diumenge, 10 de gener de 2010

Guilty pleasure

Eolo va filant una finita brisa de ponent
Sigilosa, càlida i tènue
Condensada, quasi al buit
Misteriosa i iridiscent baix els llençols d'hivern.

Els somnis es detenen i es giren per a olorar-te
com gossos de caça dessitjosos d'interceptar
ni que siga un bri de la teua essència

És quan em sedueix el teu crit
i el meu ésser es sap del tot enrubinat per la teua màgia
És quan del tot m'arrebata que
faig ones amb el llençol per a manxar el teu alé
i consumir-te per complet

I aleshores em veig envoltat de tu
ja en el meu niu de càlid ambient
com un cuc de seda al seu capoll
com a la llengua d'un animal calent
Un bolic de magre plegat a la seua lasagna flatulenta

Envejós del fred aire circumdant
que assetja la nostra càpsula sedant
no deixe ni la més minima esquerda
per on pugues relliscar-te fugidera
i la teua fragància va posseïnt-me
absolutament i lenta
mentre el teu aroma em col·lapsa els sentits:
El de l'olfacte, per descomptat
amb els teus efluvis gastrointestinals
També la piropercepció
aclaparada tota ella pel teu tèrmic amor que m'embolca porus a porus

Finalment t'esvaeixes i em deixes sol
aferrat als llençols, aturdit i encara extasiat
però disposat a bolcar-me ja a un desemparament
que tan sols podré alleujar amb records.

1 comentari:

Toni de l'Hostal ha dit...

Cagu'en Proust! Si no m'arribes a dir qu'era sobre tirar-se pets en lo llit i aventar-se'ls, â mateixa m'entere! Puto principi d'autisme...

P.S: 'ixa du'-la âs pròxims concerts i la recitem!