diumenge, 4 de maig del 2008

Televisió Digital Terrestre



Cortocircuito és el gran ÉSSER de les galàxies, 
perquè ell va fer la carn i la carn es va fer verb.
Però, com diria Val del Omar:
vivim a un món palpable
en la mesura en que els nostres somnis són tàctils.

I si ara fora cec,
que ho sóc,
tindria que veure’t amb les mans.
Començant per la cara, el pèl,
el ventre, els pits.

Eres una mena d’encantadora de serps,
perquè hi ha una estranya melodia oriental
com de transició entre escenes
que no se’n va del meu cap
i fa que els meus ulls giren i giren
quan baixe alguna escala
els dies que em calce frases predeterminades
sense adonar-me que
sempre –sempre– hi ha algú
per als qui de petits volíem estar asoles en el món. 

Cal canviar el matís de la bola
per a no tornar-nos san(t)s
i sucumbir al buit.
Aquella immensa bola que ens arrossega
amb empentes transversals
recordant-nos que només som instant i trànsit.
Cal donar-li un toc oníric, verd-mecànic, truita.
Només Indiana Jones fugiria
sense deixar que l'esclafaren
per a sentir-se paraula impresa
amb totes les seves pretensions
i després projectar-se, del negre
a les imatges del nostre patètic transcórrer.
Però només és un esborrany.

I es que en l'esborrany està la clau
i tot en esta vida es esbós.
El sexe ho és, de l’eternitat –en format guèiser–;
el temps ho es, del buit 
en format iogurt–;
el teu somriure ho és, de la perfecció en format dentrífic–;
jo ho sóc, de la mort –en format WinZIP.

Clavarem els peus a la mar
i l'arena mullada de baix pujarà difuminada cap al genoll,
com arena mullada difuminada.
I llavors passarem la mà sobre la infinita volta celeste:
el teu somriure ocultarà els estels;
explosions còsmiques de pus;
espirals cromàtiques;
seqüències cronològiques discontinues i transversals.

Sucumbir a la Gran Siguiriya:
NO a l'actuació 
viure és pretenciós.
NO a la comprensió NO al haiku.
NO al hip-hop.
NO a Jiménez Losantos.
NO al transcurs 
–SÍ al fotograma.
NO al pensament NO al sudoku.
NO al llenguatge. –...
Simplement quedar-se surant:
serena i eterna contemplació.

9 comentaris:

Anònim ha dit...

Germa justetament kuant he obert a ta mare e vist la kanço de lagartija.

per cert el disc ulterior es una pasá sen ix per tots el llocs...

fluix...

Anònim ha dit...

Germa justetament kuant he obert a ta mare e vist la kanço de lagartija ke es la ke estava escoltant en ixe moment.

per cert el disc ulterior es una pasá sen ix per tots el llocs...

fluix...

Artés ha dit...

dr. hubberts, germà de la secta dels fills d'Orió...!

Si tio, lo meu en lagartija és algo fora de lloc

i el disc d'Ulterior... bufff

sols els lagartija podrien fer una cançó dedicada a la matèria, o tractar conceptes com l'emergència (...), la cosmogènesi, el Síndrome de Dèficit d'Atenció i Hiperactivitat, fer apologia del consum d'heroïna d'una forma tan subtil... tot a ritme de cosmic metal...

ja et dic... fora de lloc.

Artés ha dit...

per cert, si t'has baixat tota la discografia, els que més t'agradaràn seràn, a part d' Ulterior, l'homònim ( Lagartija Nick) i Val del Omar (El més tototoide i incomprés de tots. El súmmum. Es brutal hi haja grups espanyols que s'atrevisquen a fer açò. En Granada el cantant mos va dir després del concert que pa ell era el millor que havien fet. "La estratosfera..." dia, mal crack!)

El de Lo Imprevisto també està molt be...

caguen deu, si no se'n salva cap...

tu ves descobrint-los... (és tot un procés místic...)

Anònim ha dit...

germá krec ke falten alguns kom el de lagartija y el de "lo imprevisto" no estic segur per aixo dic "crec".

Pense ke konsiderar "secta" a la nostra agrupació espiritual on nomes fem ke fluïr i bufarmos esta un pok fora de lloc.

Aixi i tot moltes gracies pels consells musicals...

firmat:

Dr. hubberts nº2 de FILLS D'ORIÓ

Anònim ha dit...

Germá volia dirte ke em dixares escrits noms de grups ke et molen per anar obrint les portes dun mon desconegut anomenat...

Ara no menrecorde,si em ve al cap ya tavise,per ara el alzheimer no em dixa...

hubberts nº2 FILLS D'ORIÓ

Artés ha dit...

Weno, grups com Lagartija no vas a trobar-ne, perquè són unics... però et puc recomanar alguns discs rallaors...

ANIMAL COLLECTIVE Strawberry Jam
Experimentació guitarro-electrònica a tope. Molta varietat musical: Atmosferes sedants de marihuana, melodies alegres, fragments de percussió tribal-brutal, moments de catarsi histèrica vinga el bramit... T'apalanca i t'altera a la vegada.

MANTA RAY Extratexa Asturians. Mecànics. Ritmes trencats. Compassos impossibles. Poca veu, enllaunada i decadent, però rabiosa. Diuen que el bateria és el millor d'Espanya (Pel que fa a la música "independent")

CHUCHO Chucho EP
A aquest cd li tinc molt de carinyo. Va ser el que em va introduïr en tot aquest món de la música rara. El vaig furtar del carrefour pensant-me que era un disc de punk, ja que la portada és un gos rabiós. Al principi em va sorprendre molt. Poc a poc vaig anar assimilant les cançons... i les lletres de Fernando Alfaro ("Hòstia, hi ha grups que canten aquestes coses...?" vaig pensar) Ací estàn les cançons més canyeres de Chucho.

Weno, ahi ja tens pa tornar-te un poc més boig.

Salut!

Artés ha dit...

ah, i un que també et molarà és

STANDSTILL Standstill
Un grup que ve del hardcore. Lletres profundes, basades en coses qüotidianes i moments realment canyeros.

Anònim ha dit...

Germá si no trobe els grups ja et dure aquest finde un cd pa ke el desvirgues posant musica de calitat superior per a ments privilegiades...

tas currat les descripcions moltisim...
espere sentirt el grups i disfrutar gaudint del ritmes i sons...


fluïx