dilluns, 17 de maig del 2010

Decàleg del bon Daniel Johnston


1 – Jo no he canviat. Tinc exactament la mateixa imaginació que quan era xicotet. Els que heu canviat heu sigut vosaltres, que aleshores la lloaveu i ara me la recrimineu.
2 – L’artista boig tan sols ha de parlar d’ell mateix. No estic compromès ni amb la meua època ni amb el meu entorn, tan sols amb el meu cap: les parets internes són opaques i reflectants.
3 – Quan estic trist em qüestione el trellat de la meua pròpia obra...  
4 – …però al final m’adone que l’artista boig ha de caminar sol.
5 – En canvi, quan estic content mire el costat positiu de les coses: Una crisi maníaca, per exemple, és una bona oportunitat per a enregistrar un grapat de bones cançons al soterrani…
6 – …un manicomi sempre és un bon lloc per a enregistrar un disc en directe... 
7 – ...i un autorretrat amb la guitarra, la millor portada per a aquest directe. 
8 – He posat en perill la meua vida i la dels meus éssers dolguts, però m’han perdonat perquè s’han adonat que, al remat, l’amor és el meu vertader rerefons i leitmotiv. 
9 - Sí, en falten dos. 

1 comentari:

Anònim ha dit...

de res. en veure el documental vaig pensar en aquest blog.