la seua cadira de rodes per a combatre una cosa pitjor que la seua malaltia: L’avorriment i la desesperació de l'exclòs.

dimecres, 16 d’abril de 2008

divendres, 11 d’abril de 2008

2004

Santa pubertat...





1. Se’ns taxa de babaus per no ser top-models i no seguir la inanició de l’oci juvenil, mentre el feixisme resorgeix entre la joventut. En realitat sempre ha sigut així...

2. Estic a un estat de Pre-febre, en una espècie de nirvana enganyós que et fa desitjar que torne a fer-se de dia. Però estic preparat per a una malaltia i la trobe necessària. Crec que la malaltia ens fa valorar la rutina, però sols mentre estem malalts. Así en la salud como en la enfermedad, amén.

3. M’agradaria passar-me el dia meditant a la muntanya, amb el Sol pegant a l’arbre que ens cobreix d’ell, mentre es filtren per les rames xicotets rajos de llum, que peguen als nostres cossos, tirats per terra. Fumem sense por, és bonic fumar per a meditar i estimar. I junts observaríem l’infinit llindar blau del cel, mirant-nos directament als ulls. Serien més bonics els colors dels teus ulls que la infinita volta celest o els milers d'estels de la nit. Prefereixc veure-les reflectides en els teus ulls. I anar amb tu on siga: Penjats per la ciutat en busca d’un poc de cavall, tirar-nos a un pou agafats de la mà o vendre-li tota la meva família al dimoni...

4. Tranquil·la X, la natura té una solució per a això: D’ací no molt de temps programarà el meu amor cap a una altra persona fins que aconsegueixca el que vol: Garantir la continuïtat de la espècie. Que trist, veritat?

5. M’imaginava el proper concert a l’aire lliure i els dos gitats en terra parlant de les nostres coses. Hem arribat a aquesta situació involuntàriament i es desenvolupa a mesura que avança la nit sense prestar atenció a la música dels grups.

6. Ens trobàvem a un alberg, una mescla dels de l’escola, l’institut i la banda. Resulta que teníem la nostra habitació, (sols recordo a a, b, c i d), i cada vegada que ens canviaven la bombeta de la llum (que era prou a sovint) teníem que esperar-nos fora, però sense fugir. Però una vegada de tantes, jo i d vam pegar a fugir. L’home que ens canviava la bombeta va sortir de seguida i, en veure que faltàvem jo i d, va pegar a córrer darrere de nosaltres. D es va amagar a un armari i jo vaig continuar corrent. I corrent i corrent em vaig trobar amb una estació de l’AVE i em vaig apuntar a una mani anti-això que circulava prop. Però mentre cridava i sostenia una pancarta em fixava en l’atenta mirada de certa persona que conec al dintre del tren...

7. Avui el tutor ens ha repartit una fitxa amb totes les personalitats que hi podien haver a un grup. Estava el graciós, el xerraire, l’important, el llest, i, entre tots aquest, em trobava jo, sòl al fons de tot, sense dir ni piu, contemplant la situació: L’espectador, el més tímid de la classe: No diu res, ni al company, observa sense opinar (com una pedra) mai decideix i es deixa dur interferir en el transcórrer normal de la classe.

8. Fa olor a arròs de malaltia.

9. La conspiració mundial d’ahir era imaginació meua? No. Alguna cosa estranya sí ha passat.

10. Sols em queda la recurrent i saborosa heroïna del record, que ja corre per les meves venes produint-me un orgasme de felicitat indescriptible, que xoca de sobte amb el present i el futur proper, els fills de puta més fills de puta dels fills de puta més fills de puta que he conegut...

11. És com si el meu somni es complira. El somni d’aparèixer als teus somnis. De fer prou forat a la teua memòria com per a que el teu cervell reprodueixca la meua imatge al teu cap mentre fa descansar eixe preciós cos, per a que a l’endemà puga trotar i enlluernar tot l’institut d'aquella alegria que et caracteritza.

12. Resulta que La Posada de Xàtiva era un pub de peluts del roll. Solament entrar, ens esperava el camell que ens oferia tota classe de bolets al·lucinògens. I ens els engolíem amb xupitos. De sobte, una dona entra i comença a repartir bíblies a tots els presents, i, quan es van adonar del que estava fent, uns quants la van insultar i jo em vaig posar a cridar-li com un boig –ningú entre els presents cridava com jo- i, quan vaig pronunciar l’últim "Filla de Puta!" tancava la porta amb pànic eixint del pub. Uns es reien del que acabava de fer i altres em miraven com si estiguera boig.

13. Aquest matí m’he parat al davant de la finestra, com en els vells temps, com un vell que mira com plou, mirant com movies les caderes al ritme de la professora de gimnàstica, provocant la meua excitació i la de tots els xics i alguna noia de la teva classe. De sobte ha començat un espectacle increïble. Al moviment de les teves caderes s’ha elevat el tros de terra on et trobaves fins al Sol i has començat a ballar eufòricament. Tot havia canviat. Tot s’havia vestit de festa per a tú i jo em masturbava des de darrere de la finestra. Però ha aparegut una moto des del més lluny. Una moto tan gran que arribava a les altures on et trobaves. Sobre aquesta es trobava un ésser afligit al que no li arribaven les cames al xafapeus. Quan li has donat un bes de benvinguda se m’ha tallat la llet i ha anat retrocedint fins a tornar a emmagatzemar-se als testicles d’on havia eixit.

14. Vaig sortir de l’assaig, tenia pressa, ja que feia tard a l’excursió. L’excursió. Estàvem a un parc molt bonic de tres pisos. Estàvem amagats al darrera d’una caseta en el pis del mig. Ens va trucar a amb veu d’esglai, ens pregava que anéssim a per ell amb moto, vaig penjar i vaig eixir d’on estava amagat, ja que vaig sentir el meu nom. Provenia de la boca de b, que romania al segon pis. Em va dir: "No es tan fàcil Josep". Jo pensava: Merda! Ja han vist el missatge que li vaig enviar a X. "Ja us ho ha contat?" Preguntava jo rient a c. "No, hem vist el missatge" Em contestava d. Vaig baixar a la planta de baix. Allí estava X, al mig d’un enorme grup de gent. Aquesta explicava a la gent, com si d’una campanya electoral es tractara, el perquè del color de la cua dels peixos...

15. Tranquil, Josep... acabaràs trobant algú... Tan prompte has descartat l'opció de que hi haja vida intel·ligent a altres planetes...?

16. Perquè ens hem de conformar amb una vida de sèrie mentre altres viuen una vida de pel·lícula...? Demà faré alguna cosa realment increïble... Jo que sé... Drogar-me...

17. El meu gos em va seguir fins a l’estació després de treure diners del banc i vaig quedar com un assassí quan el vaig tirar a la via per a que no pujara al vagó: ¡Que es meu! Sap tornar a casa!" Les xiques em miraven com a un assassí.

18. Sí que es veritat que el somni es el salva-pantalles de la organització nocturna dels pensaments...

19. De tornada al paradís ens vam trobar amb un grup d’assassins que es burlaven de nosaltres. Els plats voladors s’acostaven a la terra i meditaven sobre la fluctuació del temps. Hi havia un forat a terra que si et queies ja no et trobaven. Al fons del camí algú movia un cartell mentre la llum augmentava més i més. Vam veure una escala dels follets, desfent-se. Tornant al camí principal vam veure un arbre en forma de Jesucrist. I vam continuar per l’escola il·luminada. Ningun camí tenia sortida i vam arribar fins a una tomaquera que ens impedia el pas cap a la ciutat dels follets. Vam tornar enrere, necessitàvem una altra via. Desfent el camí ens vam topar amb un barranc. La gent llegía diaris recolzada a les rames dels arbres. Pares i fills, i la senda tortuosa que esgarrava els pantalons ens va dur fins a una explanada verda des d’on es veia l’arbre tort i l’altar on el resaven. ¿Quin guardià ens va amollar a les bèsties que venien a menjar-nos? Exhausts, buscàvem un lloc on descansar: Que tal un mausoleu abandonat i mal il·luminat ? Samurais extraterrestres i palmeres enfadades mentre Àlex veia "alguna cosa" i Joni es muntava als crèdits de la pel·lícula. Continuem el nostre viatge, Ja hem descansat prou. Un llarg camí. Una altra vegada els OVNIs i, de sobte, brota una foguera mentre els homes del bosc la salten escoltant la seua música.

20. Avui quan t’he saludat, t’he arxivat a la secció d’amics al meu cervell (Reconec: A la secció de "ties bones que diria que sí si m’ho demanaren" també) però no a la secció d’amor. No a la secció d’amor...

21. Qui ha dubtat en algun moment del tamany dels testicles de l’au fènix?

22. Ens disposàvem a anar al concert de Mägo de Oz, quan vam arribar a València, vam preguntar per tots els carrers i bars fins arribar al lloc: Un carrer normal i corrent. L’escenari media més o menys quatre metres d’altura i des de la nostra posició no en pipàvem ni una, els que estaven dalt havien pagat abans. Total que seiem al costat d’una xica maca en una espècie de matalàs continu que hi ha baix de les grades. Aquesta agafa amistat amb mi. Xerrem sobre els estudis, sobre els gustos musicals i totes aquestes favades... Era d’un ros molt obscur i vestia un vestit negre de cotó que exaltava les seves perfeccions ("Estic lligant...?" ) Pensava jo estranyat. De sobte comença a ploure molt i els Mägo paren de tocar i la xica em diu: "Posa’m el peu a la xona." Jo, estranyat el vaig posar i ella me’l agafava i el col·locava al seu gust. Era estrany, però al cap i a la fi era una relació. De sobte es va cansar de mi i va agafar a a, jo, trist, contemplava com repetia el mateix procediment amb ell i després, amb b. Ella era inconscient, però m’havia enamorat d’aquella xica i estaven tots tocant-li entre les cames amb el peu. Quan es va acabar el concert va donar un bes a les galtes a tots els que van col·laborar amb el seu desig, però a mi me'l va donar als llavis. "Per haver sigut el primer i el que més s'ho ha treballat... T'estime, però no ens tornarem a veure en la puta vida" Jo m’allunyava d’allí mirant-la i acomiadant-me d'ella, mentre una música trista ressonava al meu cervell.

23. Josep té complexe d’inferioritat, però aquest va baixant a mesura que s’acosta l’estiu. Podries representar a una funció l'estranya relació que manté el complexe d’inferioritat amb l’arribada de l’estiu? (2 punts)

24. Demà es Divendres. Un Divendres ansiat per culpa de la corda de l’stress rutinari que ens ofega la gola i ens furta l’adolescència, que és una època molt útil per al nostre desenvolupament mental (Edulcorat per l’estat d'alienació mental nirvana que ens ofereixen els canuts i les cançons d’Albert Plá.) Aquest matí, quan m'he llevat del llit, escoltant l'Extasy of Gold m'he sentit realment en harmonia amb la natura quan m'he posat en pilotes i he obert la fenêtre de bat a bat, respirant l'aire pur del matí, que dissipava el fum-verí de tota la nit pensant...

Toni i Paco (3)


Una persona nova

- Hola, sóc una persona nova...
- Perdone...?
- Que sóc una persona nova...
- Com...?
- Vull dir... per a vosté... senyoreta... una persona nova per a vosté... És a dir... fins ara tan sols existia per a confeccionar el teixit circumdant de la seua realitat... Un extra de la seva vida...
- Que és, d'una secta o alguna cosa així...? Mire... Ja he tingut prou esquivant els activistes d'en front de la FNAC...
- No, no, no, no... Sols vull xerrar una estona amb tu... Crec que... ens infravalorem... Baixem del tren... Ens trobem amb desenes i desenes de rostres... i els ignorem... Formem el nostre cercle tancat d'amistats... Formem una família... Se'ns educa des de ben menuts per a la desconfiança... "No parles amb estranys...", "No acceptes caramels de pederastes..."
- Home... és que hi ha molt de fill de puta solt per ahi... Hi ha que anar amb molta cura...
- Ja... però jo veig una relació entre aquesta desconfiança i el caràcter individualista del capitalisme... quan la realitat - que m'aclapara- és que som... mecanismes increïbles... "Éssers vius...!" No se n'adona...? Hi som a la cima de la evolució...!
- Ahah...
- Què pensa de mi...?
- Com...?
- Si, com pensa que sóc...? Vull que em diga... quina classe de tipus creus que sóc...
- Doncs... em pareix trist...
- Ahah...
- Decadent...
- Entenc...
- Patètic... - si em permet l'atreviment...-
- Tranquil·la... no tinc el dret d'ofendre'm... he sigut jo qui t'he demanat l'opinió..., de fet, m'alegra que siga sincera i em descriga tal i com...
- El veig com una espècie de boig il·luminat o alguna cosa així... Si... I no sé què em passa últimament... que sóc un imant de bojos...
- Ah, si...?
- Si... Últimament vénen tots a xerrar amb mi... Una vegada vaig parlar amb un tipus que es creia el seguretat del tren i duia una funda per a una pistola amb un tríptic informatiu de la renfe enrotllat dins... I l'altre dia va venir un indigent amb la cama amputada, vestit de bufó - amb la seua gorra de cascavells i tot - i amb la cara pintada i un somriure invertit. Es va quedar mitja hora contant-me les penúries...
- Bé... Jo crec que Freud diria que els desemparats veiem en vosté... una figura maternal, acollidora i hospitalària... Té una cara com... molt de mare...
- Jo em cague en Freud i en sa mare... Senyor desconegut... Totes les dones podem tenir cara de mare... no creu...?
- Si... Però vosté més...
- Bé, persona nova de la meua vida, ha sigut un plaer... Se m'ha acabat el descans... Hi ha persones que tenim coses més importants que fer que conéixer a gent i dir-li beneiteries... Que no treballa vosté...?
- Oh, no... Bé... En un principi si... Però em passe la jornada per ací... Coneixent a gent nova...
- T'expulsaran de la feina...!
- És que tinc una malaltia...
- Quina...?
- Bé... És una malaltia nova...
- Oh... La persona nova té una malaltia nova...
- Si. Sóc addicte a la primera impressió...
- Mare de Déu senyor...
- Si... em pareix fascinant... parlar amb gent que no coneix cap aspecte del meu passat... Podria perfectament haver degollat els meus fills... haver violat ma mare... o haver cremat ma casa... o formar part d'un programa de protecció de testimonis... qui sap... i vosté... no ho sembla... però... perfectament podria ser una ionqui en rehabilitació... Qui sap...? Mil coses...!
- Miri... millor ho deixem en benefici del dubte, d'acord...?
- Val... fins sempre...
- Adéu... mare de déu senyor...





- Hola... sóc una persona nova...
- Perdone...?

dilluns, 7 d’abril de 2008