diumenge, 3 de gener de 2010

Un gos lladra


Un gos lladra al balcó d’en front. Les galtes penjolloses del seu morro es gronxen a càmera lenta. La perruqueria està tancada. La seua bava calenta ix disparada entre els ullals en forma de xicotets projectils líquids. Un gos lladra i ningú es gira. Un xic escriu a l’ordinador. La pizzeria està oberta. Està morint-se, està malalt, té fam o ganes de follar? O ganes de saltar? Amb què s’intenta comunicar? Un gos lladra i rasca amb una pota els barrots de la barana. La veïna viuda flipa panderoles i un gos lladra i un xic escriu a l’ordinador mentre l’alcohol oxida les canonades i un gos lladra al balcó d’en front. Una parella li dóna el biberó a un nadó mentre un gos dóna pas a la fúria, a vegades tan potent i a vegades ressignada. Un gos lladra i ningú l’alimenta, ningú li acarona els cabells mentre l’alcohol carcoma els budells i podreix els conductes i tots passen del gos que lladra al balcó de’n front. Un xic es fuma un cigar mentre escriu a l’ordinador i el lladrit del gos se li antoixa indiferent. Un gos treu la llengua, mostra el pathos mentre una senyora passa amb un Teleprograma i ningú alça la mirada. Un gos s’asseu, un gos s’alça un gos roda i es gita i es torna a alçar i mossega els barrots mentre en front un xic es fuma un altre cigar i camina per l’habitació. Un xic lladra al balcó d’en front mentre al bar del costat un borratxo li dóna una tragallada a una cervessa. Un xic alça la pota darrera i pixa en enorme paràbola entre els barrots del balcó fins al terra del carrer i en la casa d’en front un gos decideix enregistrar els lladrits d’un xic que lladra al balcó d’en front. Un xic ràbia i un gos escriu a l’ordinador. Un xic es rasca amb la pota. Els intèrvals de silenci entre els lladrits s'allarguen i s'acurten. Els intèrvals de silenci entre les paraules s'allarguen i s'acurten. Un gos es cansa d’escriure i un xic es cansa de lladrar.

3 comentaris:

pistatxo ha dit...

"Està morint-se, està malalt, té fam o ganes de follar?"

El xic està morint-se de fam després de caure mal per no follar, per això lladra.

El gos continua escrivint tranquilament mentre fuma cervessa i beu cigarrets.

Felip ha dit...

Iep Artés! Sóc Felip de Benissa. Com que no tinc cap altre mitjà per contactar amb tu et deixe un comentari per ací, a vore si ho llig el gos que ja no escriu o el xic que ja no lladra.

Saps? He estat buscant coses a Internet sobre Burroughs i, joder, el tio estava ben fotut! La qüestió és que m'han vingut les ganes de llegir alguna cosa seua i he vist que a la biblioteca de la UV hi ha 'Naked Lunch'. És eixe el que tu deies que més t'agradava? També he llegit que era amiguet de Kerouac i de tota la penya de drogolegas del moviment beat, que bàsicament és el que m'ha acabat de convéncer. No sé perquè em criden l'atenció els autors decadents i malaltissos si després només fan que provocar-me crisis existencials. Si deixe la universitat i em convertisc en un heroïnòman dels suburbis de València tots estos escriptors maleïts en tindran la culpa -o haurà sigut gràcies a ells, depén de com es mire-.

També he estat escoltant els grups de Fernando Alfaro, i el que més m'ha agradat ha sigut Chucho. Sergio el de Noctilien ja m'havia dit que ho féra més d'una volta i, mira, li hauria d'haver fet cas abans. Són grans, la veritat. El que encara no tinc és el disc d'Antonio Arias, que està baixant-se, però he llegit el que vas escriure ací sobre ell i la cosa promet. I ja he trobat la cançó de 'inspiració' de Segundo Plagio! El que passa és que trobe que ara m'agrada encara més!

En fi, que volia agrair-te les recomanacions. A vore si fas un altre concert prompte i t'anirem a vore. Au, que vaja bé!

Artés ha dit...

Ei, Felip, quina alegria!

La veritat és que els autors de la generació Beat solen calar fort en els joves que sentim un cert dis-li desencant, dis-li menyspreu total per la societat que ens envolta i qualsevol de les seues opcions polítiques, etc i, d'alguna forma, trobem en aquestos llibres alguna cosa que ho ultrapassa, més pareguda a una cosmovisió filosòfica individual que no a cap ideologia o alguna cosa per l'estil, almenys en el meu cas. La diferència entre els joves ideòlegs i nosaltres és que ells tenen el cap ple de dogmes i nosaltres plens de pardalets (Que tampoc se'n va tant, no?)

Quan em pega per escriure sempre acabe imitant-los conscientment o inconscient, sense adonar-me'n que aquest estil potser quede completament descontextualitzat o anacrònic, tenint en compte que ells escrivien en els obscurs anys cinquanta i als Estats Units, però altres em pregunte si de veritat no continuaria tinguent sentit ara, en ple neoliberalisme voraç, o fins i tot més sentit encara si cap: Així que si finalment acabes fen-te un ionqui de la valència underground no dubtes en avisar-me, jaja!

El "Naked Lunch" és l'obra cimera del Burroughs. A banda de la brutalitat poètica que impregna cada pàgina (L'obrigues per on l'obrigues hi ha una imatge poètica aclaparadora), vas a trobar-te també amb un rerefons filosòfic no menys espectacular, com ara amb el símil que fa entre el tràfic de drogues i qualsevol relació de poder o la seua trillada teoria de què el llenguatge és un virus que s'ha de combatre (ell precisament ho fa escrivint) etc, etc, etc. i bé, pare ja que parec un venedor d'enciclopèdies. Jeje

I sobre Fernando Alfaro què dir? Podria afirmar sense por a equivocar-me que si m'ha pegat per cantar és en gran part (molta, però que molta part) per culpa d'aquest home. Precisament, lo que més es pareix a un beatnick musical que hem tingut per ací últimament.

En fi, Felip, a veure si ens veiem promte!

Salut!!