dijous, 1 de gener de 2009

Bons propòsits

Tot comença quan una iaia abraça al ionqui que li ha furtat el bolso,
i aleshores comença a sonar una música d’anunci d’empresa d’assegurances
i els policies abracen als manifestants, i es tiren pels tobogans dels parcs aquàtics
de dos en dos.
I el borratxo, sol al bar, li dona un bes a la seua cervesa
i l’alça per a donar-li una tragallada.
I els soldats juguen a la pilota amb els civils innocents que quasi han assassinat.
I el iaio abandonat apaga la tele, ix al carrer i abraça a la jove amb minifalda
que du una flor a l’orella.
I els bombers al teu honor, fan sonar la sirena del camió,
mentre passegen a càmera lenta i saluden als vianants somrient.
I l’amputat es posa a ballar davant la atònita mirada dels seus familiars.
Quin fastig dona el munyo! Però dóna igual...
I la dona que va enverinar els seus fills i el botxí
fan l’amor a la cadira elèctrica.
I l’exhibicionista fa punt de ganxo en pilotes
amb les iaies,
al parc d’en front de l’escola.
I els banquers pugen als cavallets de la fira
amb els nens de les famílies que han deixat sense llar.
I l’esquizofrènic troba per fi les vocals de la parla
i balla un vals invisible amb el gerro que li ha tornat la columna vertebral.
I l’agorafòbic puja a l’escenari i canta la seua cançò preferida.
I el misantrop convida a sopar al rodamón que sempre demana a la porta de la finca.

I el Sol de València somriu.
I el Sol del món somriu.
I tot el món està content i ballem agafats dels muscles
al voltant d’una enorme foguera enlluernadora
perquè sabem que, un dia o un altre, tots anem a morir.

2 comentaris:

Brey ha dit...

Que gran eres!!!!

El text m'ha agradat, però al sentir la música l'he llegit amb ella de fons i és grandiós!!

jmc ha dit...

joder. collonut, tu... a veure si el nou any ens ho porta, aixo.